#València #DANA #MazónDimissió
Deu mesos després de la DANA, la plaça de la Verge ha sigut l’escenari d’un acte de record i denúncia encapçalat per les associacions de víctimes, amb el lema “Mazón dimissió”. La pressió social es manté i, segons un sondeig de Prensa Ibèrica, 8 de cada 10 valencians volen que el president deixe el càrrec.
. El mateix dolor, deu mesos després. La desena concentració per la DANA ha reunit milers de persones al centre de València en un acte simbòlic —sense recorregut— per retre homenatge a les 228 víctimes i exigir responsabilitats polítiques. Al capdavant, una vegada més, les associacions de víctimes i familiars, amb pancartes i el crit que s’ha fet rutina cada dia 29: “Mazón dimissió”.
La imatge s’ha repetit: més de 200 entitats socials, sindicals i veïnals convocant a la plaça de la Verge per denunciar que la ferida continua oberta. Reclamen veritat, justícia i reparació, a més de recursos per a la reconstrucció i per a enfortir els serveis públics als municipis colpejats.
El pols ciutadà: 8 de cada 10 demanen la dimissió
La pressió del carrer respira també a les dades. Un sondeig de Prensa Ibèrica (maig de 2025) en plena mitja legislatura assenyala que vuit de cada deu valencians consideren que Carlos Mazón hauria de dimitir per la seua actuació el dia de la catàstrofe. El mateix estudi recull que una majoria rebutja que torne a presentar-se a la reelecció.
Gestió en qüestió: alertes tardanes i coordinació fallida
Entre les crítiques reiterades destaquen el retard en l’enviament de l’Es-Alert a la població més exposada i la activació tardana del centre de coordinació (Cecopi), malgrat els avisos previs de l’AEMET. Este paquet d’errors operatius i de comandament és ara matèria d’escrutini públic i judicial.
La via judicial: 228 morts en la causa de Catarroja
La instrucció penal oberta al jutjat de Catarroja treballa amb un balanç oficial de 228 víctimes mortals vinculades a la DANA. En este marc, la exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, continua imputada per homicidis i lesions imprudents; la Audiència de València va confirmar recentment la seua situació processal.
Vida quotidiana encara trencada
Al marge dels despatxos, els afectats descriuen una realitat tossuda: ascensors encara fora de servei en finques de la zona zero, aules en barracons i tràmits de reconstrucció que es fan eterns. La pregunta que plana, a les portes de la tardor, és clara: què passarà quan tornen les pluges si no es reforcen els protocols i els recursos?
Deu mesos de mobilitzacions
Des de novembre, les convocatòries s’han repetit amb força desigual però sostinguda. Les primeres marxes van ser multitudinàries i, amb el pas dels mesos, el nombre ha anat baixant; la cita d’este 29 d’agost és concentració —i no marxa— per remarcar l’homenatge a les víctimes i el compromís de mantindre el 29 com a dia fix de memòria i exigència.
Redacció Crònica
