L’informe del Poder Judicial critica “insuficiències i falles” en el text i alerta que podria oferir una protecció més dèbil que la normativa europea.

L’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre l’avantprojecte de llei amb què el Govern espanyol vol regular el secret professional dels periodistes alerta que el text presenta “insuficiències i falles” que caldria corregir. Considera que “fa imprevisible” per als informadors saber fins on els empara este dret i genera “confusió” sobre el seu control judicial. A més, demana aclarir si realment millora la protecció que ja garanteix el dret comunitari.

El CGPJ recorda que l’article 20.1.d de la Constitució espanyola reconeix el dret a comunicar o rebre informació veraç per qualsevol mitjà i estableix que la llei regularà el secret professional, però “el legislador mai no ho ha fet”. Davant esta absència, el marc normatiu vigent es basa en la jurisprudència europea, segons la qual “la protecció del secret de les fonts periodístiques és una garantia indissolublement unida al dret a la llibertat d’informació”.

Segons explica l’informe, este dret permet als professionals mantindre en secret la identitat de les seues fonts i crea “un àmbit d’immunitat davant del poder públic” que pretenga obtindre eixa informació. Sense eixa protecció, adverteix, els mitjans tindrien “serioses dificultats per obtindre informació rellevant”, ja que moltes fonts actuarien amb “por, inseguretat o desànim”.

L’informe cita també el Reglament (UE) 2024/1083, aplicable a Espanya des del 8 d’agost de 2025, que regula la protecció de les fonts periodístiques i les comunicacions confidencials. En este sentit, retreu a l’avantprojecte “no deixar clar quin espai normatiu pretén ocupar” respecte a la norma europea i apunta que “tant l’exposició de motius com l’articulat mostren insuficiències i falles que haurien de reconsiderar-se”.

El CGPJ assenyala que el legislador espanyol pot regular el secret professional “sempre que el nivell de protecció siga més alt” que el marcat per la Unió Europea. No obstant això, considera que el text “comporta una protecció més dèbil de la que ofereix el nostre ordenament jurídic”, sobretot en el punt que regula la instal·lació de programes informàtics de vigilància intrusiva. Segons l’informe, “el nivell de protecció del secret professional davant este tipus de mesures resultaria inferior al que ja deriva de la Llei d’Enjudiciament Criminal”.

L’òrgan judicial critica també que el projecte “fa imprevisible per als seus titulars saber quins fins justifiquen la restricció del dret” i quines són les regles de prevalença quan entra en conflicte amb altres drets constitucionals. A més, detecta “previsions que generen perplexitat”, com que “el jutge penal està més limitat per acordar mesures restrictives del secret professional que els jutges dels altres ordres jurisdiccionals”.

Per això, demana revisar els punts que generen inseguretat i definir millor “en quins casos la investigació dels fets o la identificació del delinqüent poden justificar restriccions al secret professional”.

El CGPJ veu també “un risc” que la futura llei “eludisca el control del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)” si reprodueix literalment fragments del Reglament europeu, perquè això podria “ocultar-ne l’origen i introduir confusió sobre el seu abast”.

Finalment, lamenta que “no s’ha aprofitat l’ocasió per completar els dèficits de tutela” que ja havia assenyalat el Tribunal Constitucional, i proposa que es preveja a la Llei d’Enjudiciament Criminal la possibilitat que el professional de la informació puga “impugnar una mesura judicial que limite el secret professional encara que no siga part en el procés”.

Redacció Crònica