#25N #ViolènciaDeGènere #ComunitatValenciana

Les dades de 2025 situen l’autonomia per damunt de la mitjana estatal amb 24 casos per cada 10.000 dones, malgrat un lleu descens en el volum total de denúncies respecte a l'any passat.

Hui no és un dia per a discursos buits, sinó per a mirar de cara el que tenim a casa. Mentre a Espanya la taxa mitjana de víctimes es queda en un 19,2, a la Comunitat Valenciana la xifra es dispara fins a 24. Les dades d’este 25 de novembre confirmen que la violència masclista continua sent una realitat asfixiant que no entén de tendències a la baixa quan parlem de la pressió real sobre les dones.

Hui, 25 de novembre, l’estadística ens torna a posar davant del mirall. La Comunitat Valenciana és la tercera autonomia amb major taxa de víctimes de tot l’Estat, només superada per les Canàries i les Balears. És cert que si mirem el volum total de denúncies —6.982 en el segon trimestre— i de víctimes registrades, hi ha hagut un xicotet descens de l’1,2% ací, mentre que a la resta d’Espanya ha pujat un 3,4%. Però la intensitat del problema, mesurada per habitants, és molt més alta a la nostra terra.

Per a entendre la magnitud del que estem parlant, he preparat esta taula comparativa amb les dades oficials de 2025. Fixeu-vos bé en la diferència de la taxa i en l’impacte sobre els menors:

Si baixem al detall provincial, València s’emporta la pitjor part en volum, amb 3.479 denúncies, seguida d’Alacant amb 2.731 i Castelló, que en registra 772. Ara bé, hi ha una dada que cal llegir amb atenció: el sistema judicial està responent. Quasi el 85% de les sentències dictades en els nostres jutjats —el 84,74%— són condemnatòries. Això vol dir que quan la maquinària es posa en marxa, la justícia troba proves i actua.

Però els números són freds i la realitat crema. Darrere d’eixe «38» que marca el total de mortes a l’Estat, o del «2» que ens toca plorar a la Comunitat, hi ha vides esborrades. No parlem d'expedients, parlem de dones que tenien nom, família i projectes. Enguany hem hagut d'escriure massa noms en la crònica negra: Mónica, Soledad, Petra, Gracia, Ana, Fátima, Rosario, Laila, Carmen i Beatriz. Són només deu exemples d'una llista que no hauria d'existir, noms concrets que ens recorden que cada xifra era una veïna, una mare o una amiga a qui li han furtat el futur.

També cal mirar als qui es queden. La violència de gènere té un efecte dòmino terrible sobre els xiquets. En el que portem d'any, 65 menors a Espanya han quedat orfes o han sigut víctimes directes. I atenció, perquè 20 d’estos casos corresponen a xiquets i xiquetes d’ací, de la Comunitat Valenciana. És una motxilla que arrossegaran tota la vida i que ens obliga a pensar en ells quan dissenyem mesures de protecció.

La conclusió és clara: tenim una taxa alta, tenim menors desprotegits i tenim 38 dones menys a Espanya. El sistema judicial condemna, sí, però la prevenció ha d'arribar abans que el colp.

Redacció Crònica

Àgora CT