Els primers hominids van canviar la seua dieta abans que els seus cossos s’hi adaptaren, alimentant-se d’herbes i gramínies tot i no tindre les dents adequades per a això, segons revela una nova recerca liderada per la Universitat de Dartmouth. Aquest estudi aporta proves sòlides que la flexibilitat de comportament va precedir l’evolució física, canviant per sempre el seu rumb evolutiu.
El punt central de la recerca és el denominat ‘impuls conductual’, que sosté que certes habilitats i costums crucials per a la supervivència apareixen abans que les adaptacions físiques les faciliten. L’equip investigador, coordinat per Luke Fannin, destaca: “Els hominids eren bastant flexibles quant al comportament i eixa era la seua avantatge”. Aquesta hipòtesi, clàssica en la teoria evolutiva, ha sigut difícil de provar perquè “els comportaments sovint es dedueixen de trets físics, dificultant avaluar-los de forma independent”. El nou estudi ha permés avaluar-ho a través de l’anàlisi d’isòtops de carboni i d’oxigen en dents fòssils.
L’estudi demostra que almenys tres llinatges de primats del Plioce, entre ells els primers hominids, van fer la transició independent cap a una dieta rica en gramínies, malgrat no haver desenvolupat molars adequats per mastegar-les. “Descobrirem que aquests primats s’inclinaren per consumir aquestes plantes riques en carbohidrats molt abans que els seus molars evolucionaren per a mastegar-les eficaçment”.
Les evidències indiquen que els molars més llargs, clau per a mastegar tiges dures de plantes, no aparegueren fins a 700.000 anys després del canvi de dieta. L’article assenyala: “No fou fins set-cents mil anys després quan l’evolució finalment els donà molars més llargs, semblants als que tenim els humans moderns”.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip va analitzar dents fòssils d’Australopithecus afarensis i de dos altres primats extints de la mateixa època. S’evidencia que fa prop de 3,4 a 4,8 milions d’anys, les tres espècies deixaren de menjar fruita, flors i insectes per passar a consumir principalment herbes i juncs. Això succeí “malgrat no tindre ni dents ni sistemes digestius preparats per a aquestes plantes més dures”.
Les analyses isotòpiques mostren que, fins fa 2,3 milions d’anys, hominids i altres primats compartien una dieta estrictament vegetal. Tanmateix, en arribar a eixa data, “els isòtops de carboni i oxigen en els dents dels primers hominids canviaren bruscament”, indicador d’una nova transició en la dieta.
Aquesta transició es relaciona amb la incorporació d’aliments subterranis: tubercles, bulbs i corms, tots ells rics en midó i accessibles durant tot l’any. Fannin destaca “el canvi cap als aliments subterranis com un moment decisiu en la nostra evolució: va crear un excés de carbohidrats perennes al qual els nostres avantpassats podien accedir sempre per alimentar-se i alimentar als altres”.
El consum d’aigua empobrida en oxigen, present també en aquests òrgans vegetals, es considera una evidència d’aquest canvi dietètic. La investigació subratlla: “El nostre avantpassat Homo rudolfensis reduí el consum de gramínies i augmentà la ingesta d’aquests aliments subterranis clau”.
Aquesta capacitat per aprofitar noves fonts d’energia es va convertir en una avantatge evolutiva sostenible i explica l’èxit de la nostra espècie a l’hora d’adaptar-se a entorns canviants. Segons Fannin, “el moment decisiu fou l’explotació d’aliments subterranis, cosa que va canviar les regles del joc”.
Per a Dominy, també membre de l’equip de Dartmouth, aquesta evolució dietètica ha deixat empremta: “Actualment, la nostra economia global gira entorn d’unes poques espècies de gramínies: arròs, blat, dacsa i ordi”. L’investigador remarca, “els nostres avantpassats van fer alguna cosa inesperada que va transformar la història de les espècies a la Terra”.
Resumint, l’estudi evidencia que l’adaptació conductual va permetre a la nostra espècie experimentar nous recursos abans que la morfologia dental evolucionara per facilitar el seu aprofitament. Aquesta capacitat d’adaptació i flexibilitat ha sigut fonamental per a la supervivència i expansió dels hominids.
Article basat en la investigació de Luke D. Fannin, Chalachew M. Seyoum, Vivek V. et al., publicada a Science (2025).
Redacció inspirada en el text, segons la metodologia periodística i la direcció de continguts.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons