#València #fibrosiQuística #investigació
Una dona trasplantada dues vegades de pulmó ha estat curada d’una infecció resistent gràcies a un tractament compassi amb bacteriòfags liderat per la Universitat de València.
La resistència als antimicrobians és un problema global i ha posat el focus en alternatives com els bacteriòfags, virus capaços de destruir bacteris concrets. Encara no s’aproven com a medicaments convencionals, però en casos greus es poden aplicar sota règim d’ús compassi o dins d’assajos clínics.
El cas valencià, publicat a ASM Case Reports, descriu el tractament amb fagoteràpia d’una pacient de 44 anys amb fibrosi quística i una infecció crònica per Pseudomonas aeruginosa, un bacteri molt invasiu i resistent. Esta malaltia genètica, que afecta sobretot pulmons i intestí, té una prevalença d’1 de cada 5.000 persones a Europa.
L’estudi ha estat dirigit per la viròloga Pilar Domingo-Calap, de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC). La pacient arrossegava la infecció des de la infància i havia sigut sotmesa a dos trasplantaments bilaterals de pulmó, als 29 i als 40 anys. Malgrat múltiples tractaments intravenosos amb antibiòtics, el seu estat empitjorava. A finals de 2023, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va autoritzar el protocol perquè l’equip poguera aplicar bacteriòfags per via inhalada.
El tractament es va fer en dues tandes de 10 dies amb nebulitzacions de fags, combinades amb la medicació habitual. La millora va ser immediata i la infecció es va eliminar completament, evitant un tercer trasplantament. “La pacient es troba actualment amb una bona qualitat de vida i la bactèria no ha tornat a aparéixer des del tractament amb fags, fa ja més d’un any i mig, demostrant l’efectivitat a llarg termini de la teràpia”, afirma Domingo-Calap.
La investigadora subratlla la importància del cas: “Si bé esta teràpia encara s’enfronta a desafiaments reguladors i clínics, els avanços en este camp són encoratjadors i apunten cap a la seua integració futura en la medicina convencional”.
El projecte s’ha finançat a través de micromecenatge i ha comptat amb la col·laboració de la Federació Espanyola de Fibrosi Quística, la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’empresa derivada de la UV, Evolving Therapeutics. També hi han participat la Universitat de Yale i l’Hospital Universitari Puerta de Hierro de Madrid.
Redacció Crònica