#Biodiversitat #Història #Doñana

Un equip de la Estació Biològica de Doñana mostra com fonts històriques i artístiques ajuden a entendre els ecosistemes abans de l’impacte industrial.

La investigació sistemàtica de la biodiversitat és relativament recent: no va arrancar fins als anys 50 del segle XX, quan els impactes humans sobre el medi ja eren evidents. Açò fa que moltes estratègies de conservació es basen en ecosistemes alterats. La qüestió clau és com conéixer la biodiversitat d’èpoques preindustrials, quan l’empremta humana encara no havia transformat el paisatge.

A la Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), un equip d’investigadors hi respon des de l’ecologia històrica, un camp que rastreja fonts històriques i artístiques per reconstruir la relació entre societats i natura. En un article publicat a Nature Reviews Biodiversity, han identificat huit tipus de fonts útils per obtindre informació sobre espècies, ecosistemes i usos del territori.

“Quan pensem en estudiar la natura del passat, el primer que ens ve al cap són els fòssils i els espècimens de col·leccions científiques. No obstant això, molts desconeixen el potencial que ofereixen, per exemple, les cartes, les obres d’art, els mapes antics o la tradició oral”, explica Laetitia Navarro, investigadora de l’EBD-CSIC.

Els exemples mostren com esta mirada corregeix visions equivocades. A Hawaii, la combinació de dades arqueològiques amb informes pesquers i textos etnogràfics va revelar períodes de recuperació dels coralls. A Guinea, documents, fotografies aèries i relats orals demostraren que boscos i sabanes es van expandir als segles XIX i XX, contrariant el relat colonial d’una desforestació massiva.

La revisió de fonts històriques també ha fet repensar la història de certes espècies. A Espanya, receptaris i diccionaris geogràfics han revelat que el cranc de riu, considerat autòcton, fou introduït des d’Itàlia fa més de 400 anys. A Mèxic, la combinació de tradició oral, registres arqueològics i textos antics ha permés reconstruir tres segles d’explotació pesquera de la tortuga verda del Pacífic, informació clau per a la seua recuperació actual.

Més enllà de rescatar dades, la metodologia ajuda a identificar causes precises dels canvis ecològics. Al Canadà, l’estudi de concheros, restes arqueològiques i fonts orals ha mostrat que molts incendis forestals eren provocats per comunitats indígenes com a tècnica de gestió del paisatge, deixant empremta en la composició dels ecosistemes.

“La gent tendeix a tindre com a referència l’estat de la natura que experimenta al llarg de la seua vida, acceptant generació rere generació ecosistemes cada vegada més degradats com a norma”, apunta Navarro. Este fenomen es coneix com a síndrome del punt de referència canviant. “Usar una varietat de fonts per reconstruir el coneixement ecològic a llarg termini pot ajudar-nos a reconnectar amb el nostre patrimoni natural i aguditzar la percepció dels canvis en la biodiversitat”.

El treball també destaca el paper de les noves tecnologies. La digitalització d’arxius, la intel·ligència artificial i la visió per ordinador faciliten detectar dades en materials històrics. I la ciència ciutadana també hi té pes: des d’aportar fotografies antigues fins a participar en projectes de remostreig com Paisatges Centenaris, o col·laborar amb plataformes obertes que digitalitzen arxius.

Este article és fruit de SOURCES, un simposi celebrat a la Casa de la Ciència de Sevilla el 2023 dins del projecte europeu SUMHAL, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i fons FEDER de la Unió Europea. La trobada va reunir especialistes en biologia de la conservació, ecologia, història, geografia i paleobiologia per debatre com integrar fonts històriques en la investigació i la gestió de la biodiversitat.

Redacció Crònica