#Gaza #Genocidi #Martinelli
En el llibre de Martín Martinelli. No estem davant una història més del conflicte palestí-israelià, sinó davant un manual viu de resistència, geopolítica i poder, narrat des del rigor, però sense caure en tòpics ni fórmules gastades.
Amb Geopolítica del genocidi a Gaza, l’historiador argentí —doctor en Ciències Socials i figura en la Universitat Nacional de Luján— ens acosta als fets i a la història recent sense ornaments. El llibre, publicat per Batalla de Ideas i recolzat per un pròleg de Vijay Prashad, presentació de Susana Murphy i epíleg de Guadi Calvo, va molt més enllà d’una simple descripció o relat cronològic: obre la porta a una explicació col·lectiva, multidisciplinària i plena de context.
El centre de tot es podria resumir perfectament en una de les cites inicials: “el genocidi no es formula sols des de les ciències socials sinó des de l’àmbit jurídic. Per això, el que està ocorrent és un genocidi transmés en directe”. Martinelli ho remarca des de la primera pàgina: la seua voluntat és desmuntar el discurs legitimador d’Occident que pretén tapar el drama real a Gaza.
A partir del 7 d’octubre de 2023, la història gira fort. La ferida s’obri amb l’operació de Hamàs, “Diluvi d’Al Aqsa”, i el punt de partida queda clar: “este esdeveniment… evidència un reacomodament en la representació política palestina, amb Hamàs emergint com a actor central... la opinió pública va demostrar canvis. Este fet va mostrar una major predisposició a analitzar l’actuació de Hamàs des de perspectives que van més enllà del marc ideològic de la cridada Guerra Global contra el Terrorisme (GWOT)”.
El llibre juga fort amb les connexions de fons. A Gaza no només hi ha una batalla local, sinó l’expressió més crua de l’esgotament d’un món unipolar. Segons Martinelli, “des de 2014 van eixir noves formes d’enfrontament associades a la transició hegemònica mundial... la decadència relativa d’Occident, liderat pels Estats Units, i l’ascens de potències com Xina i Rússia junt amb Iran, encapçalant el que ell anomena l’‘eix de la resistència’”. Amb dades i exemples, argumenta que la regió afroeurasiàtica és el camp de batalla del nou ordre mundial.
El volum es clava en la política exterior estatunidenca, “l’escenari central on es dirimeixen les tensions del nou ordre multipolar, sent la zona global d’infiltració de la violència en què es va recolzar el poder estatunidenc”. Tot açò, tramat amb l’anàlisi de la Guerra Global Híbrida Situada: una combinació —explícita i sorda— de força militar, diners, informació i propaganda.
Una part que no passa desapercebuda: la mirada geohistòrica i la insistència de Martinelli que “els espais, lluny de ser escenaris passius, reflecteixen i condicionen les relacions socials i polítiques, convertint-se en la materialització dels processos històrics”. Palestina com a laboratori, Israel com a “baluard de l’imperialisme occidental, amb polítiques d’apartheid, neteja ètnica i judaïtzació, justificades per narratives bíbliques”.
Quan arriba l’anàlisi del genocidi, el llibre colpeja fort: “aquest esdeveniment no sols va trencar el mite de la invencibilitat israeliana, sinó que va reposicionar la lluita palestina en l’agenda global i va qüestionar les aliances estratègiques d’Israel a la regió... El seu mèrit és plantejar el conflicte com un genocidi colonial de colons i un sistema d’apartheid, redefinint tot el que passa com una pugna entre un moviment d’ocupants i un poble nadiu”. Martinelli trau el focus de la retòrica de la Guerra contra el Terror per aportar una altra mirada: “per deslligar Hamàs de la GWOT en la ment del lector, el llibre ofereix interpretacions que desafien les narratives hegemòniques...”. Sense eixir-se’n dels fets, relata les conseqüències materials: hospitals, escoles, xiquets i periodistes assassinats, infraestructures essencials arrasades...
En els capítols finals, Martinelli compara Palestina amb Vietnam o Algèria, portant l’anàlisi al terreny biopolític: “analitzar els assassinats de dones i xiquets demostra que no només es busca impedir la reproducció biològica del poble palestí, sinó també generar un impacte emocional i social que acabe en una disminució intencionada de la taxa de natalitat”.
Sempre amb una visió clara del paper geopolític d’Israel, “el dispositiu de força i consentiment estatunidenc, la forma de doblegar o pressionar aliats, i l’entramat militar junt amb la narrativa hegemònica estan qüestionats perquè ja no tenen el suport econòmic i financer de mitjans segle XX”.
Defensar el dret de retorn i la resistència palestina sintetitza el sentit del llibre: dades, jurisprudència, cronologia i història per entendre el que passa, sense amagar en cap moment el context internacional que tot ho travessa.
El recorregut de Martinelli és sòlid: també va escriure Palestina (i Israel): entre intifades, revolucions i resistències. El seu estil combina recerca acadèmica i documentació rigorosa. Geopolítica del genocidi a Gaza és, sense més, una proposta real de revisió col·lectiva, per a repensar Palestina i la resistència global.
Redacció Crònica
Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons