El PSOE sacseja el cànon literari i demana visibilitzar les escriptores a l’escola

Al Congrés dels Diputats, el PSOE ha decidit posar negre sobre blanc una qüestió que feia massa temps que ballava de puntetes: el paper eclipsat de les dones en els llibres i exàmens de literatura. Amb una proposició no de llei, els socialistes demanen un canvi de mirada perquè les escriptores, qualificades per ells mateixos com a “secularment silenciades”, guanyen lloc real en l’ensenyament. Reclamen una revisió exhaustiva dels autors i obres que es presenten a l’alumnat, per evitar patrons sexistes oposats als principis de la LOMLOE i a la igualtat.

El text apunta clarament al que denominen un “greuge sistemàtic” dels llibres de text, insistint que la invisibilitat femenina reprodueix antigues estructures patriarcals dins la cultura literària. “El cànon escolar continua funcionant segons una inèrcia on la classe dominant omet interessadament les autores, fent pensar, fins i tot, que quasi no existiren dones escriptores”, adverteixen. Aquesta realitat, segons els socialistes, pot observar-se fàcilment amb un simple repàs generacional: en cada promoció, les dones apareixen de forma anecdòtica o directament desapareguda.

La proposta del PSOE no queda en la diagnosi. Planteja avançar amb nous programes i iniciatives per a impulsar la projecció de les escriptores, en totes les etapes educatives —des d’Infantil a Batxillerat—. També proposen que el professorat reba formació sobre la necessitat d’incloure més autores a les programacions i activitats, assegurant així que la perspectiva de gènere penetre fins als detalls més menuts de la docència literària.

A més, posen exemples concrets: ni la Generació del 27, ni la literatura de la Guerra Civil, ni la dècada dels anys 50, van incloure cap escriptora als manuals, tot i noms com Concha Méndez, Ernestina de Champourcín, Carmen Conde o Rosa Chacel. El relat s’estén a altres dècades, ressaltant l’aportació d’escriptores com Gloria Fuertes, Ángela Figuera, Olvido García Valdés o Yolanda Castaño i moltes altres que, malgrat la seua rellevància, van quedar al marge del relat oficial.

La iniciativa demana superar la barrera de la invisibilitat i fer que les noves generacions coneguen totes les veus que han forjat el patrimoni literari, sense excepcions imposades per antics prejudicis.