“Centenars de morts dins dels cotxes submergits en l'aparcament del centre comercial de Bonaire” (Aldaia, València). Al cap d'un any, encara persistix en part de l'opinió pública la idea que les autoritats van amagar dades sobre el nombre real de víctimes de la dana que va afectar diverses comunitats de l'est peninsular en 2024. Plagada de faules com este, la desinformació que va circular després de la catàstrofe no va ser un mer soroll de fons. Va marcar la discussió pública, va condicionar les expectatives que es tenien de l'ajuda que van rebre els afectats i va erosionar la confiança en les institucions. Estava dissenyada per a confondre.
La desinformació és un fenomen global i no exclusivament associat a les situacions d'emergència comunicativa. No obstant això, és en estos contextos quan la informació falsa troba un caldo de cultiu ideal per a viralitzar-se.
La faula de l'aparcament va suposar el 20,3 % de tots els que van circular en relació amb les xifres de víctimes i morts. El desmentiment va arribar de les autoritats, de les forces de seguretat de l'Estat i de les verificadores de notícies, però va arribar tard i no va tindre l'abast desitjat.
Més faules
A més de les suposades manipulacions de xifres, un 14,6 % de totes les informacions falses atacaven al Govern d'Espanya, a organismes independents com Càritas o Creu Roja, o a entitats dependents de l'Administració com la Unitat Militar d'Emergències o l'Agència Estatal de Meteorologia.
Es va traslladar a la ciutadania una sensació de caos, que va desgastar la credibilitat de la resposta institucional i fins i tot la va dificultar en uns certs moments. Així mateix, va naturalitzar la circulació de consignes d'extrema dreta (“només el poble salva al poble”). Igual que ocorre amb el mite de l'aparcament, molts ciutadans continuen creient encara hui que la dimensió de les inundacions es va donar per la demolició de “les preses de l'època de Franco”.
Altres falses narratives van apuntar a teories conspirativas que atribuïen la dana a un “ataque HAARP” –el HAARP és un sistema de radiotransmissió que investiga la ionosfera, una capa de l'atmosfera terrestre–, a la malversació o desaprofitament de l'ajuda altruista que arribava de tot el país o a la caiguda dels números d'atenció d'emergències. De nou, totes van ser desmentides per organismes públics i verificadors, sense que poguera reparar-se el mal que ja havien fet les faules.
Xarxes i mitjans, mitjans i xarxes
L'actual context de comunicació, marcat per la tecnologia, afavorix un tipus de comunicació accelerada i superficial. La lluita per l'atenció, lliurada entre els mitjans de comunicació i les noves autoritats informatives sorgides entorn de les xarxes socials (influencers), aguditza els problemes en els moments en els quals més necessària és una informació de qualitat. Afavorixen exageracions, dades descontextualizados i pràctiques sensacionalistes que disten molt d'un periodisme informatiu seriós.
Les xarxes socials, obertes i tancades, van ser el principal canal de distribució de la desinformació després de la dana. Al voltant del 50 % de les faules van sorgir i van circular per X, Facebook, Instagram, TikTok, WhatsApp i Telegram. Un 28 % del total van ser produïts o amplificats en entorns periodístics. El 22 % restant no va tindre un origen clar, però van poder rastrejar-se tant en mitjans de comunicació com en xarxes. Estes xifres indiquen l'efecte de cambra de ressò que descriu la literatura científica i revelen la complexitat i dimensió del problema.
Qui i amb quina fi
En l'origen de la desinformació sobre la dana hi ha una mescla de perfils anònims, desapareguts després d'infectar amb mentides l'entorn comunicatiu; de influencers sense formació periodística, que només buscaven la seua quota d'atenció, i de figures mediàtiques sense escrúpols, que únicament perseguien repercussió pública.
És difícil apuntar a un únic, o suficientment concret, “qui”. Les empreses que administren les xarxes socials són opaques a l'hora d'explicar com funcionen els seus algorismes de gestió de continguts. Al seu torn, els mitjans de comunicació són poc inclinats a entonar el mea culpa quan contribuïxen a propagar informació falsa.
Les faules són missatges emocionals que desplacen als fets en l'explicació de la realitat. Per això tenen una capacitat d'impacte en l'opinió pública que ha sigut definida com diagonalista. És a dir, aconseguixen (quasi per igual) a persones que se situen a la dreta i a l'esquerra de l'espectre ideològic, ja que estes veuen superades les seues capacitats d'anàlisi racional. Si fem creure a l'opinió pública que el sistema està corrupte, en realitat estarà preparada per a creure missatges autoritaristas, que enaltixen valors antidemocràtics i que, a vegades, defenen obertament les dictadures.
Què podem fer?
Les conseqüències de les faules de sobre la dana van ser reals: població que va prendre decisions vitals basades en informació falsa, traves a la resposta a la catàstrofe de les Administracions públiques i un desprestigi generalitzat de les institucions que encara persistix. És sens dubte imprescindible regular el funcionament ètic de plataformes i mitjans, invertir en la formació d'una ciutadania crítica i ben informada i exigir responsabilitats als qui contaminen amb finalitats perillosos a l'opinió pública.
Germán Llorca Abad, Professor Titular de Comunicació Audiovisual en l'EPSG-UPV, Universitat Politècnica de València i Alberto E. López-Carrión, Professor i investigador en ciències de la comunicació, Universitat Internacional de València
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons.
Cap comentari :