La passada nit de l'11 novembre va ser possible gaudir des de tota Europa, Amèrica del Nord i Centreamèrica de l'espectacle de les aurores. Des d'Espanya s'han vist i fotografiat les anomenades aurores SAR (acrònim d'Arcs Rojos Estables o Stable Aurora Red arch), una espècie de reflex llunyà de les quals es donen a gran altura en latituds boreals. S'aprecien com una lluminositat vermellosa pròxima a l'horitzó nord que s'aprecia a simple vista, encara que les cambres la capten meravellosament donada la seua major sensibilitat.
Que vegem aurores SAR és normal, fins i tot que canvien d'intensitat segons l'esdevenir de l'activitat geomagnètica. També es van produir al maig de l'any passat, en un moment àlgid (com ara) de l'activitat solar.
En estos moments, el Sol es troba en una fase especialment activa en la qual patix grans erupcions, acompanyades de l'emissió massiva de protons i partícules alfa (nuclis d'heli) a grans velocitats (algunes de l'orde d'1 800 km/s).
Molts astrofotógrafos aprofiten estos dies per a prendre imatges increïbles de la fotosfera solar que mostren la gran activitat de l'astre rei.
L'origen de les aurores i els seus preciosos colors
Després de l'emissió de massa coronal del Sol, les partícules atòmiques, en bona part carregades elèctricament, passen a formar part de l'anomenat vent solar i es difonen pel mitjà interplanetari. Eixa gegantesca ona d'àtoms i ions tardarà entre 1,5 i 4 dies a arribar a la Terra, en funció de la velocitat de la ràfega de massa coronal ejectada.
Les energètiques partícules queden retingudes en el camp magnètic del nostre planeta. Posteriorment, viatgen per les línies d'este camp fins a colpejar l'atmosfera superior de la Terra, prop dels pols Nord i Sud. Quan estos àtoms interactuen amb els gasos de la nostra atmosfera, produïxen les aurores boreals i australs, respectivament.
I, encara que en latituds mitjanes com les d'Espanya se solguen veure únicament les aurores SAR roges, des de latituds més boreals o australs és possible contemplar belles cortines de colors. El cromatisme dels bells arcs de la llum que es mouen pel cel depenen de les molècules ionitzades que emeten eixa llum. Per exemple, l'oxigen emet llum verda i roja, mentres que el nitrogen molecular brilla intensament en colors blaus i porpres.
El Sol dispara i els planetes reben
Precisament, l'11 de novembre va haver-hi una enorme emissió de massa coronal des de la regió solar activa catalogada AR14274. A causa de la magnitud d'eixa erupció, esperem que hi haja activitat geomagnètica extraordinària també en les pròximes nits.
Precisament les regions més actives estan associades als grups de taques solars, a vegades vinculats a brillants segments anomenats fáculas. Des d'eixes regions solen produir-se les erupcions solars, desencadenades pels canvis magnètics que tenen lloc en la fotosfera solar.
Molt atents a les pròximes nits
És una gran oportunitat per als astrofotógrafos, però qualsevol que dispose d'un telèfon mòbil també pot capturar alguna imatge nocturna de pocs segons si es recolza en algun objecte o té un bon pols. Precisament esta mateixa vesprada, la del 12 de novembre, ja des del crepuscle tindrem moltes possibilitats de tornar a veure aurores SAR des de la península ibèrica.
De fet, podrem seguir en temps real l'activitat geomagnètica en esta pàgina de la Universitat de Kyoto (el Japó). Una web molt útil per a comprovar el grau d'activitat geomagnètica és Heliomon, creada per Josep Maria Llenas, director del Observatori Astronòmic i Meteorològic de Pujalt, a Barcelona.
En particular existix un índex representatiu de les condicions geomagnètiques globals, conegut com Kp. Estos valors indiquen l'activitat geomagnètica esperada per a qualsevol període de tres hores durant els pròxims tres dies, com reflectix la gràfica que seguix a este paràgraf.
Un bon exemple de les sessions fotogràfiques que espere incentivar va ser la realitzada anit per l'astrofotógrafo Joan Manuel Bullón des del pic de la Travina, en el municipi valencià d'Aras d'Alpuente. Imatges com esta precisament m'han animat a escriure el present article per a emfatitzar que la pròxima nit podria també ser històrica, una gran oportunitat per als amants del temps (espacial).
Josep M. Blat Rodríguez, Investigador Principal del Grup de Meteorits, Cossos Menors i Ciències Planetàries, Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC)
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.
No hay comentarios :