La UME treballant en Les Médul-les

Quan el foc és competència teua però la culpa és d’un altre

#Incendis2025 #Galícia #CastellaiLleó 

Més de 400.000 (*) hectàrees calcinades i una cadena d’improvisacions, retalls i descoordinació que han posat en evidència els governs autonòmics del PP. Mentre rebutjaven ajuda al principi, ara culpen l’Estat d’una crisi que, segons la llei, era responsabilitat seua.

Els primers dies de foc, els governs autonòmics del PP insistien que tenien “tot controlat”. Que no calia ajuda. Que els seus sistemes eren suficients. Mentre cremaven muntanyes senceres, ells cremaven temps.

Però la realitat –com el fum– sempre troba la manera de colar-se.

Els incendis han arrasat més de 400.000 hectàrees a tot l’Estat. El foc ha sigut físic, però també polític. Ha encés el mapa i ha posat en evidència la fragilitat d’un sistema de prevenció que, en moltes Comunitats Autònomes, no estava preparat. O millor dit: l’havien deixat de preparar.

En llocs com Castella i Lleó o Galícia, s’han vist casos de bombers amb contractes temporals, empreses subcontractades amb personal que figura en nòmina com “encarregat d’almacén” o “taxista”, i campanyes de reclutament de “voluntaris” a través d’Infojobs. Literal.  En el Patrimoni de la UNESCO de Les Medul·les de Cy L, no ha quedat quasi res i el pitjor hi ha tres morts i molts habitatges cremats.

I mentre el foc s’estenia, l’Estat –amb el govern del PSOE al capdavant– enviava la UME, coordinava amb Europa, i activava recursos. Inclús va haver d’acollir una brigada romanesa a Galícia perquè Extremadura no tenia autobusos per traslladar-los al camp. Així, literal: no hi havia autobusos.

Però ací no acaba. A Galícia, s’enviaven bombers a casa per “falta de feina” mentre es demanava ajuda urgent a Madrid. A Castella i Lleó, el govern autonòmic sol·licitava espais de descans per als efectius i després no els utilitzava, malgrat que la UME ja ho havia preparat tot.

Tot això, mentre segons la Llei de Montes, la responsabilitat de la gestió, prevenció i extinció dels incendis forestals és clarament competència de les Comunitats Autònomes. Són elles qui tenen la potestat de declarar el nivell 3 d’emergència i sol·licitar que el comandament passe a mans de l’Estat. Però cap ho ha volgut fer. Cap. El que sí han fet és demanar mitjans, exigir responsabilitats, però sense activar els mecanismes legals que tenien a la mà per fer-ho de manera coordinada i oficial.

La clau del canvi de discurs va arribar amb unes declaracions de Núñez Feijóo. El líder del PP va afirmar que “l’Estat hauria de posar tots els seus mitjans al servei de les autonomies”, i des d’eixe mateix moment, el relat va virar: les Comunitats governades pel seu partit van passar de minimitzar o rebutjar ajuda, a exigir-la i assenyalar a Madrid com a únic responsable.

Fins i tot li diuen piròmana a la Directora General de Protecció Civil, que porta dues setmanes treballant en silenci, coordinant, gestionant, i posant ordre.

És un manual vell: quan no pots tapar el foc, tapes la vergonya. I si pots, li poses cara i nom: Madrid.

Però eixe marc no aguanta. Perquè ací no estem parlant d’ideologia ni de sigles. Estem parlant de sistemes públics abandonats, de personal precari, i de muntanyes cremades per manca de prevenció.

Aquesta vegada, els fets parlen més alt que els missatges.

(*) 360.000 en aquests 15 dies i la resta des del gener.

Àgora CT