Periodisme local i global amb mirada valenciana, plural i compromesa amb els drets humans.
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

Galícia creix 40 000 km² sota la mar, conquistant terreny usat com a abocador nuclear

✉️ Enviar per correu
Vista 3D dels fons marins profunds a l'oest de Galícia. Somoza et al, 2019CC BY

L'ONU acaba d'aprovar provisionalment la proposada d'ampliació de la plataforma continental a l'oest de Galícia, la qual cosa suposa la incorporació de prop de 40 000 km² addicionals als ja reconeguts. Galícia ha crescut una superfície similar a la de la comunitat autònoma extremenya, que té 41 000 km². El reconeixement definitiu es realitzarà pròximament en una sessió plenària a Nova York.

L'ampliació de la sobirania marítima espanyola pot obrir noves oportunitats econòmiques i mediambientals. D'una banda, la possibilitat d'aprofitar recursos naturals rics en terra rares i tel·luri, i, a més, garantir la protecció dels fons marins conquistats. No oblidem que fins fa poc temps estos fons marins profunds al voltant de Galícia s'utilitzaven com a abocadors nuclears.

Un procés científic global liderat per Nacions Unides

Actualment els països exercixen la sobirania sobre els recursos naturals de les seues mars i oceans fins a les 200 milles marines mesurades des de la línia de costa, en el que es denomina Zona Econòmica Exclusiva. No obstant això, conforme a la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret de la mar (CONVEMAR), qualsevol Estat pot ampliar la sobirania sobre els seus recursos naturals del fons i subsol marí fins a les 350 milles marines.

Per a això, cada país ha de presentar els estudis científics i tècnics que avalen el compliment de les normes davant la Oficina d'Assumptes Oceànics i Dret de la Mar, que es localitza a Nova York.

L'examen cientificotècnic de les dades el realitza la Comissió de Límits de Plataforma Continental de Nacions Unides (CLPC), formada per 21 científics internacionals experts en geologia marina.

Vista 3D del marge continental de Galícia. Somoza et al, 2019, CC BY

Des de l'any 2001, s'han registrat davant la CLPC un total de 97 propostes per a l'ampliació de la plataforma continental a tot el món, entre elles tres d'Espanya: una en la mar Cèltica-mar Cantàbrica en el 2006 (aprovada en el 2009); una segona a Galícia, registrada en el 2009 (a punt de finalitzar el seu examen) i una tercera a l'oest de les illes Canàries, registrada l'any 2014, i en espera per al seu examen.

En el cas de la proposta per a l'ampliació a Canàries, la proposta de la delimitació i la defensa es realitzarà atenent el calendari que establisca la Comissió. Esta ampliació pot suposar una extensió total del títol jurídic de la plataforma continental espanyola entorn dels 296 500 km² .

L'ampliació dels fons marins de Galícia

Espanya ha presentat dos propostes d'ampliació de la plataforma continental de Galícia. Una primera proposta al nord, conjuntament amb França, el Regne Unit i Irlanda per a l'ampliació de la mar Cèltica-mar Cantàbrica. Va ser aprovada per Nacions Unides en 2009 i va suposar l'ampliació dels drets de sobirania sobre el sòl i subsol marí d'una àrea d'uns 79 000 km², que es delimita entre els quatre països sol·licitants.

La segona proposta es va registrar davant l'ONU l'any 2009, i el seu examen es va iniciar una dècada després. En 2023 i 2025 es van realitzar dos campanyes oceanogràfiques a bord del vaixell oceanogràfic del CSIC Sarment de Gamboa per a actualitzar les dades presentades en el 2009. Gràcies a les dades addicionals adquirides s'han aprovat provisionalment prop de 40 000 km². A esta extensió cal sumar els ja obtinguts en la mar Cèltica (entre Galícia i Irlanda), la qual cosa suposarà per a Espanya almenys uns 20 000 km² més d'ampliació en la zona nord gallega.

Els nous recursos marins i l'obligació de protegir-los

La importància de guanyar terreny més enllà de les 200 milles nàutiques està en l'ampliació dels drets de sobirania per a l'exploració i explotació dels recursos.

D'una banda, els recursos naturals del sòl i subsol com el petroli, gas e hidrats (gel amb gas tancat en la seua estructura molecular), recursos minerals i espècies que habiten el fons marí.

També es permet l'explotació dels recursos marins vius, que comprenen les espècies animals sedentàries, en constant contacte físic amb el fons de la mar, o habitants del subsol.

Els depòsits minerals marins

Entre els recursos d'alt interés estan els depòsits minerals marins, formats per la precipitació lenta d'òxids de ferro i manganés, que entapissen roques de les muntanyes i bancs submarins.

Estos depòsits són rics en elements com el cobalt, el níquel i el vanadi, la qual cosa els convertix en valuoses fonts de metalls estratègics per a la indústria.

En les planes abissals que envolten Galícia i Canàries s'han trobat concrecions minerals sòlides, amb forma de roca (crostes de ferromanganeso i nòduls polimetálicos) que contenen altes concentracions de metalls com a manganés, níquel, coure i cobalt, així com terres rares.

Crostes de ferromanganeso amb alts continguts en cobalt, tel·luri i terres rares mostrejades en la muntanya submarina Tropic, també conegut com Les Àvies de les illes Canàries, durant les campanyes oceanogràfiques per a l'ampliació de la plataforma continental espanyola. Somoza et al, 2019, CC BY-SA

La seua formació és un procés molt lent a causa de l'acumulació de capes concèntriques de minerals al voltant d'un nucli. Tenen un gran interés per a la mineria submarina, ja que estos metalls són crucials per a la fabricació de bateries i altres tecnologies per a la transició energètica.

Entre els recursos energètics cal destacar el petroli, el gas i els potencials jaciments de gas hidratat freqüent en els màrgens continentals.

Els residus nuclears

L'ampliació de la plataforma continental per un país comporta també obligacions sobre la protecció i conservació dels seus fons marins.

Durant dècades, la indústria nuclear europea va eliminar les seues deixalles radioactives emmagatzemant-los en bidons que van acabar llançats en la zona abissal atlàntica amb fons de més de 5 000 metres, a uns 600 quilòmetres de la costa gallega. El vaixell L’Atalante, del Centre Nacional d'Investigació Científica de França, va trobar al voltant de 2 000 bidons en la zona abissal al voltant de Galícia encara que situats fora de les 200 milles nàutiques de jurisdicció exclusiva.

Encara que no es coneix amb exactitud la localització dels abocaments de residus realitzats durant dècades, amb l'ampliació de la plataforma continental dels fons marins de Galícia, possiblement part d'estes zones profundes d'abocaments passaran a formar part del territori espanyol. Això requerirà campanyes específiques amb tècniques oceanogràfiques de prospecció profundes per a la localització de més abocaments nuclears dins de la jurisdicció espanyola.

Galícia ha crescut en recursos, i en dret a protegir el seu espai natural.The Conversation

Luis Somoza Losada, Professor d'Investigació, Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME - CSIC)

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons