Els Estats reaccionen contra Israel: estes són les mesures que s'han pres i els països que les han posades en marxa

El passat 8 de setembre, Volker Türk, Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, es preguntava: “On estan les mesures decisives per a previndre el genocidi?”. Eixe dia, el president de l'Executiu espanyol, Pedro Sánchez, anunciava l'adopció de un paquet de mesures amb la finalitat de frenar “el genocidi a Gaza” comés per Israel, situant-se Espanya en la primera línia de lluita contra els crims comesos contra el poble palestí.

Les mesures són estes:

1. Aprovació d'un Reial decret llei prohibint la compra i venda d'armes a Israel previst, de facto, des d'octubre de 2023. El 14 de juliol ja va haver-hi un acord entre els socis de l'Executiu per a a`robar una llei, i la recollida d'1 200 firmes, impulsades per la campanya Fi al Comerç d'Armes amb Israel, ja sol·licitaven a Madrid un embargament immediat.

2. Prohibició del trànsit de vaixells que porten combustible a l'exèrcit israelià.

3. Prohibició, en l'espai aeri espanyol, de vols que porten material militar a Israel.

4. Prohibició d'entrada al territori espanyol de persones implicades directament en la planificació, execució o justificació d'actes de genocidi, violacions de drets humans i crims de guerra a Gaza.

5. Prohibició d'importació de productes originaris dels assentaments il·legals israelians a Gaza i Cisjordània, una demanda recurrent de Francesca Albanese, la relatora Especial de l'ONU per als Territoris Palestins Ocupats.

6. Reducció de l'assistència consular als ciutadans espanyols que residixen en els assentaments israelians il·legals a Gaza i Cisjordània a la mínima legalment obligatòria, ja demandada per l'Assemblea General de l'ONU (resolució de 13 de setembre de 2024).

7. Reforç del suport a l'Autoritat Palestina amb l'increment de personal en la Missió d'Assistència Fronterera de la Unió Europea en Rafah i l'establiment de nous projectes de cooperació en agricultura, seguretat alimentosa i assistència mèdica.

8. Augment del finançament de la Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins en, aproximadament, 10 milions d'euros addicionals.

9. Increment de l'ajuda humanitària i la cooperació a Gaza fins als 150 milions d'euros l'any vinent 2026.

Després dels passos d'Espanya

L'adopció d'estes disposicions per part d'Espanya, que coincidixen amb la carta oberta firmada a l'agost de 2025 per 209 exembajadores i alts funcionaris europeus reclamant mesures “immediates” per a frenar les accions d'Israel, ha suposat una irremeiable pressió sobre altres països.

• Eslovènia ha sigut el primer Estat europeu a prohibir la importació de productes d'assentaments de colons israelians en territori palestí i la importació, exportació i trànsit a/o des d'Israel, havent declarat persona senar grata a dos ministres de l'Executiu israelià.

• Suècia i Països Baixos, al costat del Regne Unit, el Canadà, Noruega, Austràlia i Nova Zelanda han sancionat als ministres israelians Itamar Ben-Gvir (Seguretat) i Bezalel Smotrich (Finances) per incitar a la violència cap als palestins a la Cisjordània ocupada.

• Bèlgica, per part seua, va presentar un paquet de mesures condicionades a l'alliberament d'ostatges per Hamàs.

• A Noruega, el Fons de Pensions del Govern Noruec ha retirat les seues inversions d'empreses amb seu a Israel.

Altres mesures col·lectives proposades

Són diverses les iniciatives proposades per diversos grups d'Estats. Per exemple, el esborrador de projecte (juny 2025) elaborat per Algèria, Dinamarca, Grècia, Guyana, el Pakistan, Panamà, la República de Corea (Corea del Sud), Sierra Leone, Eslovènia i Somàlia que sol·licitava al Consell de Seguretat l'aprovació d'un alto-el-foc immediat, incondicional i permanent i l'alliberament incondicional dels ostatges retinguts per Hamàs i altres grups. No obstant això, els Estats Units va vetar la seua aprovació.

Més tard, es va celebrar a Bogotà la primera conferència del Grup de la Haia, formada per huit Estats –Bolívia, Cuba, Hondures, el Senegal, Sud-àfrica, Malàisia, Namíbia i Colòmbia–, al costat de 30 delegacions estatals i altres organismes de l'ONU liderats per Colòmbia i Sud-àfrica. La seua finalitat era adoptar sis mesures econòmiques i diplomàtiques: no permetre la provisió d'armes a Israel i revisar els contractes públics per a impedir el suport indirecte a l'ocupació dels territoris palestins i fer costat a la justícia internacional, entre altres.

En este sentit, el fiscal general de l'Estat espanyol, Álvaro García Ortiz, ha aprovat la obertura d'investigacions sobre els actes duts a terme a Gaza per Israel.

Reconeixement a l'Estat de Palestina

Un lloc destacat entre les mesures adoptades ocupa el reconeixement de l'Estat de Palestina el passat 28 de maig liderat per Espanya, unint-se Irlanda, Noruega i Eslovènia –Suècia ja ho va fer en 2014 i Colòmbia en 2018–. Mentres que Finlàndia i Luxemburg estan considerant-ho, França, Malta i Bèlgica ho faran durant la reunió de l'Assemblea General de l'ONU.

Alemanya, Itàlia, Hongria, República Txeca, Bulgària i Àustria continuen sent contraris. No obstant això, el nombre d'Estats que reconeixen a l'Estat de Palestina augmenta cada vegada més. Així ho han fet recentment el Regne Unit, Austràlia, el Canadà, Portugal i el Japó.

Irlanda, per part seua, també va sol·licitar l'exclusió d'Israel de l'ONU, una cosa poc probable en ser necessària la recomanació del Consell de Seguretat. I Colòmbia va trencar relacions diplomàtiques amb Israel, creant una delegació diplomàtica on va prendre possessió el primer ambaixador colombià davant l'Estat de Palestina.

La necessària pressió internacional

El Observador Permanent de l'Estat de Palestina davant l'ONU, Riyad Mansour, va assenyalar que “el que pot detindre este genocidi és que els Estats prenguen mesures immediates i reals per a dissuadir a Israel”. Potser les recents recomanacions de la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU servixen per a evitar una escalada major d'esta barbàrie que dura massa anys ja.

Irene Vázquez Serrano, Professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals, Universitat de Múrcia

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.