#València #dana #protecciocivil

La diferència entre una tempesta i una tragèdia sovint no està en la força de la pluja, sinó en com actuen les persones encarregades de protegir la gent. Hui, amb la tecnologia que tenim, la prevenció és possible. Per això, costa d’entendre que la DANA del 2024 haja deixat gairebé 300 víctimes mortals a la província de València.

Segons dades oficials, la gran riada de 1957 va causar prop de 200 morts, encara que resulta difícil confirmar la xifra per l’opacitat informativa del franquisme. En la pantanada de Tous de 1982, la sentència judicial va fixar vuit víctimes, però algunes fonts eleven el total fins a una trentena. En canvi, en la DANA del 2023, amb Protecció Civil organitzada, sistemes d’avís operatius i infraestructures reforçades, el balanç final ha sigut molt més dur del que ningú podia imaginar.

Diverses veus coincideixen que “la força de la DANA hauria provocat víctimes igualment, però mai prop de tres-centes si els mecanismes de prevenció i d’avís s’hagueren aplicat correctament”. Eixa falta d’actuació és ara objecte d’investigació judicial, mentre les possibles responsabilitats polítiques del president Carlos Mazón i del seu equip es discuteixen a les Corts i en els tribunals.

Quatre grans danas, un mateix patró meteorològic

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha analitzat les quatre grans danas que han colpejat la província de València en els últims setanta anys: 1957, 1982, 1987 i 2024. Totes comparteixen un patró atmosfèric molt semblant i es van produir en un període quasi idèntic, entre la segona quinzena d’octubre i principis de novembre.

El portaveu de l’Aemet, Rubén del Campo, explica en EFE  que “després de l’estiu comencen els moviments atmosfèrics a gran escala per les diferències de temperatura entre latituds baixes i altes”. A voltes, “masses d’aire fred queden aïllades i envoltades d’aire més càlid, donant lloc a la DANA”. Si a això s’hi afegeix un “flux de vent de llevant molt humit cap a la costa”, el resultat són “tempestes locals molt violentes”.

La riada de 1957 va inundar València després del desbordament del riu Túria. El 1982, la ruptura de la presa de Tous va arrasar el sud de la província. El 1987, la pluja va castigar especialment la Safor i la Ribera Alta. I el 2024, la DANA va concentrar la seua fúria a l’interior nord i a la zona noroest del litoral sud.

Els màxims de precipitació acumulada en 24 hores van ser de 494,4 mm el 1957, 635,2 mm el 1982, 817 mm el 1987 —encara rècord nacional— i 771,8 mm el 2024. Però la DANA de 2024 va trencar tots els rècords d’intensitat en períodes curts: 185 mm en una hora, 621 mm en sis hores i 720 mm en dotze hores.

Segons l’Aemet, totes aquestes danes van compartir una mateixa estructura: una depressió freda en altura, situada entre el golf de Cadis i el nord d’Àfrica, amb la façana mediterrània “en la vertical de la zona dels ascensos d’aire més pronunciats”. Quan els vents de llevant són intensos, “les tempestes penetren terra endins i plou amb especial virulència a la capçalera dels barrancs i rambles”.

Un futur amb pluges més intenses

L’Aemet alerta d’un possible augment futur de les danas durant la tardor, amb fins a un 88 % més de precipitació al nord-est d’Espanya i un 61 % en les zones pròximes. Rubén del Campo ho explica així: “Una atmosfera més càlida pot emmagatzemar més humitat, i això li dóna un major potencial per condensar vapor d’aigua i provocar acumulats de precipitació majors”.

L’augment esperat és d’un 7 % més d’intensitat per cada grau de temperatura, encara que altres estudis parlen de xifres més altes. Davant d’això, Del Campo considera fonamental “emetre prediccions i avisos amb la major antelació possible, informar la població a través dels canals disponibles i coordinar-se amb les autoritats de Protecció Civil”.

“Les inundacions i les riuades no són res nou”, recorda. “El que passa és que el canvi climàtic farà probablement més intenses les pluges que les provoquen”.

Redacció Crònica