Les excavacions de València la Vella, impulsades per l’Ajuntament i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica amb suport de la Diputació, han permés avançar en la documentació de la ciutat visigoda i les construccions posteriors. Els treballs es prolongaran fins al 5 de setembre i serviran per a preparar els pròxims cursos d’arqueologia.
El jaciment de València la Vella ha rebut la visita de l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, i de la regidora de Patrimoni i Turisme, Esther Gómez, que han volgut conéixer de primera mà l’evolució dels treballs que es duen a terme des del 25 d’agost i continuaran fins al 5 de setembre. La campanya està coordinada per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) amb la col·laboració de l’Ajuntament i el cofinançament de la Diputació de València.
L’objectiu principal és el manteniment del jaciment —control de vegetació, rebaixes i extracció de terres— i una excavació arqueològica preparatòria per als cursos que es reprendran l’any vinent. Les actuacions, sota la direcció científica de Josep Maria Macias, compten amb l’equip tècnic de l’ICAC i personal de Global Geomàtica.
Els treballs se centren en la documentació de les estructures de contenció urbanística de la ciutat visigoda i dels murs i marges alçats a partir de l’etapa medieval. La informació recollida servirà per a definir futurs projectes d’adequació museogràfica a l’interior del recinte. En paral·lel, s’està retirant la capa agrícola que cobria els vestigis per a preparar la pròxima campanya docent.
Tal com s’ha observat en altres intervencions, la recuperació de monedes i restes de collarets femenins de tradició oriental es manté com una xicoteta constant. Les peces s’integraran en els fons del Museu del Pla de Nadal (MUPLA) i, més endavant, formaran part del nou projecte museogràfic previst a l’antiga Casa de l’Advocat, ara en procés de restauració.
“És una manera de recuperar i documentar la nostra història, la importància que va tindre el nostre territori en època visigoda, el pas de diferents civilitzacions atretes pel Túria i la situació estratègica del nostre municipi”, va indicar l’alcalde Robert Raga.
Un jaciment amb trajectòria
València la Vella, un recinte emmurallat de 5,5 hectàrees, acumula descobertes d’interés des que en 2016 l’Ajuntament i l’ICAC iniciaren l’actual projecte d’investigació i difusió. La primera campanya, però, es remunta a 1978.
L’últim Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda es va dur a terme en 2024. Al llarg d’estos anys, desenes d’estudiants de diverses universitats europees han participat en les excavacions i han tret a la llum evidències dels segles VI i VII.
Entre les troballes més destacades figura la inhumació localitzada en 2023 al sector 1000, analitzada pels investigadors Víctor Morcillo, Òscar Caldés, Itziar Gutiérrez i Auxanne Le Beller. Correspon a un menor d’entre huit i deu anys, amb una datació compresa entre 656 i 774 d.C., en el pas del món visigot als inicis de l’etapa andalusina.