En 1999, la sonda espacial Mars Climate Orbiter dels EUA es va precipitar sobre Mart en utilitzar els seus programadors, per error, el peu en lloc del metre. Colón va tindre més sort: cinc segles abans va assignar un valor equivocat a la milla àrab i l'error li va portar descobrir un nou continent.

Un marí a Salamanca

A la fi de 1486, Cristòfor Colom es va traslladar a Salamanca, sabent que els Reis Catòlics residirien temporalment en esta ciutat. En aquella època, la cort no tenia una seu fixa. Esperava convéncer-los que donaren suport al seu projecte d'aconseguir les Índies seguint una ruta directa a través de l'Atlàntic, com a alternativa a l'itinerari portugués que vorejava Àfrica. Esta mateixa proposta ja li l'havia presentada al rei de Portugal Joan II, que l'havia rebutjada, probablement aconsellat per l'astrònom de Salamanca Diego Ortiz de Calzadilla (o de Villegas).

En la biografia Vida i viatges de Cristòfor Colom (1828), Washington Irving compte que, a Salamanca, el navegant es va enfrontar “a una imponent filera de mestres, frares i dignataris eclesiàstics” que van ridiculitzar la seua idea de la redonesa de la Terra: “Hi haurà algun tan neci que crega que hi ha antípodes amb els peus oposats als nostres…?”. No obstant això, els professors de Salamanca en el segle XV no qüestionaven que la Terra era esfèrica, però sí que tenien motius per a desaconsellar la proposta de Colón.

La Terra era una esfera

Des d'almenys el segle VI a. e. c., filòsofs i astrònoms grecs com Pitàgores, Plató i Aristòtil sostenien que la Terra era una esfera, tant per raons filosòfiques (l'esfera era considerada la figura geomètrica perfecta) com per evidències empíriques.

Durant els eclipsis de Lluna, l'ombra de la Terra era sempre circular. A més, els marins observaven que, en la ruta des del sud de Grècia a Alexandria, anaven apareixent en l'horitzó noves constel·lacions, la qual cosa era explicable en una Terra redona.

El repte de mesurar la seua grandària

Eratòstenes de Cirene (276–194 a. C.) va ser més lluny: va mesurar la grandària de la Terra, comparant, en el solstici d'estiu, les ombres del Sol al migdia a Siena (actual Assuan) i a Alexandria. A Siena, el Sol estava en el zenit i no projectava ombra, mentres que a Alexandria un gnòmon –agulla que marca l'ombra en un rellotge de sol– sí que la projectava, formant un angle cinquanta vegades menor que el d'una circumferència.

Per a calcular el perímetre de la Terra només havia de multiplicar per 50 la distància entre Siena i Alexandria –que va estimar en 5 000 estadis–, amb el que va obtindre un total de 250 000 estadis (unitat de mesura de longitud en l'Antiguitat). Sovint es diu eixe valor és molt pròxim al real.

En qualsevol cas, la seua mesura no va ser la que es va popularitzar. Durant segles, la grandària de la Terra acceptat va ser el descrit per Claudio Ptolemeu (segle II d. C.) en el seu Geographia. Li va atorgar un perímetre de 180 000 estadis egipcis (uns 28 350 km, un 30 % menor que el real), basat en les mesures de Posidonio (c. 100 a. e. c.).

Este havia observat que l'estrela Canopus es veia en l'horitzó en Rodas, mentres que a Alexandria es trobava en un angle equivalent a 1/48 la longitud de la circumferència. Multiplicant 48 per la distància entre les dos ciutats, que es va estimar en 3 750 estadis, resulten els 180 000 estadis.

Els errors de Colón

En el segle IX, l'astrònom persa Al-Farghānī, al servici del califa Al-Mamun, escrivia en el seu Compendi d'Astronomia: “la longitud d'un grau en la circumferència de la Terra és de 56 milles i dos terços d'una milla […]. Este càlcul va ser acceptat i validat per nombrosos savis. Per tant, quan multipliquem la longitud d'un grau de la circumferència pel total del cercle, és a dir, 360 graus, obtenim que la circumferència total de la Terra és de 20 400 milles”.

Colón va considerar rellevant esta informació, com fa constar en una nota manuscrita al seu exemplar del Imago mundi de Pedro d’Ailly (disponible en la Biblioteca Colombina).

El problema sorgix en interpretar el valor d'1 milla. Al-Farghānī emprava la unitat àrab d'Al-Mamun, que sabem equival a 1 973 metres (m). Per tant, 20 400 milles són 40 248 km, molt pròxim al real (uns 40 000 km).

A l'Europa medieval, sovint, es va interpretar erròniament eixa milla com a romana (1 481 m), amb el que el perímetres equivaldria segons estos calculos a 30 212 km.

Colón, per part seua, va emprar una equivalència d'uns 1 250 m, similar a la usada en les cartes portulanas o manuals de navegació medieval, com arreplega Adan Szaszdi en el seu assaig La llegua i la milla de Colón (1958). Això reduïa la circumferència terrestre a 25 500 km.

De Canàries al Japó

Encara que menor als 30 000 km, valor més acceptat en la seua època, la qual cosa feia distinta la proposta de Colón era la seua convicció que Àsia s'estenia cap a l'est més del que llavors es creia i que, després d'ella, es trobava Cipango (el Japó). Va pensar que podia arribar a Àsia navegant cap a l'oest en pocs milers de quilòmetres. Esta idea probablement l'havia presa de Toscanelli.

Els professors de Salamanca no acceptaven esta heterodoxa proposta; en conseqüència, van desaconsellar el viatge. No obstant això, el dominic fra Diego de Deza, catedràtic de Prima de Teologia i mestre del príncep don Joan, li va brindar el seu suport. Mentres va estar a Salamanca, Colón es va allotjar en el convent dominic de Sant Esteban. En els anys següents, la influència de Deza va ser decisiva perquè aconseguira finalment el suport d'Isabel la Catòlica, la qual cosa li obriria el camí cap al Nou Món.

Colón havia suposat una grandària de la Terra menor del real, però no gaire distinta a la que els seus contemporanis assumien. El seu error fonamental va ser atribuir a Àsia una extensió molt major de la qual té, la qual cosa reduïa substancialment la distància a navegar. Poques ficades de pota en la història han tingut conseqüències tan transcendentals. Caldria esperar a la volta al món de Magallanes-Elcano per a conéixer la verdadera dimensió de la Terra.

J. Guillermo Sánchez León, Institut Universitari de Física Fonamental i Matemàtiques (IUFFyM), Universitat de Salamanca

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.

* ho pots llegir perquè som Creative Commons

Crònica CT