#Agrodiversitat #UPV #València

Una investigació de la Universitat Politècnica de València ha donat lloc a la primera col·lecció de pebrots MAGIC a nivell mundial. Esta nova eina científica obri la porta a desenvolupar varietats més resistents, sabroses i adaptades al canvi climàtic, gràcies a una combinació única de gens de huit varietats originals.

El pebre és un dels cultius hortícoles més importants del món. Així ho afirma Neus Ortega, investigadora del COMAV (Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana), des d’on un equip de la Universitat Politècnica de València ha creat la primera població de pebrots MAGIC que existeix a nivell mundial. El projecte és fruit de deu anys de treball, i representa un avanç clau en la recerca de nous gens vinculats a característiques com la producció, la qualitat o la tolerància a condicions extremes.

“Esta, per tant, és la primera població MAGIC en pebre en tot el món”, subratlla Ortega. El terme MAGIC ve de l’anglés Multi-parent Advanced Generation InterCross, i descriu un tipus especial de col·lecció genètica basada en el creuament avançat de múltiples progenitors. “Este tipus de poblacions consisteixen bàsicament en un conjunt de línies derivades d’un creuament entre més de dos parentals. En el nostre cas, el que és més típic, hem fet un creuament entre huit parentals”, explica la investigadora.

Les varietats fundadores inclouen sis tipus de Capsicum annuum (com el piquillo, les nyores o els serranos) i dos de Capsicum chinense, com el habanero. El resultat és una col·lecció de més de 350 línies amb una combinació genètica única. “Estos individus presenten combinacions úniques de característiques d’interés que tenen els parentals”, detalla Ortega.

A diferència d’altres cultius com el blat, el dacsa, el tomaca o l’albergina, que ja comptaven amb les seues pròpies col·leccions MAGIC, el pebre no en tenia cap. “Pensàvem que desenvolupar esta població era clau per a poder identificar nous gens que siguen determinants en caràcters d’interés”, insisteix Ortega. I així ha sigut.

Entre els atributs que es poden estudiar amb esta eina estan “la producció, la qualitat, l’acumulació de compostos antioxidants o la tolerància a estressos”. A més, esta gran varietat permet “estudiar la base genètica d’estos caràcters amb molta més precisió, establint la regió génica determinant d’un caràcter amb molta exactitud”.

Des del punt de vista pràctic, això obri la porta a desenvolupar varietats noves amb millors propietats organolèptiques, més resistents a les malalties, amb formes o colors diferents, i més eficients en condicions adverses. El director del COMAV, Adrián Rodríguez Burruezo, destaca que “algunes combinacions d’estes línies podrien donar lloc a pebrots més resistents, amb millor comportament postcollita o amb colors menys habituals en els mercats actuals”.

A curt termini, la col·lecció no està pensada com a varietat comercial pròpiament dita, sinó com una ferramenta per a la recerca i la millora genètica. Però a mitjà i llarg termini, algunes d’estes línies podrien esdevenir varietats noves o ser utilitzades per empreses de llavors. Tal com apunta la professora Ana Fita, “cada planta és molt diferent de la resta; cadascuna porta una mescla única dels huit progenitors originals, i això amplia moltíssim les possibilitats per a generar noves varietats”.

La recerca ha sigut publicada en la revista Horticulture Research.

Redacció Crònica

Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons