#Avortlliure
L’article titulat “Populismo constitucional: degradando el derecho al aborto”, publicat a elDiario.es, no és només una crítica política, sinó una advertència jurídica de pes, tenint en compte la trajectòria i autoritat del seu autor. Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional, exlletrat del Tribunal Constitucional i reconegut constitucionalista, llança una reflexió severa sobre la proposta del Govern espanyol de reformar la Constitució per incloure l’avortament dins d’un article que no implica cap obligació jurídica real per als poders públics. El fons de la seua tesi és clar: l’avortament podria deixar de ser un dret fonamental efectiu per passar a ser un simple objectiu polític no exigible judicialment.
La promesa buida del dret a l'avortament
Urías comença recordant un exemple paradigmàtic: l’article 47 de la Constitució, que proclama que “Tots tenen dret a una vivenda digna i adequada”. Després de mig segle, aquest dret no s'ha traduït en mesures reals i efectives. Segons ell, això no ocorre perquè la Constitució siga inútil, sinó perquè “igual que conté mandats jurídics inviolables també té apartats destinats específicament a declamar principis espectaculars sense valor pràctic”.
La clau d’aquesta diferència està en la pròpia arquitectura de la Constitució: “Els drets que estan en els articles 14 al 38 són intocables i tenen eficàcia jurídica directa. No obstant això, tot el que està en el capítol tercer –és a dir en els articles 39 al 52–, encara que es formule com a dret, és un mandat obert als poders públics que aquests poden complir o no.”
El moviment del Govern: estratègia o protecció?
El Govern de Pedro Sánchez ha proposat reformar l’article 43 per a incloure el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs. Però eixe article forma part del capítol III, és a dir, d’aquella secció de la Constitució que no permet als ciutadans recórrer als tribunals per exigir el seu compliment. Urías és taxatiu: “Amb una reforma de aquest tipus només seria inconstitucional una llei que volguera prohibir absolutament l’avortament.”
La conseqüència d’aquesta reforma seria, per tant, una pèrdua de garanties. L’avortament deixaria de ser un dret fonamental per convertir-se en una mena d’intenció política. “Igual que el dret del 47 a una vivenda digna no obliga a polítiques de vivenda digna, el dret a l’avortament en el 43 no farà obligatòries polítiques públiques que asseguren en tot cas el dret a l’avortament.”
Un retrocés legal en tota regla
L'article apunta que, a hores d’ara, el Tribunal Constitucional espanyol considera que l’avortament forma part del dret fonamental a la integritat física i moral, reconegut en l’article 15. Aquesta posició permet a les dones acudir als tribunals si se'ls denega l’avortament, invocant directament la Carta Magna. Urías alerta del risc real que suposa la reforma: “Si prospera la reforma proposada pel Govern això podria deixar de ser així.”
La interpretació judicial posterior podria entendre que la voluntat del legislador ha sigut la de situar l’avortament fora del nucli dur dels drets fonamentals. I això, en paraules del mateix autor, comportaria que aquest dret “convertit en simple principi orientador, perdria tota la seua protecció actual.”
Reforma o espectacle? El veritable objectiu polític
Per què, si es vol blindar l’avortament, no es reforma l’article 15? Urías té una resposta contundent: “Perquè la proposta del Govern que presideix Pedro Sánchez no busca prioritàriament garantir l’avortament, sinó aprofundir en les contradiccions en les quals navega el Partit Popular en aquest tema.” És a dir, més que protegir a les dones, la iniciativa persegueix desgastar l'oposició i guanyar rèdits electorals.
Si es modificara l’article 15, es requeriria una reforma més complexa: majoria de dos terços del Congrés (234 diputats) i la dissolució immediata de les Corts amb convocatòria d’eleccions. En canvi, el canvi en l’article 43 només necessita 210 vots (tres cinquens) i no implica noves eleccions. Així, Urías afirma que el Govern “prefereix retallar el dret a l’avortament abans que córrer el risc de no esgotar la legislatura.”
Alternatives ignorades i oportunitats perdudes
Encara que existien alternatives tècniques, aquestes tampoc s'han considerat. Urías apunta que fins i tot es podria haver creat un nou article 32 amb la protecció de l’avortament al nivell de la propietat privada. Però l'autor considera que “els càlculs electoralistes i l’efectisme a vegades no són compatibles amb la finura jurídica ni el compromís real amb els drets fonamentals.”
L'espectacle abans que el dret
El diagnòstic final és demolidor: “En el món del populisme i l’espectacle els nostres governants prioritzen el show mediàtic sobre la millora efectiva de la vida de les persones.” I adverteix que tot i que “potser funcione a curt termini,” l’estratègia suposa “manosejar la Constitució i arriscar-se a sacrificar el dret fonamental a l’avortament per simples càlculs electoralistes.”
Referència final
Aquest article ha estat escrit per Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional, constitucionalista i exlletrat del Tribunal Constitucional, i publicat a elDiario.es amb el títol “Populismo constitucional: degradando el derecho al aborto” el dia 13 d’octubre de 2025. Pots llegir-lo complet ací:
* Ho pots llegir perquè som Creative Commons
Cònica CT.
 |
| Imatge històrica d'una manifestació a favor de l'avortament |
Cap comentari :