 |
| cues i queixes en el Centre de Salut de Campanar |
#Sanitat #AtencióPrimària #PaísValencià
La Conselleria de Sanitat ha fet públic l’inici d’implantació del nou Pla de Humanització del Sistema Valencià de Salut, però el seu contingut contrasta amb les crítiques acumulades dels últims mesos: bones intencions, zero reforços i cap concreció pressupostària.
El Consell ha decidit tancar agost amb una bateria de bones paraules. Segons la nota de premsa emesa per la pròpia Conselleria, el Pla de Humanització 2025-2028 ja ha començat a implantar-se en tots els centres del sistema sanitari valencià. Un pla que —diuen— té com a objectiu principal “una atenció integral, empàtica i centrada en la persona”, i que comptarà amb una avaluació anual. Fins ací, res a dir.
Però només cal rascar un poc perquè apareguen els forats. El text oficial no aporta ni una sola xifra de recursos, cap compromís de contractació de personal nou, ni una memòria econòmica que puga sostenir les mesures anunciades. El que es presenta com un full de ruta per fer la sanitat “més humana” queda, per ara, en una campanya de millora d’imatge, amb escassa capacitat transformadora.
Bones intencions, sense múscul
El document oficial parla de formació contínua, comunicació empàtica, espais més acollidors i participació de pacients. Però, com s’ha encarregat de recordar CCOO fa només un dia, la mateixa Conselleria està reestructurant els horaris d’Atenció Primària de manera unilateral, tancant centres els dissabtes i ampliant jornades a 11 hores. El contrast no pot ser més evident.
També parla el pla de donar valor al treball del personal sanitari. Però els metges i metgesses, a través del sindicat CESM, acaben d’emetre una carta pública on acusen el conseller Marciano Gómez d’incomplir sistemàticament les promeses, d’haver creat macroàrees inoperants i de mantenir condicions laborals abusives. El conflicte està obert, i el recolzament sindical al conseller, liquidat.
A més, es prometen accions per “prevenir agressions al personal sanitari”, mentre no s’ha posat en marxa ni una sola mesura concreta per reduir la sobrecàrrega als serveis d’urgències o per garantir el reforç estructural d’equips en zones tensionades.
Participació? Sí, però simbòlica
Un altre dels eixos del pla és fomentar la participació de pacients i famílies. En abstracte, sona bé. Però la realitat és que no es crea cap òrgan vinculant, ni es dota de presupost ni eines reals per influir en les decisions. Més enllà d’enquestes i grups de treball puntuals, el pacient continua sent un convidat, no un agent actiu.
De fet, des de Marea Blanca PV s’ha denunciat repetidament que aquest govern manté una visió vertical i tecnocràtica, centrada en discursos i no en transformar l’arrel dels problemes: infrafinançament, precarietat estructural, privatitzacions encobertes i absència de planificació comunitària.
Exemples concrets de promeses buides
| Mesura anunciada | Què diu la nota | Què falta realment |
|---|---|---|
| Espais més confortables | “Entorns acollidors i còmodes” | Sense cap pla d’inversió en infraestructures |
| Atenció inclusiva i accessible | “Eliminar barreres” | No hi ha calendari ni pressupost ni actuacions definides |
| Participació del pacient | “Implicació en decisions” | No es creen consells ciutadans vinculants |
| Benestar emocional | “Acompanyament i empatia” | Sense reforç de psicòlegs ni equips de suport |
| Reforç dels SAIP | “Millorar serveis d’informació” | No s’ha dotat de més personal ni recursos específics |
| Valoració del personal | “Reconéixer la tasca sanitària” | Cap nova plaça ni millora salarial ni jornada 35h |
I mentrestant, la realitat
Més enllà de les notes de premsa, la situació als centres de salut és crítica. Plantilles insuficients, exigències de cobrir guàrdies sense compensació, decisions comunicades a ple estiu i descoordinació total entre departaments, segons denuncia CCOO. En lloc de crear una sanitat més humana, moltes de les mesures aplicades des de la Conselleria estan trencant la confiança entre els equips i empitjorant el clima laboral.
A tot això se suma la pròrroga de la privatització del departament del Vinalopó, les retallades encobertes en alguns serveis i la manca d’un pla real per reforçar la Salut Pública i l’Atenció Primària, dues àrees absolutament clau per fer front als reptes estructurals del sistema.
Tot plegat dibuixa un pla carregat de bones intencions… però sense suport real. Una sanitat més humana no es fa amb paraules, es fa amb més professionals, més temps, més recursos i més poder de decisió per a la ciutadania. I cap d’estes coses apareix en els papers oficials.
Redacció Crònica