 |
| Soldats polonesos en la zona on va impactar un dels drons russos. RTVE |
Durant la matinada del 10 de setembre, Europa va experimentar un dels incidents de seguretat més greus de la seua història recent: una formació de drons russos va travessar l'espai aeri polonés en el marc d'una ofensiva sobre Ucraïna i va ser abatuda per caces de l'OTAN.
Un d'estos aparells va impactar en la localitat de Wyryki-Wola, el que va activar alertes en tota l'estructura de defensa euroatlàntica i va evidenciar la vulnerabilitat de la davantera oriental de l'Aliança.
La penetració de 19 drons en territori polonés, en paral·lel a un atac massiu sobre Ucraïna, pot o no entendre's com un accident. Les autoritats poloneses, per exemple, van interpretar l'episodi com un gest de força dissenyat per a posar a prova tant la unitat política com la capacitat operativa de l'OTAN davant amenaces híbrides i directes per part de Rússia.
Este tipus d'incursions obliga a repensar els límits físics i jurídics de la dissuasió col·lectiva i posa en escac els mecanismes tradicionals de control d'escalada.
L'activació immediata de l'article 4 del Tractat de l'Atlàntic Nord va respondre a la percepció d'un perill directe a la integritat i sobirania poloneses. Encara que eixa disposició legal no implica un compromís automàtic de defensa militar conjunta (com l'article 5), sí que obliga a consultes diplomàtiques urgents per a coordinar la posició aliada i calibrar la naturalesa jurídica i internacional de l'amenaça.
Esta ferramenta ha sigut emprada només en comptades ocasions, reflectint la gravetat de la situació i la importància del consens intergovernamental en la resposta.
Quin és el compromís d'Espanya amb l'OTAN?
Espanya ha reforçat enguany el seu compromís amb la defensa col·lectiva de l'OTAN, liderant des de juliol la Brigada Multinacional a Eslovàquia, amb base en Lešť, on manté desplegats al voltant de 828 efectius en el qual és el seu contingent exterior més nombrós.
També participa en la Presència Avançada Reforçada (Enhanced Forward Presence) mitjançant desplegaments rotatoris i exercicis periòdics en el flanc oriental, com el recent NAT’s Forge 2025 a Letònia, en el qual va contribuir amb tancs Leopard 2E, vehicles Pizarro i sistemes antiaeris NASAMS, a més de rotacions temporals a Polònia i Lituània.
Igualment, Espanya aporta caces Eurofighter i altres mitjans a missions de policia aèria i vigilància, com el Baltic Air Policing i operacions a Islàndia i Romania, reforçant el seu perfil com a aliat clau tant en l'OTAN com en la Brúixola Estratègica de la Unió Europea, que integra esforços en intel·ligència, ciberseguretat i protecció d'infraestructures crítiques.
Esta projecció exterior no eximix a les autoritats espanyoles de les seues responsabilitats jurídiques en pla domèstic. Qualsevol augment significatiu del desplegament militar o modificació substancial de les regles d'enfrontament ha de sotmetre's a un procés de debat i aprovació en el Parlament, assegurant un control democràtic efectiu sobre les missions internacionals i el compliment dels compromisos assumits per Espanya en el marc del dret internacional.
Este procediment resulta essencial en contextos on la línia que separa la dissuasió d'un conflicte obert es torna especialment difusa.
Diferents països, estratègies distintes
L'incident dels drons evidencia l'existència d'estratègies divergents dins de l'Aliança i la Unió Europea. Polònia i els Estats bàltics exigixen mesures immediates de reforç i noves rondes de sancions, mentres Alemanya i França aposten per una resposta gradual i diplomàtica per a evitar la seua escalada.
L'administració estatunidenca manté, sota la presidència de Trump, un discurs ambigu que limita la cohesió estratègica, introduint un factor d'incertesa en les capitals europees.
En el si de la Unió Europea, el debat sobre autonomia estratègica s'accelera. Kaja Kallas, com a Alta Representant per a la Política Exterior, va advocar per ampliar sancions contra intermediaris energètics i accelerar la implantació de la Brúixola Estratègica. Això no té un altre objectiu que dotar a la UE de major capacitat militar autònoma que complemente i reforce al sistema OTAN sense superposar competències.
Més enllà del pla militar, la recent invasió de l'espai aeri polonés –sempre considerant la necessitat de dades contrastades i evitant conclusions precipitades davant la proliferació de relats poc verificats– genera efectes econòmics i energètics immediats. Les turbulències en els mercats tendixen a incrementar els preus de l'electricitat i el transport en tota la Unió Europea, amb un impacte directe sobre els consumidors espanyols i d'altres Estats membres.
El risc que este tipus d'agressions evolucione cap a escenaris híbrids –combinant operacions cinètiques amb campanyes de desinformació i atacs cibernètics– obliga a reforçar la estratègia espanyola, especialment en la protecció d'infraestructures crítiques, intel·ligència i ciberseguretat, tant a escala nacional com comunitària.
A això s'afig que, segons recents estudis i anàlisis europees, Espanya i el sud d'Europa han sigut identificats com a objectius de campanyes de desinformació i sabotatge d'origen extern, requerint una cooperació encara major en resiliència i defensa digital.
El respecte a la integritat territorial, consagrada en la Carta de les Nacions Unides, servix de base per a les consultes en l'OTAN i la possible elevació del cas davant institucions multilaterals. De la mateixa manera, la legitimitat de qualsevol ús de la força defensiva ha de quedar inscrita tant en les resolucions de l'Aliança com en la normativa constitucional de cada Estat membre, especialment Espanya, la pràctica constitucional del qual reforça el caràcter parlamentari de les grans decisions estratègiques.
A què s'enfronta ara l'Aliança Atlàntica?
L'Aliança Atlàntica s'enfronta a una cruïlla, en la qual la unitat i la rapidesa de resposta seran vitals per a evitar fractures que puguen debilitar la seua capacitat de dissuasió i defensa. El desplegament espanyol, el seu participació en exercicis multinacionals i les lliçons apreses en operacions preventives reflectixen tant el compromís europeu com la necessitat de dotar a les decisions de legitimitat democràtica i multilateral.
En este escenari, Espanya assumix tant una responsabilitat militar com també diplomàtica, institucional i social, contribuint a la estabilitat col·lectiva sense descurar els principis del dret internacional i la garantia del control parlamentari.
El desafiament de la frontera oriental evidència que la defensa europea requerix respostes integrals, cooperació avançada i una interpretació dinàmica del dret internacional en temps de crisi.
Armant Alvares Garcia Júnior, Professor de Direito Internacional, Relações Internacionais e Geopolítica/Geoeconomia, UNIR - Universitat Internacional de La Rioja
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons