#PescaIlegal #DretsHumans #Espanya
L’informe de l’Environmental Justice Foundation (EJF), publicat al març de 2025 i disponible ací: Bright Lights, Dim Prospects (PDF) , denuncia que la flota internacional que opera a la Milla 201 combina sobreexplotació del calamar argentí d’aleta curta, abusos laborals i pràctiques il·legals. Part d’eixe producte entra als mercats europeus i espanyols.
Un recurs clau i amenaçat
El calamar argentí (Illex argentinus) és una espècie clau en l’Atlàntic sud-oest. Alimenta dofins, foques, balenes i peixos comercials com la lluç o la tonyina. A més, actua com a “bomba biològica”, traslladant nutrients en migracions de milers de quilòmetres.
L’informe alerta que la població ja mostra símptomes de sobreexplotació. Les hores de pesca en alta mar han augmentat un 65% entre 2019 i 2024, quasi totes atribuïbles a la flota xinesa, que va duplicar l’esforç per vaixell. Mentrestant, les captures cauen i la productivitat per unitat d’esforç ha baixat a menys d’un terç dels nivells de fa una dècada.
La doctora Marcela Ivanovic, cap del Programa de Cefalòpodes de l’INIDEP, avisava: “Les condicions ambientals probablement estan salvant el calamar. Però podria donar-se una situació on l’escapament biològic siga baix i coincidisca amb males condicions ambientals. Açò podria provocar el col·lapse de la pesqueria”.
Abusos i treball forçós
L’EJF va entrevistar 169 mariners d’Indonèsia i Filipines que havien treballat en 110 vaixells de la zona. El 63% dels bucs xinesos mencionats estaven vinculats a violència física o morts de tripulants.
Un mariner contava: “Em van pegar perquè vaig cometre un error. Parlaven en xinés i no podia entendre què volien dir”. Un altre relatava: “Al meu amic el van pegar amb puntades perquè no entenia la faena”.
Un cas extrem va ser el d’un tripulant amb apendicitis: “En aquell moment [el mort] patia apendicitis i va demanar tornar a casa, però el capità no ho va aprovar. El capità només li va donar medicació”.
Les jornades superaven qualsevol límit. Un mariner explicava: “Dotze hores al dia si no hi ha calamar; quan hi ha molt calamar, no dormim durant tres dies i tres nits”. Altres testimonis descriuen obligació de treballar en posicions doloroses: “Quan teníem moltes captures, havíem d’estar en cuclilles. No se’ns permetia asseure’ns. Si intentàvem seure un moment, ens llançaven calamar damunt. Dormíem només dues hores”.
Pràctiques il·legals i cruels
Els relats també evidencien ordres per ocultar la identitat dels vaixells: “Com que no hi havia llicència, el capità va ordenar a tota la tripulació cobrir el número de sèrie i el nom del vaixell”. Un altre testimoni deia: “El capità ens va dir que era una zona prohibida per a la pesca, però que hi havia molt calamar”.
En més del 40% dels vaixells xinesos entrevistats es va documentar la caça intencional de foques. Un mariner declarava: “En el cas de les foques, els xinesos les caçaven intencionadament... crec que centenars. Es quedaven amb les dents i la pell, i la carn la tiraven”.
La pràctica del shark finning apareix en més d’un quart de la flota xinesa: “Era intencionat. Quan no quedava res per pescar, posàvem la canya per als taurons. Usàvem el calamar com a esquer... tallàvem les aletes i tiràvem els cossos”.
També es reporta el descarte massiu de captures: “La coberta ja estava plena de calamars. Només servien per a dos dies... el capità ens deia que els tiràrem”.
Conflictes amb l’Argentina
La Prefectura Naval Argentina (PNA) ha patit incidents greus amb esta flota. En 2019, el vaixell xinés HUA XIANG 801 va fer “maniobres agressives” contra la Guàrdia Costanera. En 2018, quatre pesquers xinesos van envoltar el JING YUAN 626 per impedir-ne la captura. I en 2016, el LU YAN YUAN YU 010, interceptat en la ZEE, va intentar embestir un vaixell argentí i va acabar enfonsant-se després dels trets d’advertència.
Espanya en el punt de mira
Entre 2019 i 2023, la UE va importar un 17% de les captures de calamar argentí fetes per la flota xinesa en alta mar. Espanya sola va rebre al voltant del 10%. Açò significa que part del producte que arriba a mercats i supermercats espanyols està vinculat a abusos i pesca il·legal.
L’EJF va identificar fins a 187 importadors i compradors amb connexió a vaixells denunciats per violència i morts. A més, Espanya té una flota d’arrossegadors en la zona, encara que el major risc per al consumidor ve de les importacions.
El pes econòmic de la pesca i les importacions
El calamar argentí no és un recurs marginal. El 2023 va representar un 12,2% de la captura mundial de calamars i un 10,8% de tots els cefalòpodes. A l’Argentina, les exportacions d’esta espècie van superar els 309 milions de dòlars, un 18% del valor total de les exportacions pesqueres del país.
Este volum explica la forta pressió extractiva. I també la importància de l’Atlàntic sud-oest per al mercat europeu: Espanya va importar al voltant d’un 10% de les captures d’alta mar de la flota xinesa, col·locant-se al centre d’una cadena de subministrament que EJF vincula directament a treball forçós i pràctiques destructives.
Risc climàtic i responsabilitat
El calamar argentí és altament sensible al canvi climàtic. L’informe alerta que l’escalfament global pot reduir l’hàbitat adequat i fer més probables els col·lapses poblacionals. Ivanovic subratlla: “Una davallada dramàtica de les poblacions de calamar causaria un desequilibri en tota la cadena alimentària. Açò afectaria espècies comercials però també moltes aus i mamífers marins clau per a l’ecosistema”.
Crida a governs i consumidors
L’EJF reclama:
- Control estricte d’importacions a la UE i Espanya.
- Ratificar el conveni C188 de l’OIT sobre condicions laborals en pesca.
- Adhesió a la Carta Global per a la Transparència en Pesca, que obliga a identificar els vaixells i publicar dades d’operació.
- Inspeccions i cooperació internacional per establir límits de captura i avaluacions científiques.
La responsabilitat també és del consumidor: cada compra de calamar pot significar donar suport a una cadena de violència i destrucció ambiental.
Redacció Crònica