Global Sumud Flotilla: la major expedició civil contra el bloqueig a Gaza ix des de Barcelona

Organització i estructura internacional

La iniciativa la impulsen la Coalició Internacional de la Flotilla de la Llibertat, el Moviment Global a Gaza, la Flotilla Sumud del Magrib i Sumud Nusantara, amb coordinadores estatals com Rescop i BDS País Valencià. El portaveu Saïf Abukeshek i l’activista Thiago Ávila figuren en el nucli de coordinació. A més de l’eixida de Barcelona, s’han anunciat eixides des de Tunísia (4 de setembre), Itàlia i Grècia, amb formats específics com un vaixell tripulat per dones i un altre integrat per veterans nord-americans.

Participants i suports

Entre els càrrecs públics embarcats figuren Jaume Asens (Comuns) -finalment no va embarcar-, Pilar Castillejo (CUP), Jordi Coronas (ERC) i Lucía Muñoz (Podem Balears). La presència d’activistes internacionals inclou Greta Thunberg, i també s’hi ha vinculat Ada Colau. Altres personalitats del món cultural han expressat suport públic sense embarcar-se.

Nota: La relació no és exhaustiva. L’operatiu és descentralitzat i la llista de persones implicades i recolzaments s’amplia a mesura que s’acosten les eixides.

Recolzament polític i institucional

La ministra de Joventut i Infància, Sira Regó (Izquierda Unida), d’origen palestí, ha actuat, com  el seu partit, un dels referents estatal de suport polític i institucional a la causa i a la flotilla, però no embarca. IU i Esquerra Unida han estat presents en els antecedents d’estes flotilles i mantenen un paper de denúncia continuada del bloqueig.

El Govern espanyol ha anunciat protecció diplomàtica i consular per a les persones espanyoles embarcades i ha traslladat a la Unió Europea propostes de pressió política, incloent l’embargament de venda d’armes, la suspensió de l’Acord d’Associació i altres mesures per a forçar l’obertura d’accés humanitari.

Antecedents i risc en ruta

La Global Sumud Flotilla arriba després d’episodis com l’abordatge mortal del 2010 a la Flotilla de la Llibertat i d’intercepcions recents el juny i juliol de 2025 (el iot Madleen i el vaixell Handala). Les autoritats israelianes han impedit reiteradament l’arribada d’ajuda per mar i els organitzadors adverteixen de possibles sabotatges i abordatges.

Context humanitari: fam confirmada i xifres de víctimes

L’IPC (mecanisme tècnic avalat per l’ONU) va confirmar la fam al Governorat de Gaza el 22 d’agost de 2025, amb risc d’expansió cap a Deir al-Balah i Khan Younis si no hi ha un augment d’ajuda a escala. Organismes de l’ONU (OCHA, WFP, OMS) han reiterat la necessitat d’accés segur i sostingut.

En paral·lel, el balanç de víctimes continua creixent: segons fonts mèdiques locals i recopilacions de mitjans internacionals, a finals d’agost de 2025 s’acumulen més de 63.000 persones palestines mortes des d’octubre de 2023, amb centenars de morts atribuïdes a la desnutrició en el context del bloqueig i el col·lapse de serveis.

Marc judicial i pressió pública

La Cort Penal Internacional va emetre ordres d’arrest contra Benjamín Netanyahu i Yoav Gallant el 21 de novembre de 2024 per crims de guerra i contra la humanitat; en juliol de 2025, els judges de la CPI van rebutjar la petició d’Israel per a anul·lar-les. En este clima, la Coalició de la Flotilla i col·lectius aliats han impulsat actes i protestes davant ambaixades i en ciutats europees coincidint amb l’agenda internacional de Netanyahu.

Objectius declarats

• Trencar el bloqueig marítim i obrir un corredor humanitari segur per a aliments i medicaments.
• Denunciar la fam confirmada i el col·lapse sanitari a la Franja.
• Exigir a la UE i a la comunitat internacional mesures efectives: embargament d’armes, sancions i garanties per a l’accés humanitari.
• Reforçar la mobilització en terra amb actes coordinats als 44 països implicats.