Un microbi va donar origen a la tradició de tallar carabasses en Halloween

L'espècie de carabassa més utilitzada per a Halloween –contracció de l'expressió anglesa All Hallows’ Eve, que significa “vespra de Tots els Sants”– és la Cucurbita pepo; per exemple, les varietats Connecticut field o Jack O'Lantern. A causa del seu color, forma arredonida i escorça resistent, resulta ideal per a tallar. Però ull, perquè no sempre es va utilitzar una carabassa: al principi es tallaven altres hortalisses. Concretament, naps.

Jack, el Gasiu

La llegenda més famosa associada amb l'origen de la tradició de les hortalisses tallades d'Halloween ens porta a la Irlanda del segle XVIII i està vinculada a una figura del folklore irlandés coneguda com a Jack el Gasiu, encara que també rep els noms de Jack l'Herrero, Jack el Borratxo o Jack l'Excèntric.

Jack va enganyar el diable dos vegades. Primer li va convéncer perquè es transformara en una moneda amb la qual pagar una última beguda abans de portar-li-ho a l'infern, i després el va deixar atrapat en la copa d'un arbre. Per a aconseguir la llibertat, el diable va haver de prometre a Jack que mai tornaria a reclamar la seua ànima.

No obstant això, quan Jack va morir, no va poder entrar en el cel degut a la seua vida pecaminosa. El diable va complir el tracte i el nostre home va quedar condemnat a vagar per la Terra en la foscor eterna, sense poder descansar ni en el cel ni en l'infern. El maligne, a mode de burla, li va llançar una brasa encesa de l'avern perquè il·luminara el seu camí. Jack va posar la brasa dins d'un nap buit, que va usar a mode de llanterna. I així va quedar convertit en Jack O'Lantern (Jack, el de la llanterna).

Samhain, la festivitat gaèlica

La celebració d'Halloween té arrels arcaiques vinculades, en gran part, al festival cèltic conegut com Samhain, que marcava el final de la temporada de collites i el començament de l'any nou cèltic. En el segle XVIII, molta gent d'Irlanda celebrava el Samhain, la festivitat gaèlica, amb els seus rituals d'anar de casa a casa a la recerca de menjar i beguda. D'ací la tradició del “truc o tracte”.

Com a la Irlanda preindustrial regnava la foscor, molts tallaven naps, creïlles i altres hortalisses d'arrel i els afegien carbó o veles per a crear fanals improvisats que serviren de guia als assistents. A vegades, fins i tot tallaven rostres en elles.

A més, existia la creença antiga que, en la nit d'Halloween, la frontera entre el món dels vius i el dels morts es debilitava, permetent als esperits bons i dolents tornar. Per esta raó, eixa nit les llanternes vegetals eren col·locades en les finestres o entrades de les cases per a espantar a eixos esperits, inclòs el de Jack O'Lantern. Amb el temps, els vilatans van començar a tallar cares terrorífiques en els naps per a espantar als esperits malignes.

Un microorganisme va canviar els naps i les creïlles per carabasses

La Gran Fam irlandesa, també coneguda com a “fam de la creïlla”, va ser un període devastador d'inanició, malaltia i migracions massives que va afectar a Irlanda entre 1845 i 1849, encara que les conseqüències es van estendre fins a 1852.

Encara que es desconeixen les xifres exactes, els registres apunten que almenys es van produir 1 100 000 de morts i una emigració massiva d'un altre milió de persones, la qual cosa va suposar un descens poblacional de quasi el 30 %. En realitat, el funest desenllaç de l'esdeveniment va ser multifactorial: van confluir motius polítics, religiosos, econòmics i, sobretot, microbiològics. En concret, una plaga provocada per el oomiceto Phytophthora infestans, conegut com a fumall tardà, va destruir la collita de creïlles, l'aliment bàsic per a gran part de la població irlandesa pobra. El patogen és molt agressiu, i els vegetals i cultius més importants als quals afecta són la creïlla i la tomaca.

Per a desgràcia dels irlandesos, l'oomiceto es va establir en el sòl. Els següents anys van ser demolidors, ja que el patogen persistia i les creïlles desapareixien o malmetien. En aquells dies, no existien substàncies químiques ni mètodes genètics per a combatre a Phytophthora. La fam i les malalties associades es van acarnissar amb els més pobres. La desnutrició va facilitar la incidència d'infeccions severes com la febra tifoidal, la tuberculosi, la diftèria o el còlera. Centenars de milers de persones no van poder superar la desfeta i van perir.

Els irlandesos van portar Halloween als Estats Units

Els més afortunats van aconseguir emigrar a la recerca de noves oportunitats, encara que molts ho van fer en condicions deplorables i van sucumbir durant la travessia. La colònia d'emigrants irlandesos més nombrosa es va establir als Estats Units, un país de majoria protestant. No obstant això, més del 90 % dels migrants irlandesos eren catòlics, la qual cosa va suposar un impacte notable en la societat estatunidenca.

De fet, amb els emigrants irlandesos moltes tradicions van creuar l'Atlàntic. Quan va arribar el moment de celebrar Halloween, va haver-hi un problema de gran magnitud: a Amèrica els naps no eren fàcils de trobar. Per sort, els irlandesos immigrants van trobar una hortalissa nativa, molt més gran, cridanera, abundant a la tardor i fàcil de buidar i tallar: la carabassa. Immediatament, esta va substituir als naps i a qualsevol altra hortalissa candidata.

Les carabasses tallades amb rostres esborronadors no van tardar a tornar-se essencials en les celebracions d'Halloween. Encara que inicialment servien per a espantar l'esperit de Jack i altres ànimes errants, amb el temps, la Jack O’Lantern va evolucionar a un simple símbol festiu. Hui adorna les cases, mesclant terror i diversió durant tot el mes d'octubre.

Carabasses divertides, però també perilloses

Però ull, perquè les carabasses poden amagar un perill. Un estudi publicat l'any 2006, va analitzar la ràpida descomposició fúngica de les carabasses d'Halloween (Cucurbita pepo) a Irlanda del Nord durant octubre de 2005. Van trobar que, després de ser tallades i exhibides, desenrotllaven una notòria deterioració microbiana. La investigació va revelar la presència d'almenys cinc gèneres de fongs (Penicillium, Gibberella, Mucor, Nectria i Fusarium), tres d'ells coneguts per causar infeccions en persones inmunocomprometidas, un risc que no havia sigut documentat prèviament.

Per tant, encara que estes hortalisses poden continuar sent part de les festivitats, en entorns sanitaris amb pacients vulnerables es recomana la inspecció periòdica de les carabasses tallades per a procurar minimitzar la dispersió d'espores i realitzar la seua descarte immediat si s'observa contaminació fúngica.

Raúl Rivas González, Catedràtic de Microbiologia. Membre de la Societat Espanyola de Microbiologia., Universitat de Salamanca

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.