#Municipalisme #DretsDemocràtics #ComunidadValenciana

Parlen de pobles i de veïnat, però realment porten a una maquinària organitzativa que mira molt més amunt.

La Unió Municipalista (UM) es presenta com una confederació d’organitzacions locals que impulsa una ILP per eliminar el 5% de barrera electoral a Les Corts, mentre els seus estatuts fixen un àmbit d’actuació a tot l’Estat, permeten presentar candidatures en diferents processos electorals i articulen una disciplina interna que obliga a “acatar y cumplir” els acords de la direcció. 

Els municipalistes - en la seua estructura estatutaria -, venen una franquícia als partits que s'uneixen, facilitat de presentació de llistes, gestió davant el Tribunal de Comptes, assessorament, etc. Però en el seu fons articulat, això ho venen a canvi del suport (sostingut sota amenaça d'expulsió) a la jerarquia estructurada que per a conformar-se en candidatures supramunicipals. Qui coordina actualment sap molt bé com funciona això.

La documentació estatutària situa UM com una confederació d’àmbit estatal (Art. 2) que pot “promoure la participació […] mitjançant la presentació i suport de candidats en les corresponents eleccions” i que desplega federacions autonòmiques, òrgans provincials i assemblees comarcals (Cap. Quart). Realment , este disseny projecta el focus més enllà del marc local i és coherent amb moviments institucionals com la ILP que han presentat per modificar el 5% de l’accés a Les Corts valencianes.

L’Art. 4 defineix el “municipalisme” per damunt de “les adscripcions ideològiques tradicionals” i apel·la a canals directes de consulta amb el veïnat. Una clássica definició  transversal per a diluir compromisos materials quan cal legislar i gestionar, permetent sumar sigles diverses sense un marc doctrinal compartit sobre drets socials, igualtat o medi ambient. Per tant cap compromis en cap dret, perqué qué és gestionar sense tindre en compte les necessitats i els drets dels veïns i veïnes, per a quí és legisla i per a quí se estableixen serveix socials, serveix de vivendes, actuacions ecològiques suport al jovent, als majors, o no cal?.

Quant a govern intern, l’Art. 7 obliga els partits confederats a “acatar y cumplir los acuerdos” dels òrgans directius, mentre el Capítol Tercer concentra funcions en una Executiva estatal (Art. 11), amb Comissió Permanent (Art. 12) i Presidència amb representació legal i direcció política (Art. 13). Segons  esta arquitectura el que s'estableix és una cadena de mando vertical que canalitza la discrepància cap a procediments interns, molts d'ells cap al silenci.

Els drets de participació inclouen informació, vot i impugnació (Art. 6), així com l’empara d’una Comissió de Garanties (Art. 18), però l'afiliació a la confederació no és dels afiliats de cada partit, sinó del partit participant només tres càrrecs dels quals només podrà votar un d'ells. En paral·lel, el règim disciplinari (Art. 8) preveu amonestacions, suspensions i expulsions, incloent supòsits automàtics en casos de corrupció. Segons l’anàlisi el debat sempre queda condicionat al respecte dels acords superiors.

Els estatuts preveuen serveis de suport que van des de formació periòdica fins a una “Oficina de atención al cargo público” per a assessorament (Art. 2.e–f) i la capacitat d’incidir en espais com la FEMP (Art. 2.d). Però esta capil·laritat pot actuar com a paraigua instrumental per a interessos diversos i teixir una xarxa de protecció mútua (per als dirigents).

En la dimensió territorial, UM articula assemblees i comitès amb coordinadors autonòmics, provincials i comarcals (Arts. 20–22). A l’Assemblea General, cada partit pot designar fins a tres representants per municipi, però el vot és únic per partit (Art. 10). Segons el text, l’objectiu operatiu és sumar vots i coordinar candidatures per guanyar pes en diputacions i altres òrgans, però tornem a la pregunta per a quin objectiu?. Això és el que fan tots els partits, la diferència és que els partits normals es mullen, els municipalistes ho callen.

El règim econòmic fixa pressupost i comptes amb tramesa al Tribunal de Comptes (Art. 26) i un Codi Ètic (Arts. 27–30) sobre finançament, transparència, conflictes d’interés i confidencialitat. Segons el document base, el conjunt dibuixa un projecte amb vocació institucional sostinguda, que segueix lògiques de control i d’escala organitzativa. Els municipalistes són realmente com  tots els partits, però  sense projectes, només semblen una escala per la que pujar personalment cap a la institució.

En Castellano

#Municipalismo #DerechosDemocráticos #ComunidadValenciana

Hablan de pueblos y vecindario, pero realmente conducen a una maquinaria organizativa que mira mucho más arriba.

La Unión Municipalista (UM) se presenta como una confederación de organizaciones locales que impulsa una ILP para eliminar el 5% de barrera electoral en Les Corts, mientras sus estatutos establecen un ámbito de actuación en todo el Estado, permiten presentar candidaturas en diferentes procesos electorales y articulan una disciplina interna que obliga a “acatar y cumplir” los acuerdos de la dirección. 

Los municipalistas - en su estructura estatutaria -, venden una franquicia a los partidos que se adhieren, facilidad de presentación de listas, gestión ante el Tribunal de Cuentas, asesoramiento, etc. Pero en su fondo articulado, eso lo ofrecen a cambio del apoyo (bajo amenaza de expulsión) a la jerarquía estructurada para conformarse en candidaturas supramunicipales. Quien coordina actualmente sabe muy bien cómo funciona esto.

La documentación estatutaria sitúa a UM como una confederación de ámbito estatal (Art. 2) que puede “promover la participación […] mediante la presentación y apoyo de candidatos en las correspondientes elecciones” y que despliega federaciones autonómicas, órganos provinciales y asambleas comarcales (Cap. Cuarto). Realmente, este diseño proyecta el foco más allá del marco local y es coherente con movimientos institucionales como la ILP que han presentado para modificar el 5% de acceso a Les Corts valencianas.

El Art. 4 define el “municipalismo” por encima de “las adscripciones ideológicas tradicionales” y apela a canales directos de consulta con el vecindario. Una clásica definición transversal para diluir compromisos materiales cuando hay que legislar y gestionar, permitiendo sumar siglas diversas sin un marco doctrinal compartido sobre derechos sociales, igualdad o medio ambiente. Por tanto, ningún compromiso en ningún derecho, porque ¿qué es gestionar sin tener en cuenta las necesidades y los derechos de los vecinos y vecinas, para quién se legisla y para quién se establecen servicios sociales, servicios de viviendas, acciones ecológicas, apoyo a los jóvenes, a los mayores, a los vulnerables, ¿o no hace falta?

En cuanto al gobierno interno, el Art. 7 obliga a los partidos confederados a “acatar y cumplir los acuerdos” de los órganos directivos, mientras el Capítulo Tercero concentra funciones en una Ejecutiva estatal (Art. 11), con Comisión Permanente (Art. 12) y Presidencia con representación legal y dirección política (Art. 13). Según esta arquitectura lo que se establece es una cadena de mando vertical que canaliza la discrepancia hacia procedimientos internos, muchos de ellos hacia el silencio.

Los derechos de participación incluyen información, voto e impugnación (Art. 6), así como la protección de una Comisión de Garantías (Art. 18), pero la afiliación a la confederación no es de los afiliados de cada partido, sino del partido participando solo tres cargos  de los que solo podrá votar uno de ellos . En paralelo, el régimen disciplinario (Art. 8) prevé amonestaciones, suspensiones y expulsiones, incluyendo supuestos automáticos en casos de corrupción. Según el análisis el debate queda condicionado al respeto de los acuerdos superiores que se hayan tomado.

Los estatutos prevén servicios de apoyo que van desde formación periódica hasta una “Oficina de atención al cargo público” para asesoramiento (Art. 2.e–f) y la capacidad de incidir en espacios como la FEMP (Art. 2.d). Pero esta capilaridad puede actuar como un paraguas instrumental para intereses diversos y tejer una red de protección mutua (para los dirigentes que son los que realmente están en contacto).

En la dimensión territorial, UM articula asambleas y comités con coordinadores autonómicos, provinciales y comarcales (Arts. 20–22). En la Asamblea General, cada partido puede designar hasta tres representantes por municipio, pero el voto es único por partido (Art. 10). Según el texto, el objetivo operativo es sumar votos y coordinar candidaturas para ganar peso en diputaciones y otros órganos, pero volvemos a la pregunta ¿para qué objetivo?. Eso es lo que hacen todos los partidos, la diferencia es que los partidos normales se mojan, los municipalistas lo callan.

El régimen económico fija presupuesto y cuentas con remisión al Tribunal de Cuentas (Art. 26) y un Código Ético (Arts. 27–30) sobre financiación, transparencia, conflictos de interés y confidencialidad. Según el documento base, el conjunto dibuja un proyecto con vocación institucional sostenida, que sigue lógicas de control y de escala organizativa. Los municipalistas son realmente como todos los partidos, pero sin proyectos, sólo parecen una escalera por la que ascender personalmente hacia la institución.