#economia #or #Europa

El pes de l’or en Europa: Alemanya, Itàlia i França dominen mentre Espanya consolida valor sense moure fitxa. Polònia trenca la monotonia i el Banc Central Europeu incrementa de manera moderada.

Els bancs centrals acumulen or a un ritme que no es veia des dels anys seixanta. Alemanya, Itàlia i França continuen al capdavant amb més de dos mil quatre-centes tones cadascun, un patrimoni que no han tocat en dècades i que representa quasi tot el seu coixí financer en metalls preciosos. Són, de llarg, les tres grans caixes fortes de l’eurozona.

En segon pla, el Banc Central Europeu guarda prop de cinc-centes tones, un volum que sembla considerable però que encara queda molt lluny del que custodien els bancs nacionals. L’estratègia de Frankfurt és de manteniment i xicotets increments, pensant més en la coordinació que en la quantitat.

El moviment més sonat arriba des de l’est del continent. Polònia ha augmentat un 25% les seues reserves només en l’últim any i ja supera les tres-centes cinquanta tones. És la mostra d’una tendència clara: els països que se senten més exposats a riscos busquen en l’or un refugi tangible.

I Espanya? El Banc d’Espanya manté 281,6 tones, la mateixa xifra des de fa més d’una dècada. Després de les vendes de 2004 a 2007, quan es van perdre quasi la meitat de les existències, la institució no ha mogut peça. Però la història té un matís: el valor d’aqueix or s’ha disparat. Hui supera els 27.000 milions d’euros, més del triple que fa deu anys. La clau és la cotització internacional, que ha pujat més d’un 30% enguany i s’ha situat en 3.500 dòlars l’unça troy.

A escala mundial, la fotografia encara és més eloqüent. Els bancs centrals han comprat més de mil tones netes cada any des de 2023. Turquia, l’Índia i la Xina acumulen sense pausa. En este context, l’or ja pesa més que l’euro com a actiu de reserva: un 20% de les carteres internacionals, davant del 16% de la moneda única.

Redacció Crònica