Com afrontar el discurs d'odi a l'escola

A les escoles conviuen cultures, idiomes i trajectòries diverses. Els espais escolars, no obstant això, no estan a resguard de determinades actituds d'hostilitat de major o menor intensitat cap al diferent, que poden traduir-se en acudits repetits en l'esbarjo, silencis incòmodes en classe quan algú alça la veu contra un estereotip o la infravaloració acadèmica d'estudiants pel seu origen.

Què succeïx quan una xiqueta migrant escolta que “ve a llevar-nos les ajudes”? O quan un adolescent racialitzat és exclòs d'uns certs espais escolars? L'augment de la xenofòbia, el racisme o la islamofòbia està documentat per organismes internacionals, i eixe odi es cola en els passadissos dels centres escolars i en les pantalles dels mòbils, reforçat per algorismes que premien el contingut sensacionalista i polaritzador.

Segons dades del Consell d'Europa, els missatges d'odi en línia han crescut de manera exponencial en l'última dècada. La OSCE advertix que estos discursos estan vinculats a l'augment de delictes motivats per prejuís. I les Nacions Unides ho assenyalen com una de les amenaces més serioses per a la convivència democràtica del segle XXI en el seu United Nations Human Rights Report 2022 (OHCHR).

Què entenem per discurs de l'odi?

El discurs de l'odi no és només una opinió desagradable. És una forma de comunicació, verbal, escrita o simbòlica, que ataca a persones o col·lectius pel que són: el seu color de pell, la seua religió, la seua orientació sexual, la seua procedència… El seu objectiu no és debatre, sinó deshumanitzar. I quan això ocorre, el que ve després rares vegades és pacífic.

No hi ha una definició única acceptada a nivell internacional, però sí un consens creixent: l'odi no és una emoció neutra. És un acte polític, social i comunicatiu que deixa petjades profundes en els qui ho patixen i en els qui ho reproduïxen. La frontera entre llibertat d'expressió i foment de l'odi continua sent espinosa. Mentres a Europa existixen límits legals clars al discurs de l'odi, als Estats Units preval la Primera Esmena, que el protegix com una manifestació de la llibertat d'expressió.

Immigració, adolescència i resiliència

Els menors migrants no acompanyats són sovint els més exposats a estereotips negatius. A Espanya, més de 10 000 jóvens van estar tutelats per les comunitats autònomes. Molts arriben després de trajectes marcats pel desarrelament i la violència. Enfront de la narrativa de l'amenaça, és urgent visibilitzar la seua resiliència, el seu esforç i el seu desig de construir un futur digne.

Però el sistema no sempre està preparat. En complir 18 anys, molts jóvens queden fora de les xarxes de protecció i s'enfronten a un mercat laboral hostil, sense suports suficients.

Quan l'odi es cola a l'aula

Encara que hi ha iniciatives positives, encara falta investigació sobre com l'odi opera entre l'alumnat i com contrarestar-lo. Sabem que els missatges d'odi es propaguen més ràpid que les estratègies pedagògiques per a frenar-los. Però també sabem que l'aula és un espai privilegiat per a construir ciutadania crítica, empàtica i plural. Això requerix professorat format, amb recursos didàctics adequats i suport institucional per a abordar la diversitat des de la inclusió i no des de la mera tolerància.

La resposta no pot ser només jurídica o policial. El discurs de l'odi es combat també amb educació: una educació que ensenye a pensar, a conviure i a empatitzar. Projectes pedagògics que incorporen testimoniatges migrants, anàlisis crítiques del llenguatge, experiències d'aprenentatge-servici o formació docent en justícia social són camins possibles.

Moltes escoles han implementat tallers d'alfabetització mediàtica i programes de convivència intercultural. A Galícia, per exemple, alguns centres han treballat amb associacions locals en projectes d'aprenentatge servici que connecten alumnat i comunitats migrants.

Iniciatives per a estudiants

En l'àmbit educatiu s'han desenrotllat diferents iniciatives orientades a contrarestar el discurs d'odi i afavorir la inclusió. Un exemple és Break the Hate Chain!, guia educativa impulsada a Espanya per la Fundació FAD Joventut (FAD) i Maldita.es amb el suport de Google.org, que proposa activitats dirigides a jóvens d'entre 14 i 19 anys amb l'objectiu de treballar la convivència, el pensament crític i la construcció de discursos inclusius.

En el pla europeu, la iniciativa Education Stops Hate genera recursos educatius oberts, guies pràctiques i kits pedagògics que permeten al professorat abordar l'odi a les aules i promoure el diàleg intercultural. Finalment, el projecte Immigració, adolescència i resiliència centra la seua atenció en els desafiaments que travessen els adolescents en contextos migratoris, al mateix temps que posa en valor els factors de resiliència com a claus per a avançar en la inclusió social i educativa.

Contra l'odi, una pedagogia de la cura

Enfront de la banalització de l'odi, necessitem pedagogies de la cura, de l'escolta, de la paraula compartida. Una ciutadania capaç de detectar i desmuntar l'odi no es construïx només amb lleis o amb tuits. Es construïx a les aules, amb vincles, amb presència, amb projectes com els ja citats, que demostren que és possible.

L'Agenda 2030, en el seu Objectiu de Desenrotllament Sostenible 4 (ODS 4), recorda que una educació inclusiva i de qualitat és clau per a promoure la igualtat i la pau. Combatre l'odi no és únicament frenar un problema puntual: és apostar per un futur en el qual la diversitat siga reconeguda com una riquesa i no com una amenaça.

Perquè l'odi no es combat amb silenci: es combat amb una educació que no deixa a ningú arrere.

Jorge Soto Carballo, Professor Contractat Doctor, Universidade de Vigo

Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.