#Investigació #Hisenda #Madrid

Durant més de set anys, la causa contra Equipo Económico i el seu vincle amb l’exministre Montoro ha sigut un autèntic culebró judicial, ple de correus claus, trifulgues a Anticorrupció i la sospita persistent d’un us indegut d’informació confidencial a favor d’empreses gasístiques.

Des de fa ara set anys, el cas Equipo Económico no deixa de donar girs. L’alçament del secret de sumari ha portat el jutge Rubén Rus a preparar les declaracions de 28 persones investigades, amb Cristóbal Montoro i altres antics càrrecs d’Hisenda a primer pla. Tot va començar amb uns correus trobats de casualitat pels Mossos, mentre investigaven a Messer Ibérica. En aquells missatges escriuen sobre la via “més directa” per influir en lleis: pagar als de la consultora de Montoro, que —segons el missatge— tenien fil directe amb el ministre.

Amb tot això, Equipo Económico intenta fer caure la causa, assegurant que prova clau vingué d’un “hallazgo” sense cobertura legal. Però per la Fiscalia Anticorrupció, aquells mails apuntaven que Montoro i els seus ajustaven normatives a mida de clients gasístics, aprofitant contactes i infiltrats al Ministeri. De fet, el sumari mostra que el mateix Montoro —fundador d’Equipo Económico, venedor d’accions per preu sospitosament baix— hauria col·locat responsables d’eixe despatx en llocs estratègics per respondre als interessos de les gasístiques que pagaven els serveis.

L’enfrontament dins de la Fiscalia ha sigut notori: la fiscal instructora, Carmen García Cerdá, volia ampliar la causa pel possible ús d’informació confidencial durant l’etapa Montoro. Els seus caps li ho frenaven; un conflicte que esclata quan demana el volcat de correus dels integrants d’Equipo Económico a Hisenda, i descobreixen com el ministre rebia informació reservada de polítics, rivals interns i fins i tot periodistes, sempre a través d’un correu no identificable com a seu.

En una de les revelacions més polèmiques, es coneix un esborrany de reforma legal preparat per l’equip de Montoro: pretenien incloure una clàusula per poder fer públics els dades fiscals de qui criticara el Ministeri. Aquesta còpia no s’aprovà mai, però mostra la tensió entre la crítica pública i la protecció de la informació fiscal.

No va tardar en arribar l’enrocament: la petició d’investigar tots els correus rebuts pel ministre va topar amb la negativa del fiscal cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, que considerava que només accedia a informació per dret del càrrec. La Junta de Fiscals ho va acabar avalant per una majoria folgada, i això va frenar l’obertura de noves peces.

Entre les maniobres judicials, destaca el breu espionatge telefònic sobre quatre responsables d’Equipo Económico —escasses tres setmanes d’escoltes— interromput a petició dels fiscal superior després de mostrar-se massa útils per a la causa. Igualment, les investigacions sobre altres poderoses empreses que també haurien pagat per influència legislativa quedaren sense peça separada ni instrucció específica.

García Cerdá va ser sancionada amb 1.000€ per contactar de manera unilateral amb un agent dels Mossos després d’una derrota interna. Dins de tot aquest embolic, la UCO va declinar seguir implicada, al·legant que les proves ja aportades no evidenciaven ocultament delictiu ni la necessitat d’entrades i registres.

Al final, el sumari recull els intents reiterats per part d’Equipo Económico d’intercedir per empreses gasístiques i influir en el text de lleis fonamentals del sector. Malgrat la intensa presència de noms i casos afectats —de Robles a Aznar, passant per Rato, Bárcenas, la Gürtel o la caixa B del PP—, cap de les línies d’investigació addicionals ha prosperat. Tot queda marcat pel profund desacord intern a la Fiscalia i la sensació que el laberint judicial, de moment, afavoreix més l’oblit que la claredat.

Redacció Crònica amb Fonts dels diferents diaris publicats fins ara.