CCOO posa xifres per desmuntar la proposta xenòfoba de PP i Vox

#València #DretsHumans #Migració

La proposta de Vox, amb el suport del PP en València, per a separar en estadístiques l’ús dels serveis socials i sanitaris segons l’origen, ha encés l’alarma entre entitats i sindicats. CCOO aporta dades per a desmuntar el relat racista i recorda que els drets humans no depenen d’un passaport.

Les dades són clares: les persones migrants representen prop del 18% de la població espanyola, aporten el 10% dels ingressos de la Seguretat Social, però només suposen l’1% del seu cost. Treballen més, cotitzen més i utilitzen menys els serveis sanitaris que la mitjana. Tot i això, hi ha qui pretén convertir-los en sospitosos. Però el debat no va de números. Va de drets humans. Perquè una persona no mereix assistència o protecció per allò que aporta, sinó simplement perquè és persona. Els drets no es guanyen amb una nòmina ni amb un passaport: es tenen pel sol fet d’existir.

La proposta presentada per Vox i avalada pel Partit Popular en les Corts Valencianes planteja elaborar estadístiques que separen l’ús dels serveis socials i sanitaris entre “espanyols” i “migrants”. Una mesura que, segons entitats i sindicats, “obre la porta al racisme institucional” i trenca el principi d’igualtat davant la llei.

Des de CCOO PV, la secretària de Migracions, Isabel Barrajón, ho expressa amb contundència: “Això no és gestió, és segregació estadística. És una manera de construir sospita, de dir subtilment que hi ha gent que abusa o col·lapsa els serveis. Quan una administració institucionalitza la desconfiança, ja ha creuat la línia dels drets humans”.

Segons Barrajón, el discurs de Vox, basat en la idea d’una “entrada sense control de migrants”, és “l’epítom del bulo racista”. I remata: “No busquen dades per millorar res, busquen dades per justificar el rebuig”.

Les dades que desmunten el relat

Els fets desmenteixen el relat. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2024), les persones nascudes en un altre país representen prop del 18% de la població total. La majoria són d’origen llatinoamericà, i quasi la meitat (47%) viuen i treballen ací, contribuint a l’economia valenciana i estatal.

La taxa d’activitat de la població migrant és del 69,3%, molt superior a la mitjana estatal (56,4%). En sectors essencials com la llar, la cura de persones, la construcció, l’hostaleria o l’agricultura, la seua presència és vital: set de cada deu treballadores de la llar són migrants, i quasi la meitat del personal d’hostaleria també.

A més, segons dades de l’OCDE, una persona migrant genera un cost públic un 32% inferior al d’una persona nascuda a Espanya. En termes nets, cada persona migrada aporta uns 1.600 euros anuals més que una persona nativa. Pel que fa a la sanitat, fan un ús menor dels serveis públics i, sovint, topen amb barreres d’accés per qüestions administratives o idiomàtiques.

“Dir que col·lapsen la sanitat o abusen de les ajudes és fals i irresponsable”, alerta Barrajón. Les diferències que apareixen en les estadístiques, afegeix, “no indiquen abús, sinó vulnerabilitat”.

Drets humans: la línia que no es pot traspassar

Les xifres són importants, però no legitimen els drets. Els drets humans no es mesuren amb euros ni amb percentatges. Es reconeixen o es vulneren. I separar ciutadans per origen nacional és vulnerar-los.

Els drets humans són universals, inalienables i indivisibles. No depenen de la situació administrativa ni de la renda. Qualsevol mesura que els condicione viola la Declaració Universal dels Drets Humans, la Constitució Espanyola i la Carta Social Europea.

“El que està passant és molt greu”, afirma Barrajón. “Quan un govern accepta diferenciar ciutadans per origen, està reconeixent de manera implícita que hi ha persones amb menys drets. I això, en democràcia, és inadmissible”.

El perill de normalitzar la desigualtat

Entitats com SOS Racisme i CEAR adverteixen que el llenguatge institucional pot crear fractura social. “Quan l’Estat parla de migrants com si foren una categoria sospitosa, està legitimant la por i el rebuig”, expliquen des de SOS Racisme. “Això no és gestió: és ideologia racista disfressada de burocràcia”.

Per a Barrajón, el nucli del problema és moral: “Els drets humans no s’han de justificar ni comparar. Es respecten, punt. Si una institució els qüestiona, està qüestionant el seu propi fonament democràtic”.

Una advertència per al futur

CCOO PV exigeix al Partit Popular que retire immediatament el seu suport a la proposta. “El País Valencià no pot convertir-se en un banc de proves per a polítiques d’odi”, conclou Barrajón. “El que està en joc no és un debat sobre estadístiques, sinó sobre quin tipus de societat volem ser”.

Les entitats de drets humans ho tenen clar: hui és una resolució, demà pot ser una llei. I com adverteixen des de CEAR, “quan el racisme entra per la porta de les institucions, la igualtat ix per la finestra”.

Redacció Crònica

persones migrants durant la DANA

En Castellano

#Valencia #DerechosHumanos #Migración

La propuesta de Vox, con el apoyo del PP en València, para separar en estadísticas el uso de los servicios sociales y sanitarios según el origen, ha encendido la alarma entre entidades y sindicatos. CCOO aporta datos para desmontar el relato racista y recuerda que los derechos humanos no dependen de un pasaporte.

Los datos son claros: las personas migrantes representan cerca del 18% de la población española, aportan el 10% de los ingresos de la Seguridad Social, pero solo suponen el 1% de su coste. Trabajan más, cotizan más y utilizan menos los servicios sanitarios que la media. Aun así, hay quienes pretenden convertirlos en sospechosos. Pero el debate no va de números. Va de derechos humanos. Porque una persona no merece asistencia o protección por lo que aporta, sino simplemente porque es persona. Los derechos no se ganan con una nómina ni con un pasaporte: se tienen por el simple hecho de existir.

La propuesta presentada por Vox y avalada por el Partido Popular en las Corts Valencianas plantea elaborar estadísticas que separen el uso de los servicios sociales y sanitarios entre “españoles” y “migrantes”. Una medida que, según entidades y sindicatos, “abre la puerta al racismo institucional” y rompe el principio de igualdad ante la ley.

Desde CCOO PV, la secretaria de Migraciones, Isabel Barrajón, lo expresa con contundencia: “Esto no es gestión, es segregación estadística. Es una manera de construir sospecha, de decir sutilmente que hay gente que abusa o colapsa los servicios. Cuando una administración institucionaliza la desconfianza, ya ha cruzado la línea de los derechos humanos”.

Según Barrajón, el discurso de Vox, basado en la idea de una “entrada sin control de migrantes”, es “el epítome del bulo racista”. Y remata: “No buscan datos para mejorar nada, buscan datos para justificar el rechazo”.

Los datos que desmontan el relato

Los hechos desmienten el relato. Según el Instituto Nacional de Estadística (INE, 2024), las personas nacidas en otro país representan cerca del 18% de la población total. La mayoría son de origen latinoamericano, y casi la mitad (47%) viven y trabajan aquí, contribuyendo a la economía valenciana y estatal.

La tasa de actividad de la población migrante es del 69,3%, muy superior a la media estatal (56,4%). En sectores esenciales como el hogar, el cuidado de personas, la construcción, la hostelería o la agricultura, su presencia es vital: siete de cada diez trabajadoras del hogar son migrantes, y casi la mitad del personal de hostelería también.

Además, según datos de la OCDE, una persona migrante genera un coste público un 32% inferior al de una persona nacida en España. En términos netos, cada persona migrada aporta unos 1.600 euros anuales más que una persona nativa. En cuanto a la sanidad, hacen un uso menor de los servicios públicos y, a menudo, se encuentran con barreras de acceso por cuestiones administrativas o idiomáticas.

“Decir que colapsan la sanidad o abusan de las ayudas es falso e irresponsable”, alerta Barrajón. Las diferencias que aparecen en las estadísticas, añade, “no indican abuso, sino vulnerabilidad”.

Derechos humanos: la línea que no se puede traspasar

Las cifras son importantes, pero no legitiman los derechos. Los derechos humanos no se miden con euros ni con porcentajes. Se reconocen o se vulneran. Y separar ciudadanos por origen nacional es vulnerarlos.

Los derechos humanos son universales, inalienables e indivisibles. No dependen de la situación administrativa ni de la renta. Cualquier medida que los condicione viola la Declaración Universal de los Derechos Humanos, la Constitución Española y la Carta Social Europea.

“Lo que está pasando es muy grave”, afirma Barrajón. “Cuando un gobierno acepta diferenciar ciudadanos por origen, está reconociendo de manera implícita que hay personas con menos derechos. Y eso, en democracia, es inadmisible”.

El peligro de normalizar la desigualdad

Entidades como SOS Racismo y CEAR advierten que el lenguaje institucional puede crear fractura social. “Cuando el Estado habla de migrantes como si fueran una categoría sospechosa, está legitimando el miedo y el rechazo”, explican desde SOS Racismo. “Esto no es gestión: es ideología racista disfrazada de burocracia”.

Para Barrajón, el núcleo del problema es moral: “Los derechos humanos no se deben justificar ni comparar. Se respetan, punto. Si una institución los cuestiona, está cuestionando su propio fundamento democrático”.

Una advertencia para el futuro

CCOO PV exige al Partido Popular que retire inmediatamente su apoyo a la propuesta. “El País Valencià no puede convertirse en un banco de pruebas para políticas de odio”, concluye Barrajón. “Lo que está en juego no es un debate sobre estadísticas, sino sobre qué tipo de sociedad queremos ser”.

Las entidades de derechos humanos lo tienen claro: hoy es una resolución, mañana puede ser una ley. Y como advierten desde CEAR, “cuando el racismo entra por la puerta de las instituciones, la igualdad sale por la ventana”.

Redacción Crónica

Personas emigrantes durante la dana