#DretsInfància #MigracióDigna #SiraRego
En un inici de curs polític marcat per les tensions territorials i la crispació ideològica, la ministra de Juventut i Infància, Sira Rego, ha consolidat un discurs clar i estructurat al voltant d’un concepte central: la defensa dels drets de la infància. Aquesta línia d’actuació ha estat especialment visible en la seua gestió de la reubicació de menors migrants no acompanyats i en les polítiques de protecció en l’entorn digital. L’entrevista publicada per 20Minutos huí 11 de setembre, signada per la periodista Elena Omedes, permet conéixer de primera mà les seues prioritats, dificultats i conviccions.
Un perfil marcat pel compromís
L’article comença situant la ministra amb una doble identificació biogràfica: “Sira Rego (Valencia, 1973) aterriza los detalles de una norma que no ha sido fácil sacar adelante.” Amb aquesta entrada, se’ns presenta una figura valenciana, nascuda a mitjans dels anys 70, però amb una trajectòria marcada per una arrel més profunda: “La ministra, figura clave de Izquierda Unida, tiene origen palestino y llegó a pasar algunos años de su infancia en Cisjordania.”
Aquest passatge és fonamental per entendre la seua posició contundent en matèria de drets humans i política internacional. Rego no només parla de Palestina com a membre del govern, sinó com a persona que coneix la realitat de l’ocupació i l’exili des de la infància. I això impregna el seu discurs.
El decret més difícil: reubicar dignament els menors migrants
Durant l’estiu, el Ministeri de Juventut i Infància ha treballat intensament per impulsar un nou decret de reubicació de menors migrants procedents de zones desbordades, com Canàries, Ceuta i Melilla, a altres territoris de l’Estat. Segons explica Rego: “Ha sido un procedimiento largo por los bloqueos sistemáticos del PP, pero ya estamos en condiciones de comenzar con los traslados, una vez decretada la contingencia migratoria.”
Aquest decret contempla dos eixos: d’una banda, el mecanisme per als menors que arriben a partir d’ara, que permet que en 15 dies siguen traslladats; de l’altra, la situació de més de 3.000 menors que ja fa temps que viuen en condicions que la ministra qualifica de “muy dolorosa”. Per a ells, diu, s’ha establert un “protocolo individualizado que permite detenernos en cada situación específica” i una proposta de redistribució basada en la capacitat de cada territori.
En aquest punt, la ministra és clara: “No vamos a saturar territorios que, aunque no cumplan con la sobreocupación, estén ya tensionados.” Així justifica, per exemple, que les Illes Balears no hagen estat incloses com a zona d’urgència migratòria, malgrat la petició del Govern balear.
Respecte a les crítiques rebudes des de diverses comunitats autònomes, Rego subratlla que “la segunda comunidad con más plazas ocupadas es Cataluña, después de Canarias, y va a acoger niños”. Amb això, respon a les acusacions que apuntaven a un tracte preferencial a certes autonomies. Recalca que el criteri no ha sigut polític, sinó tècnic i basat en els drets de la infància.
Davant els atacs racistes i el soroll polític
L’entrevista també aborda episodis com l’agressió a una menor prop d’un centre a Madrid i la posterior reacció violenta contra menors migrants. Rego denuncia obertament que “esto tiene una orientación claramente racista que no es aceptable en una sociedad democrática.” Enfront del discurs que associa delinqüència amb immigració, la ministra reclama responsabilitat institucional i recorda que en eixe cas concret s’han ignorat centenars d’altres agressions comeses per ciutadans espanyols.
Contra les propostes de figures com Isabel Díaz Ayuso, que ha plantejat “reagrupar a los menores conflictivos con sus familias en los países de origen”, Rego respon contundent: “Está hablando de deportaciones y es algo que va contra los derechos de la infancia.”
Educadors socials i condicions dignes
Una altra de les prioritats que aborda és la regulació del treball dels educadors socials en centres tutelats. Segons detalla, el seu ministeri té preparat un decret que estableix “estándares mínimos de los sistemas de acogida, de ratios, formación, procesos de acompañamiento y transición a la vida adulta”, amb l’objectiu d’evitar l’esgotament del personal i garantir un acompanyament adequat als menors.
Digitalització i lleis garantistes
Un dels projectes legislatius més destacats que es troba en tràmit és la llei de protecció de la infància en l’entorn digital, ja iniciada en el Congrés. Rego afirma amb rotunditat que “el sector tecnológico ha demostrado que no se puede autorregular... Las reglas del juego están dictadas por tres supermillonarios y quizá ha llegado el momento de que los países intervengamos.”
També fa referència a la LOPIVI (llei orgànica de protecció de la infància i adolescència), que volen ampliar per garantir que el testimoni de les criatures siga escoltat i considerat creïble si està documentat: “Una vez esté documentado sus testimonios, puedan ser creídos y, por supuesto, reparados.”
Vot als 16 anys i una joventut polititzada
Pel que fa a la llei de joventut, Rego anuncia que una de les seues mesures estrella és permetre votar a partir dels 16 anys. Malgrat que encara no ha estat enviada al Consell de Ministres, destaca la participació juvenil en el debat i diu que “hay una juventud bastante politizada, pero que no siente que forma parte de la arquitectura institucional clásica.”
Davant l’acusació de “derechización juvenil”, assenyala: “Hay una polarización de la juventud... me preocupa mucho que la extrema derecha venga con un proyecto de sociedad que dice que, para hacer frente a los desafíos sociales hay que recortar derechos y democracia.”
A més, defensa que es treballe per derogar les parts més lesives de la llei mordassa, i que s’oferisca espai perquè la joventut es puga expressar sense por.
Habitatge i pobresa: polítiques estructurals
La ministra reconeix que “el principal problema de los jóvenes es la vivienda”, i critica que molts governs autonòmics estiguen utilitzant aquest tema per fer política partidista. Diu que cal una col·laboració real per fer efectives mesures com la declaració de zones tensionades, i demana que els pressupostos incloguen partides clares per a polítiques de joventut, infància i prestació universal per criança.
Veto d’Israel i denúncia de genocidi
L’entrevista clou amb un dels temes més delicats: el veto imposat pel govern d’Israel a Sira Rego i Yolanda Díaz. Segons afirma la ministra: “Israel nos ha vetado la entrada por denunciar el genocidio en Gaza.” I afegeix: “Es una medida propia de un Estado genocida que lleva años vulnerando de manera sistemática los derechos humanos y el derecho internacional.”
Però més enllà del veto personal, Rego fa una crida clara a l’acció diplomàtica i institucional:
“En Izquierda Unida y en Sumar tenemos claro que debemos romper todo tipo de relaciones con el Gobierno genocida de Israel y no vamos a parar de exigirlo de la mano de la sociedad civil organizada que también considera imprescindible este paso.”
Amb aquesta afirmació, la ministra demana explícitament que Espanya trenque totes les relacions amb Israel, tant institucionals com comercials o diplomàtiques, un posicionament que molt poques veus del govern han assumit amb tanta claredat. La seua postura es reforça per la seua història personal i la vivència directa de la realitat palestina.
Una ministra amb veu pròpia
La veu de Sira Rego emergeix a l’entrevista com la d’una dirigent amb principis clars i compromís profund amb els drets de la infància, la dignitat migrant, la justícia internacional i el futur de la joventut. Davant l’ofensiva mediàtica i jurídica d’algunes comunitats autònomes, i en un context internacional convuls, la ministra aposta per una acció política fonamentada en els drets humans, la igualtat i la coordinació institucional.
Referència original:
Entrevista realitzada per Elena Omedes, publicada al diari digital 20Minutos l’11 de setembre de 2025, com a peça central de l’inici del curs polític de la ministra de Juventut i Infància, Sira Rego.
Redacció Crònica