#València #DANA #Urbanisme
Un any després de la dana que va devastar gran part de la província de València, les construccions en zones inundables continuen, posant en perill desenes de milers de persones. L'informe d'Amnistia Internacional destaca que les autoritats han adoptat l'urbanisme exprés, desprotegint la població.
Segons l'informe 'Plou sobre mullat. La DANA: impactes de la crisi climàtica en un escenari de crisi estructural d'habitatge', "les autoritats autonòmiques i locals han adoptat l'urbanisme exprés desprotegint a la gent". L'organització subratlla que, malgrat els advertiments sobre el canvi climàtic, "la normativa urbanística seguix permetent la construcció en zones inundables".
Amnistia Internacional assenyala que la Comunitat Valenciana és la segona regió amb més zones inundables d'Espanya, amb aproximadament 600.000 habitants. Municipis com Paiporta i Catarroja, amb tots els habitatges en àrees de risc, van registrar les majors xifres de víctimes i danys durant la dana. "Gran part de l'edificació en els municipis més afectats es va realitzar en zones identificades com a inundables des de 2003", afirmen.
Marta Mendiola, investigadora sobre canvi climàtic i dret a l'habitatge d'Amnistia Internacional a Espanya, destaca que "hi ha dos velocitats en la reconstrucció". Un any després, "encara no està aprovada la revisió del Patricova ni la reforma de les normes estatals de gestió dels riscos d'inundació". Mendiola afegeix que "les autoritats han adoptat l'urbanisme exprés, flexibilitzant més que abans l'urbanisme".
Els estudis mostren una disminució de la inversió en infraestructures hidràuliques a València des de 2009, "conseqüència directa dels ajustos pressupostaris". Amnistia Internacional també destaca que el sistema d'ajudes ha sigut "insuficient i amb un impacte desigual sobre persones migrants i persones en barris vulnerables".
"L'aigua no discrimina, però en matèria d'habitatge plou sobre mullat", afirma Mendiola, qui recalca que "la solució no són només les ajudes temporals i els pegats". Els damnificats han enfrontat "tràmits complexos, informació escassa o tardana, i escassetat d'habitatge social". La màxima ajuda de 800 euros mensuals de la Generalitat "resulta insuficient enfront dels preus de lloguer", afegeixen.
A més, les dones, especialment les migrants treballadores de la llar, han patit "exclusió en l'accés a aquestes ajudes". "La crisi climàtica convertix cada tempesta en un risc major", afirma Teresa García del Vello, investigadora sobre dret a l'habitatge d'Amnistia Internacional a Espanya.
Al voltant de 60.000 persones migrants s'han trobat amb barreres per accedir a les ajudes, com l'empadronament o el contracte d'arrendament. "Aquesta dificultat les discrimina de manera indirecta", alerten. L'informe també destaca que les comunitats més marginades han patit de manera desproporcionada.
Els barris del Xenillet i La Manxa a Torrent mostren una precarietat extrema, amb habitatges demolits sense informació sobre indemnitzacions. Amnistia Internacional considera que la "descoordinació" en la resposta ha afectat la forma de transmetre i rebre informació sobre les ajudes.
L'organització sol·licita "una moratòria que paralitze els projectes urbanístics en els municipis afectats per la dana" fins que s'aprovi la revisió del Patricova i es realitzi un estudi detallat de les zones de risc. També demana una revisió del sistema de protecció social davant els impactes de fenòmens meteorològics extrems.
Redacció Crònica
Crònica CT
No hay comentarios :