Espanya i Israel: la contradicció entre l’embargament i el negoci militar en xifres Espanya i Israel: la contradicció entre l’embargament i el negoci militar en xifres
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

Espanya i Israel: la contradicció entre l’embargament i el negoci militar en xifres


#Israel #Espanya #Palestina


Leer en castellano

Tot i els anuncis d’embargament i condemna, Espanya i la Unió Europea mantenen una relació militar i econòmica constant amb Israel. Les dades mostren que les exportacions, contractes i programes conjunts no s’han aturat després del 7 d’octubre del 2023, sinó que fins i tot han augmentat.

Les conclusions que s’exposen en este reportatge parteixen de l’anàlisi publicada per Delás i  Horitzó Socialista sota el títol “La guerra comença a Occident: una anàlisi de les dades de despesa militar i comerç d’armes amb Israel”, contrastada amb dades del SIPRI, el Centre Delàs i fonts parlamentàries europees.

Militarisme i crisi del capitalisme occidental

Amb la fi de la Guerra Freda, el bloc occidental va consolidar la seua hegemonia sota el lideratge dels Estats Units. Però les crisis econòmiques successives i la competència de potències com la Xina o Rússia han portat els governs occidentals a impulsar la despesa militar com a nova via de creixement. És el que s’ha descrit com a “keynesianisme militar”: reforçar la indústria d’armes per mantenir l’activitat econòmica i el domini geopolític.

Segons el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), la despesa militar mundial ha augmentat un 37% entre 2015 i 2024, fins a representar el 2,5% del PIB global. La OTAN concentra el 55% d’aquest total, amb els EUA aportant el 37% i els estats europeus un 26%.

El nou pla europeu ReArm Europe —també conegut com “Readiness 2030”— destina 800.000 milions d’euros a l’augment del pressupost militar i a reactivar una indústria pròpia que continua, però, altament dependent dels EUA, que subministren el 64% de les armes importades pels membres europeus de l’Aliança Atlàntica.

Alemanya lidera; Espanya manté l’activitat

Alemanya és el principal exportador europeu d’armes a Israel. Entre 2019 i 2023 va subministrar el 30% del total d’importacions israelianes. Des del 7 d’octubre de 2023, ha concedit llicències per valor de 485 milions d’euros, la majoria aprovades després de l’inici dels bombardejos sobre Gaza.

Itàlia, França i Espanya també hi participen, encara que amb menor volum. Itàlia exporta helicòpters i components d’avions F-35, França manté contractes puntuals, i el Regne Unit continua venent peces per als mateixos aparells de combat.

En el cas espanyol, el contrast entre el discurs i la realitat és evident. Tot i els anuncis del govern de Pedro Sánchez d’haver suspés el comerç d’armes amb Israel, Espanya va exportar un milió d’euros en munició el novembre de 2023 i, segons dades d’importacions israelianes, les operacions han continuat.

A més, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau documenta que des del 7 d’octubre fins al 2025, el Ministeri de Defensa espanyol ha adjudicat 46 contractes a empreses israelianes o consorcis mixtos, per un valor total de 1.044 milions d’euros. Entre els principals contractes hi ha el sistema de llançacoets SILAM (576 milions, d’Elbit Systems) i els míssils SPIKE (237 milions, de Rafael Advanced Defense Systems).

La cooperació europea amb la indústria israeliana

Les relacions entre Israel i la Unió Europea superen el comerç directe. L’Estat israelià és beneficiari de fons comunitaris de recerca i desenvolupament en matèria de seguretat i defensa. Entre 2008 i 2028, ha rebut més de 70 milions d’euros per a 136 projectes europeus, segons dades de la Comissió Europea.

Aquests programes inclouen institucions públiques israelianes, universitats i empreses com Elbit Systems, IAI o Rafael, que alhora proveeixen material militar utilitzat en els bombardejos sobre Gaza.

Israel és el segon país amb més despesa militar relativa al PIB (8,8%) i el primer receptor mundial d’ajuda militar dels EUA, que cobreixen un 16% del seu pressupost de defensa. Entre 2019 i 2023, els Estats Units van aportar el 69% de les importacions d’armes israelianes.

Exportar la guerra

El que Israel no compra, ho ven. El 70% de la seua producció armamentística s’exporta, la majoria cap a Àsia i Europa, amb quatre empreses israelianes situades entre les cent més grans del món. El 2022, Israel va batre un rècord d’exportacions militars amb 12.546 milions de dòlars, el doble que una dècada abans.

Elbit Systems, Rafael, Israel Aerospace Industries (IAI) i IMI Systems ofereixen productes “provats en combat”, testats durant les operacions contra la població palestina. Aquesta característica s’utilitza com a argument comercial en el mercat global d’armes.

Complicitat estructural

Les dades analitzades per Horitzó Socialista i verificades amb fonts independents confirmen que les relacions militars entre Israel i el bloc occidental no han disminuït després del 7 d’octubre, sinó que s’han intensificat.

La dependència industrial i econòmica de la UE respecte als EUA i la cooperació constant amb Israel posen de manifest que el militarisme occidental no és un fenomen conjuntural, sinó una part estructural del seu model econòmic. Els embargaments anunciats per governs com el d’Espanya no s’han traduït en fets concrets.

Mentre es manté el discurs de “pau i drets humans”, la maquinària del comerç i la col·laboració militar continua activa. I és precisament en eixa contradicció —entre la retòrica humanitària i la realitat econòmica— on es fonamenta bona part de la responsabilitat d’Occident en el manteniment del conflicte.

Dades clau: el negoci militar en xifres

Concepte Quantitat / Percentatge Font principal
Augment global de despesa militar (2015–2024) +37% SIPRI
Pes de l’OTAN en la despesa mundial 55% SIPRI
Despesa militar dels EUA 37% del total mundial SIPRI
Despesa militar dels països europeus 26% del total mundial SIPRI
Pressupost del pla europeu ReArm Europe 800.000 milions € Comissió Europea
Armes importades pels membres europeus de l’OTAN procedents dels EUA 64% SIPRI
Exportacions d’armes alemanyes a Israel (2019–2023) 30% del total Parlament Alemany
Contractes militars Espanya–Israel (2023–2025) 1.044 milions € Centre Delàs
Pes de la despesa militar en el PIB d’Israel 8,8% SIPRI
Ajuda militar dels EUA a Israel 16% del pressupost militar israelià SIPRI
Producció israeliana exportada 70% Ministeri de Defensa d’Israel
Exportacions militars d’Israel en 2022 12.546 milions $ Ministeri de Defensa d’Israel

Font principal: Centre Delás, “La guerra comença a Occident: una anàlisi de les dades de despesa militar i comerç d’armes amb Israel” (2025).

Redacció Crònica

En Castellano

#Israel #España #Palestina

A pesar de los anuncios de embargo y condena, España y la Unión Europea mantienen una relación militar y económica constante con Israel. Los datos muestran que las exportaciones, contratos y programas conjuntos no se han detenido después del 7 de octubre de 2023, sino que incluso han aumentado.

Las conclusiones que se exponen en este reportaje parten del análisis publicado por Delás y Horitzó Socialista bajo el título “La guerra empieza en Occidente: un análisis de los datos de gasto militar y comercio de armas con Israel”, contrastado con datos del SIPRI, el Centre Delàs y fuentes parlamentarias europeas.

Militarismo y crisis del capitalismo occidental

Con el fin de la Guerra Fría, el bloque occidental consolidó su hegemonía bajo el liderazgo de Estados Unidos. Pero las crisis económicas sucesivas y la competencia de potencias como China o Rusia han llevado a los gobiernos occidentales a impulsar el gasto militar como nueva vía de crecimiento. Es lo que se ha descrito como “keynesianismo militar”: reforzar la industria de armas para mantener la actividad económica y el dominio geopolítico.

Según el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), el gasto militar mundial ha aumentado un 37% entre 2015 y 2024, hasta representar el 2,5% del PIB global. La OTAN concentra el 55% de este total, con los EE. UU. aportando el 37% y los estados europeos un 26%.

El nuevo plan europeo ReArm Europe —también conocido como “Readiness 2030”— destina 800.000 millones de euros al aumento del presupuesto militar y a reactivar una industria propia que continúa, sin embargo, altamente dependiente de EE. UU., que suministra el 64% de las armas importadas por los miembros europeos de la Alianza Atlántica.

Alemania lidera; España mantiene la actividad

Alemania es el principal exportador europeo de armas a Israel. Entre 2019 y 2023 suministró el 30% del total de importaciones israelíes. Desde el 7 de octubre de 2023, ha concedido licencias por valor de 485 millones de euros, la mayoría aprobadas tras el inicio de los bombardeos sobre Gaza.

Italia, Francia y España también participan, aunque con menor volumen. Italia exporta helicópteros y componentes de aviones F-35, Francia mantiene contratos puntuales, y el Reino Unido continúa vendiendo piezas para los mismos aparatos de combate.

En el caso español, el contraste entre el discurso y la realidad es evidente. A pesar de los anuncios del gobierno de Pedro Sánchez de haber suspendido el comercio de armas con Israel, España exportó un millón de euros en munición en noviembre de 2023 y, según datos de importaciones israelíes, las operaciones han continuado.

Además, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau documenta que desde el 7 de octubre hasta 2025, el Ministerio de Defensa español ha adjudicado 46 contratos a empresas israelíes o consorcios mixtos, por un valor total de 1.044 millones de euros. Entre los principales contratos se encuentran el sistema de lanzacohetes SILAM (576 millones, de Elbit Systems) y los misiles SPIKE (237 millones, de Rafael Advanced Defense Systems).

La cooperación europea con la industria israelí

Las relaciones entre Israel y la Unión Europea superan el comercio directo. El Estado israelí es beneficiario de fondos comunitarios de investigación y desarrollo en materia de seguridad y defensa. Entre 2008 y 2028, ha recibido más de 70 millones de euros para 136 proyectos europeos, según datos de la Comisión Europea.

Estos programas incluyen instituciones públicas israelíes, universidades y empresas como Elbit Systems, IAI o Rafael, que a su vez proveen material militar utilizado en los bombardeos sobre Gaza.

Israel es el segundo país con más gasto militar relativo al PIB (8,8%) y el primer receptor mundial de ayuda militar de EE. UU., que cubren un 16% de su presupuesto de defensa. Entre 2019 y 2023, Estados Unidos aportó el 69% de las importaciones de armas israelíes.

Exportar la guerra

Lo que Israel no compra, lo vende. El 70% de su producción armamentística se exporta, la mayoría hacia Asia y Europa, con cuatro empresas israelíes situadas entre las cien más grandes del mundo. En 2022, Israel batió un récord de exportaciones militares con 12.546 millones de dólares, el doble que una década antes.

Elbit Systems, Rafael, Israel Aerospace Industries (IAI) e IMI Systems ofrecen productos “probados en combate”, testeados durante las operaciones contra la población palestina. Esta característica se utiliza como argumento comercial en el mercado global de armas.

Complicidad estructural

Los datos analizados por Horitzó Socialista y verificados con fuentes independientes confirman que las relaciones militares entre Israel y el bloque occidental no han disminuido tras el 7 de octubre, sino que se han intensificado.

La dependencia industrial y económica de la UE respecto a EE. UU. y la cooperación constante con Israel ponen de manifiesto que el militarismo occidental no es un fenómeno coyuntural, sino una parte estructural de su modelo económico. Los embargos anunciados por gobiernos como el de España no se han traducido en hechos concretos.

Mientras se mantiene el discurso de “paz y derechos humanos”, la maquinaria del comercio y la colaboración militar continúa activa. Y es precisamente en esa contradicción —entre la retórica humanitaria y la realidad económica— donde se fundamenta buena parte de la responsabilidad de Occidente en el mantenimiento del conflicto.

Datos clave: el negocio militar en cifras

Concepto Cantidad / Porcentaje Fuente principal
Aumento global del gasto militar (2015–2024) +37% SIPRI
Peso de la OTAN en el gasto mundial 55% SIPRI
Gasto militar de EE. UU. 37% del total mundial SIPRI
Gasto militar de los países europeos 26% del total mundial SIPRI
Presupuesto del plan europeo ReArm Europe 800.000 millones € Comisión Europea
Armas importadas por los miembros europeos de la OTAN procedentes de EE. UU. 64% SIPRI
Exportaciones de armas alemanas a Israel (2019–2023) 30% del total Parlamento Alemán
Contratos militares España–Israel (2023–2025) 1.044 millones € Centre Delàs
Peso del gasto militar en el PIB de Israel 8,8% SIPRI
Ayuda militar de EE. UU. a Israel 16% del presupuesto militar israelí SIPRI
Producción israelí exportada 70% Ministerio de Defensa de Israel
Exportaciones militares de Israel en 2022 12.546 millones $ Ministerio de Defensa de Israel

Fuente principal: Centre Delàs “La guerra empieza en Occidente: un análisis de los datos de gasto militar y comercio de armas con Israel” (2025).

Redacción Crónica

  



Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

Cap comentari :

BlueSky Mastodon NotaLegal