La vitamina D s'ha convertit en un tema candent en els últims anys, principalment perquè la manca d'esta s'associa a múltiples malalties, i perquè gran part de la població general presenta deficiència d'aquest micronutrient.

Des de 1930, quan es va identificar per primera vegada la seua estructura química, s'han aconseguit avanços significatius en la investigació de les funcions de la vitamina D en el cos. Inicialment, els estudis es van centrar en el paper d'aquest compost i els seus metabòlits en l'homeòstasi del calci i el metabolisme ossi.

Més tard, amb el descobriment de les formes metabolitzades de la 25-hidroxivitamina D (25(OH)D) en 1968 i després de la 1,25-hidroxivitamina D (1,25 (OH)2D), la investigació es va ampliar i es va enfocar en el paper que juga en l'aparició de malalties immunològiques, infeccions i càncer, així com malalties cròniques no transmissibles com les cardiovasculars, l'obesitat i la diabetis tipus 2.

Actualment, no hi ha dubte que la vitamina D juga un paper en la regulació del sistema immunitari – de fet, la seua deficiència s'associa amb un pitjor pronòstic d'infecció per COVID-19.

Una deficiència creixent

Les dades epidemiològiques de 2020 mostren que el 40% de la població europea no obté prou vitamina D. Als EUA, el 24% de la població presenta deficiència, així com el 37% dels canadencs. Aquestes xifres elevades són motiu d'alarma. Els grups més en risc són les dones embarassades, els xiquets, les persones majors, les persones amb obesitat, individus amb tons de pell més foscos i aquells amb poca exposició a la llum solar.

Els éssers humans poden cobrir part de les seues necessitats de vitamina D mitjançant la síntesi cutània a partir del colesterol, sempre que s'exposen suficientment a la llum solar. No obstant això, és difícil especificar el temps mínim recomanat, ja que depèn de diversos factors com l'estació de l'any, l'hora del dia, la latitud geogràfica, l'edat i el tipus de pell.

Un grup d'experts de la Societat Espanyola de Recerca del Metabolisme Òssi i Mineral recomana que les persones de pell clara exposen la cara i els braços al sol durant 15 minuts al dia entre març i octubre. Per a les persones majors i pacients amb osteoporosi, la recomanació és ampliar-ho a 30 minuts. En ambdós casos, s'ha d'utilitzar protector solar amb un FPS entre 15 i 30, segons la latitud i la intensitat de la radiació UV.

També és necessari l'aportament dietètic. Bones fonts alimentàries de vitamina D inclouen peix blau (especialment salmó i truita), lactis sencers, margarines i begudes vegetals enriquides.

Algunes eleccions habituals de salut poden estar darrere de l'augment de deficiència de vitamina D. Estes inclouen l'ús cada vegada més freqüent de protectors solars i la reducció del consum d'aliments grassos.

Suplements: quan hauríem de prendre'ls?

Actualment, els nivells de vitamina D s'avaluen mitjançant la determinació de la concentració sèrum de 25(OH)D, tot i que els resultats poden variar segons el mètode analític utilitzat.

En general, es consideren òptims per a la població general els valors superiors a 20 nanograms per mil·lilitre (ng/mL). Per a persones majors de 65 anys, pacients amb afeccions òssies o aquells en tractaments crònics amb fàrmacs com corticosteroides o anticonvulsius, haurien d'estar per damunt dels 30 ng/mL.

Els valors entre 12 i 20 ng/mL es consideren insuficients, i tot allò inferior a 12 ng/mL s'interpreta com a deficiència. També preocupa el risc per excés de vitamina D, conegut com hipervitaminosi D, que es produeix quan els nivells de 25(OH)D superen els 100 ng/mL.

Per a persones amb nivells adequats de 25(OH)D, hi ha debat sobre si cal prescriure suplements per millorar la resposta immunitària.

Per abordar aquesta qüestió, una metaanàlisi de 2022 va avaluar els efectes dels suplements de 1.000–2.000 unitats internacionals (IU) diàries en persones sanes. L'anàlisi va concloure que els suplements no comportaven millores significatives en el funcionament del sistema immunitari, ni tampoc prevenien malalties com malalties respiratòries agudes, grip o infecció per COVID-19.

Tanmateix, altres autors han observat efectes positius d'esta intervenció en persones amb malalties respiratòries, especialment aquelles amb deficiència de vitamina D. També hi ha resultats contradictoris pel que fa als beneficis en pacients amb malalties metabòliques i neurodegeneratives.

Massa vitamina D?

La ingesta de vitamina D a través dels aliments no sol causar problemes. No obstant això, l'ús indiscriminat de suplements en persones que no presenten deficiència pot provocar toxicitat crònica. Per exemple, l'administració de suplements de vitamina D en dosis superiors a 4.000 IU/dia durant períodes prolongats pot fer pujar les concentracions sèrum de 25(OH)D a valors superiors a 50 ng/mL. Això comporta un risc de nivells excessius en l'organisme, conegut com hipervitaminosi.

La manifestació més comuna de la hipervitaminosi D és la hipercalcèmia. Esta es caracteritza per símptomes gastrointestinals (anorèxia, nàusees, vòmits i restrenyiment) juntament amb debilitat i fatiga. En els casos més greus, pot causar poliúria (excessiva producció d'orina), polidípsia (augment anormal de la set), insuficiència renal, calcificacions ectòpiques (fora de les zones normals), depressió, confusió, dolor ossi, fractures i càlculs renals.

Degut a l'increment del consum de suplements, els casos de toxicitat han augmentat notablement en els últims anys. Un informe de 2016 del Sistema Nacional de Dades de Toxicologia dels EUA indica que esta sobreexposició a la vitamina D ha provocat un fort augment en el nombre de casos d'hipervitaminosi – la mitjana anual durant el període 2000–2005 era de 196 casos, però va pujar a 4.535 en els cinc anys següents.

Suplements: usar amb precaució

L'interés per la vitamina D ha crescut notablement per la seua associació amb múltiples malalties i una possible, tot i que no ben establida, deficiència en la població general. No obstant això, la investigació sobre els efectes dels suplements de vitamina D en persones que no tenen deficiència no és concloent.

Hi ha evidència que poden ajudar a reduir la gravetat de malalties respiratòries en persones amb deficiència, però la hipervitaminosi D, resultat d'una suplementació inadequada, és també un risc real, que pot conduir a hipercalcèmia i altres problemes de salut.

Per tant, és essencial abordar esta qüestió amb cautela, actuant sempre sobre la base de l'evidència científica i amb prudència a l'hora de prendre o recomanar un suplement de vitamina D.

El que sí que és clar és que el mite de la vitamina D com a "supervitamina" no es sosté segons les evidències científiques actuals. La veritat és que encara hi ha molt que desconeixem, i calen més investigacions.

M. Carmen Vidal Carou, Catedràtica de Nutrició i Bromatologia, Campus de l'Alimentació de Torribera, Universitat de Barcelona; Maria Teresa Veciana Nogués, Professora Titular de Nutrició i Bromatologia. Campus de l'Alimentació de Torribera, Universitat de Barcelona; Natalia Toro Funes, Professora de Nutrició i Bromatologia, Universitat de Barcelona i Sònia Sánchez Pérez, Investigadora postdoctoral Juan de la Cierva. Doctora en Alimentació i Nutrició. Campus de l'Alimentació de Torribera, Universitat de Barcelona

Este article s'ha tornat a publicar de The Conversation sota una llicència de Creative Commons. Llegiu l'article original.