'Economia per la Pau': l’anàlisi de Carlos Sánchez Mato a València sobre el bel·licisme capitalista (video) 'Economia per la Pau': l’anàlisi de Carlos Sánchez Mato a València sobre el bel·licisme capitalista (video)
Camp de Túria - Notícies -
Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant......

Seccions del Crònica

Pots buscar açí en el diari

'Economia per la Pau': l’anàlisi de Carlos Sánchez Mato a València sobre el bel·licisme capitalista (video)

   





#València #EsquerraUnida #EconomiaPerLaPau

Leer en castellano

L’economista d’Izquierda Unida va defensar que la guerra és un mecanisme essencial del capitalisme i va alertar del cost social que implica el rearmament.

En la vesprada del 25 de setembre, la seu d’Esquerra Unida a València es va convertir en punt de trobada per a pensar en veu alta sobre militarisme i economia. L’acte, presentat per Bernabé Aldeguer, coordinador local d’Esquerra Unida, portava per títol “Economia per la Pau” i va comptar amb l’anàlisi de Carlos Sánchez Mato, economista i membre d’Izquierda Unida.
En la seua intervenció, Sánchez Mato va situar la guerra no com un accident del sistema, sinó com una eina essencial del capitalisme. L’acte, plantejat per a “pensar, reflexionar, però sobretot per a ancorar-nos de manera col·lectiva”, buscava oferir un relat alternatiu en un “moment d’emergència democràtica”. La pregunta del cartell de convocatòria ressonava de fons: “Hi ha alternativa al bel·licisme?”

El militarisme com a motor sistèmic

Segons Sánchez Mato, el capitalisme acumula tal quantitat de recursos en poques mans que arriba un punt en què necessita destruir part d’eixa riquesa per a continuar funcionant. Ho va resumir així: “El propi capitalisme necessita en determinats moments, pel seu propi èxit d’acumulació, que una part del que s’ha acumulat es destruïsca, i és que forma part de la seua essència.”
Per tant, les guerres no serien un fracàs de la diplomàcia, sinó un mecanisme recurrent del sistema. Davant d’això, l’economista defensà la necessitat d’“indignació” i “mobilització”.

Les xifres del rearmament

L’augment de la despesa militar no és, segons el ponent, una resposta improvisada a crisis recents, sinó una estratègia iniciada fa més d’una dècada. Els països de l’OTAN sumen ja prop d’1,4 bilions d’euros en 2024, amb pressions internes perquè cada estat arribe al 2% del PIB, i fins i tot amb veus que apunten al 3% o el 5%.
En l’Estat espanyol, la despesa militar ha pujat un 57% en deu anys. Encara que les xifres oficials parlen d’un 1,3% del PIB, càlculs més complets l’eleven a “almenys l’1,52%”. Per a maquillar les xifres, es fan servir partides que es registren com a “préstecs a la indústria” i no com a despesa immediata. A més, per a 2025 s’han aprovat 10.471 milions addicionals, que Sánchez Mato va ironitzar dient que la ministra María Jesús Montero semblava haver “aparegut en la rendija del sofà”.

El negoci de la guerra

Un exemple clar de la rendibilitat d’esta dinàmica és l’empresa alemanya Rheinmetall, productora dels tancs Leopard, que ha vist multiplicar per vint el valor de la seua acció en dos anys. Mentrestant, els recursos públics que s’hi destinen podrien tindre un impacte radicalment diferent en serveis socials.

El cost social del militarisme

Sánchez Mato va posar xifres al que anomenà “cost d’oportunitat”:

  • En habitatge, l’1,5% addicional del PIB en armes hauria permés canviar “completament la situació de l’habitatge” en una dècada.
  • En ocupació, els 10.000 milions del nou pla de defensa crearan 23.000 llocs de treball; invertits en rehabilitació energètica en generarien 180.000.
  • En protecció social, la despesa militar de 2025 triplica tot el pressupost de l’ingrés mínim vital.

Davant la pressió de l’OTAN per arribar al 5% del PIB, va advertir que això implicaria un retall lineal del 13% en pensions, sanitat i educació. I va afegir: “Estem entre tots estimulant que Alemanya tinga un exèrcit de la hòstia... jo em preocuparia que estem muntant un exèrcit europeu gegant, però a més un alemany especialment poderós quan tenim a AFD a la porta.”

Alternatives pacifistes

L’economista va assenyalar el diàleg i l’ús de l’economia com a “arma” real per a resoldre conflictes. Va comparar la ineficàcia de les sancions contra Rússia amb la potencial efectivitat d’un embargament europeu a Israel: “pot durar un mes, no més”, digué. També rebutjà la militarització de la protecció civil: la solució, segons ell, és invertir en serveis civils dotats i pressupostats.
Sánchez Mato es mostrà convençut que la societat espanyola “no és bel·licista” i acabà amb una crida a la mobilització: “No anem a anar a matar-nos ni amb Rússia ni amb la Xina. No ho anem a consentir, encara que hàgem de posar els cossos de la gent d’Esquerra Unida enmig per a evitar que hi haja eixe tipus de conflictes bèl·lics.”

Redacció Crònica

   




 

En Castellano

El economista de Izquierda Unida defendió que la guerra es un mecanismo esencial del capitalismo y alertó del coste social que implica el rearme.

En la tarde del 25 de septiembre, la sede de Esquerra Unida en València se convirtió en punto de encuentro para reflexionar en voz alta sobre militarismo y economía. El acto, presentado por Bernabé Aldeguer, coordinador local de Esquerra Unida, llevaba por título “Economía para la Paz” y contó con el análisis de Carlos Sánchez Mato, economista y miembro de Izquierda Unida.
En su intervención, Sánchez Mato situó la guerra no como un accidente del sistema, sino como una herramienta esencial del capitalismo. El acto, planteado para “pensar, reflexionar, pero sobre todo para anclarnos de manera colectiva”, buscaba ofrecer un relato alternativo en un “momento de emergencia democrática”. La pregunta del cartel de convocatoria resonaba de fondo: “¿Hay alternativa al belicismo?”

El militarismo como motor sistémico

Según Sánchez Mato, el capitalismo acumula tal cantidad de recursos en pocas manos que llega un punto en el que necesita destruir parte de esa riqueza para seguir funcionando. Lo resumió así: “El propio capitalismo necesita en determinados momentos, por su propio éxito de acumulación, que una parte de lo acumulado se destruya, y es que forma parte de su esencia.”
Por tanto, las guerras no serían un fracaso de la diplomacia, sino un mecanismo recurrente del sistema. Ante ello, el economista defendió la necesidad de “indignación” y “movilización”.

Las cifras del rearme

El aumento del gasto militar no es, según el ponente, una respuesta improvisada a crisis recientes, sino una estrategia iniciada hace más de una década. Los países de la OTAN suman ya cerca de 1,4 billones de euros en 2024, con presiones internas para que cada estado alcance el 2% del PIB, e incluso con voces que apuntan al 3% o al 5%.
En el Estado español, el gasto militar ha subido un 57% en diez años. Aunque las cifras oficiales hablan de un 1,3% del PIB, cálculos más completos lo elevan a “al menos el 1,52%”. Para maquillar las cifras, se utilizan partidas que se registran como “préstamos a la industria” y no como gasto inmediato. Además, para 2025 se han aprobado 10.471 millones adicionales, que Sánchez Mato ironizó diciendo que la ministra María Jesús Montero parecía haber “aparecido en la rendija del sofá”.

El negocio de la guerra

Un ejemplo claro de la rentabilidad de esta dinámica es la empresa alemana Rheinmetall, productora de los tanques Leopard, que ha visto multiplicar por veinte el valor de su acción en dos años. Mientras tanto, los recursos públicos destinados podrían tener un impacto radicalmente distinto en servicios sociales.

El coste social del militarismo

Sánchez Mato puso cifras a lo que llamó “coste de oportunidad”:

  • En vivienda, el 1,5% adicional del PIB en armas habría permitido cambiar “completamente la situación de la vivienda” en una década.
  • En empleo, los 10.000 millones del nuevo plan de defensa crearán 23.000 puestos de trabajo; invertidos en rehabilitación energética generarían 180.000.
  • En protección social, el gasto militar de 2025 triplica todo el presupuesto del ingreso mínimo vital.

Ante la presión de la OTAN por alcanzar el 5% del PIB, advirtió que esto implicaría un recorte lineal del 13% en pensiones, sanidad y educación. Y añadió: “Estamos entre todos estimulando que Alemania tenga un ejército de la hostia... yo me preocuparía de que estamos montando un ejército europeo gigante, pero además uno alemán especialmente poderoso cuando tenemos a AFD en la puerta.”

Alternativas pacifistas

El economista señaló el diálogo y el uso de la economía como “arma” real para resolver conflictos. Comparó la ineficacia de las sanciones contra Rusia con la potencial efectividad de un embargo europeo a Israel: “puede durar un mes, no más”, dijo. También rechazó la militarización de la protección civil: la solución, según él, es invertir en servicios civiles dotados y presupuestados.
Sánchez Mato se mostró convencido de que la sociedad española “no es belicista” y acabó con un llamamiento a la movilización: “No vamos a ir a matarnos ni con Rusia ni con China. No lo vamos a consentir, aunque tengamos que poner los cuerpos de la gente de Izquierda Unida en medio para evitar que haya ese tipo de conflictos bélicos.”

Redacción Crónica

   

Publicat per Àgora CT. Col·lectiu Cultural sense ànim de lucre per a promoure idees progressistes Pots deixar un comentari: Manifestant la teua opinió, sense censura, però cuida la forma en què tractes a les persones. Procura evitar el nom anònim perque no facilita el debat, ni la comunicació. Escriure el comentari vol dir aceptar les normes. Gràcies

No hay comentarios :

BlueSky Mastodon NotaLegal