#Gaza #FlotillaGlobalSumud #01Octubre2025

L’exèrcit israelià ha posat fi a la missió marítima que intentava trencar el bloqueig de la Franja i ha traslladat a port desenes d’activistes, mentre sobre la diplomàcia internacional pesen un ultimàtum i un pla de pau amb clàusules encara sense concretar.

El dimecres 1 d’octubre la jornada va confluir en dos fronts: per una banda, l’ultimàtum llançat per Donald Trump i Benjamin Netanyahu perquè Hamàs accepte el seu anomenat “pla de pau”; per l’altra, la intervenció de les Forces Armades d’Israel contra la Flotilla Global Sumud en aigües internacionals, quan la missió es trobava a unes 70 milles nàutiques (129 km) de la costa de Gaza després d’un mes de travessia.

La flotilla, integrada per 44 embarcacions i uns 530 tripulants, ha estat abordada en menys de dues hores. Els primers vaixells intervinguts han estat l’Alma —on viatjava la direcció de la missió i l’activista Greta Thunberg—, el Sirius —amb l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau— i l’Adara. El Captain Nikos, on viatjava un reporter d’EL PAÍS, també ha estat detingut. En els tres primers vaixells hi havia 90 passatgers, 26 dels quals espanyols. El Govern italià ha confirmat l’abordatge i ha indicat que els ocupants seran traslladats a un port israelià; fonts oficials assenyalen Asdod com a destinació prevista.

Segons la organització de la flotilla, alguns vaixells van ser “embestits deliberadament en el mar. Yulara, Meteque i altres van ser atacats amb canons d’aigua” —transcripció de la denúncia difosa per la mateixa missió—. Abans de l’abordatge la tripulació va llençar al mar dispositius electrònics i objectes que pogueren ser interpretats com armes per a evidenciar el caràcter no violent de la iniciativa. Durant l’accés dels militars, les persones a bord es van col·locar armilles salvavides, mans en alt i el passaport a la butxaca, i se’ls havia indicat no fer contacte directe amb els soldats i obeir les ordres.

La flotilla ha denunciat també que les forces israelianes van emprar maniobres per interrumpre les comunicacions entre embarcacions i bloquejar la retransmissió en directe, fet que va provocar la pèrdua de cobertura i la impossibilitat de continuar la comunicació amb molts vaixells. Abans de l’operació, quan la majoria de naus estaven a unes 115 milles nàutiques (poc més de 200 km) de Gaza, es va detectar un augment d’activitat de drons i accions d’intimidació per part de la marina israeliana.

Des del punt de vista legal i administratiu, les autoritats israelianes han ofert la possibilitat de signar papers de deportació immediata; la signatura d’aquests documents implica reconéixer la intenció d’intentar entrar de manera il·legal a Israel i pot comportar la prohibició d’entrada durant períodes que arriben, segons les advertències prèvies, fins a 100 anys, amb deportació en un termini màxim de 72 hores. No signar pot portar a ser ingressat en dependències i jutjat posteriorment, amb estades en règim de detenció que, segons precedents, poden allargar-se diversos dies. La missió ha advertit que determinats activistes amb participacions anteriors en flotilles —entre ells, la eurodiputada Rima Hassan, Greta Thunberg i el líder Thiago Ávila— podrien enfrontar-se directament a presó per dies indeterminats i quedar fora de l’opció de deportació immediata.

Des de la flotilla, Thiago Ávila va respondre a una amenaça de detenció per part de la marina recordant responsabilitats internacionals: “Estan cometent crims de guerra i el Tribunal Internacional de Justícia va resoldre provisionalment que tot intent d’impedir una missió humanitària a Gaza està prohibit pel dret internacional i compleix amb la sol·licitud que vostès responguen pel crim de genocidi”. L’organització ha previst equips legals a l’arribada a port per assistir els detinguts; les autoritats espanyoles han activat una unitat de seguiment i la seua ambaixada a Tel-Aviv ha contactat amb les institucions israelianes i la Delegació de la UE per “interessar-se específicament pels ciutadans espanyols i garantir tota la protecció diplomàtica i consular”.

El context polític del dia inclou la presentació del pla de Trump, que preveu, entre altres mesures, la posada en llibertat de tots els captors israelians en un termini de 72 hores des de la signatura i l’alliberament de 250 palestins de presons israelianes. Diversos actors regionals —Egipte, Qatar i Turquia— han sol·licitat més temps per a valorar el text i negociar detalls. L’analista Amjad Iraqi, de l’International Crisis Group, ha qualificat el projecte com a “una continuació de l’ocupació, si no una continuació de la guerra per altres mitjans”.

L’ordenament del pla proposa, a més, la creació d’un “comitè palestí tecnocràtic i apolític” per a l’administració temporal de Gaza, supervisat per una “junta de la pau” encapçalada des dels EUA; figures com l’ex-primer ministre britànic Tony Blair i Jared Kushner han estat vinculades a les discussions sobre la gestió política i econòmica de la reconstrucció. Informacions periodístiques sobre l’entrada de firmes i lobbies en projectes de reconstrucció han generat crítiques i consultes sobre conflictes d’interès.

En paral·lel, el ministre de Defensa israelià Israel Katz va advertir la població assenyalant que “Aquesta és l’última oportunitat perquè es traslladen al sud i deixen els operatius de Hamas aïllats a la ciutat de Gaza” i va indicar que qui no es desplaçara podria ser considerat “terrorista” o còmplice de terrorisme. Sobre el terreny, els últims partits mèdics informen que des del 7 d’octubre de 2023 la xifra de mort a Gaza ascendeix ja a 66.184, i en la jornada s’han notificat més de 65 víctimes mortals addicionals, amb atacs que continuen centrant-se a Ciutat de Gaza.

Abans de l’aturada de la missió, alguns governs van intentar oferir vies alternatives: Israel afirma haver ofert transferir ajuda per canals controlats; els governs d’Itàlia i Espanya van mobilitzar vaixells militars d’assistència i rescat però es van mantenir a unes 150 milles de la zona considerada d’alt risc i van sol·licitar als activistes que abandonaren la missió. Activistes i diputats a bord, com Juan Bordera, van gravar missatges en els moments previs: “Estem a punt de ser interceptats per un bloqueig militar de més de 10 embarcacions, no sabem què va a ocórrer, però no va a ser agradable. Els governs ens han deixat tirats, eixa és la realitat, però només és una milionèsima part del que està patint el poble de Palestina”.

A mesura que s’aclareix la situació dels detinguts a port, s’obriran procediments d’interrogatori, possibles deportacions i assistència consular; la flotilla i els equips legals han recomanat prudència i esperar l’assistència legal abans de signar cap document que pugui comportar efectes immediats sobre la seva situació jurídica i d’entrada en territori israelià.

Redacció Crònica