#Astronomia #JamesWebb #Ciència

Un equip internacional d’astrònoms ha identificat un disc de formació planetària amb una abundància inusual de diòxid de carboni en zones on podrien aparéixer planetes semblants a la Terra. La troballa, feta amb el telescopi espacial James Webb, qüestiona els models clàssics sobre la química dels llocs on naixen els planetes.

El descobriment, publicat a la revista Astronomy & Astrophysics, mostra que el disc estudiat és molt diferent de la major part dels coneguts. Segons explica Jenny Frediani, doctoranda de la Universitat d’Estocolm i autora principal de l’estudi, “en la majoria de discos el vapor d’aigua és el compost dominant en les regions internes. En este cas, però, quasi no s’ha detectat aigua i el diòxid de carboni és sorprenentment abundant”.

Normalment, els models de formació planetària descriuen com els còdols rics en gel d’aigua viatgen des de la zona externa, més freda, fins a les parts internes, on el gel es transforma en vapor a causa de la calor. Este procés deixa senyals potents d’aigua en les observacions. No obstant això, l’espectre obtingut amb l’instrument MIRI del JWST revela en este disc una presència molt major de CO₂ que d’aigua.

Frediani reconeix que “els models actuals no poden explicar fàcilment estos nivells tan alts de diòxid de carboni en comparació amb l’aigua”. El també investigador de la Universitat d’Estocolm Arjan Bik apunta una possible explicació: “La radiació ultraviolada intensa, siga de l’estrela mateixa o de veïnes més massives, podria estar alterant la química del disc”.

A més, els científics han trobat isòtops rars del diòxid de carboni —com el carboni-13 i els oxígens ¹⁷O i ¹⁸O—, clarament visibles en les dades. Estos isòtops podrien donar pistes per a resoldre enigmes antics sobre les marques isotòpiques que apareixen en meteorits i cometes, restes directes de la formació del nostre sistema solar.

El disc observat pertany a la jove estrela XUE 10 i es troba dins de la regió de formació estel·lar massiva NGC 6357, a uns 1,7 kiloparsecs (53 bilions de quilòmetres). El treball ha sigut possible gràcies a la col·laboració internacional XUE (eXtreme Ultraviolet Environments), dedicada a estudiar l’impacte dels camps de radiació intensa en la química dels discos on es formen nous sistemes planetaris.

Redacció Crònica

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons