 |
| Migrants amb mantes roges per a calfar-se després de ser rescatats en la mar en el port d'Arguineguín (Gran Canària). Canary4stock/Shutterstock |
La migració cap a l'arxipèlag canari és un fenomen complex que, sovint, es presenta com un problema, més encara ara que estan transcendint reiterades denúncies per maltractaments a migrants. El relat dominant en mitjans i discursos públics dibuixa una situació de saturació i tensió en el sistema d'acolliment.
La arribada de migrants ha generat en les institucions locals la necessitat d'una major cooperació. No obstant això, en la pràctica, s'observa una constant tensió entre diferents nivells governamentals.
És Espanya un país acollidor per als immigrants?
Encara que alguns estudis demostren que la migració ha contribuït al creixement econòmic, sorgix la pregunta de si els espanyols, igual que altres pobles europeus, són acollidors o mostren rebuig cap a la migració.
Nosaltres arribem a una conclusió clara: els ciutadans d'Espanya –i per tant, de Canàries– tendixen a mantindre una actitud positiva cap als immigrants, independentment del conjunt de dades o la metodologia emprada. Els resultats reflectixen de manera constant alts nivells de tolerància i acceptació.
En la nostra investigació, publicada en la revista Journal of International Migration and Integration, analitzem com les actituds cap als immigrants varien en diferents països i com diferents aspectes de la identitat nacional –com el nacionalisme, el patriotisme polític i el patriotisme cultural– influïxen, juntament amb factors socioeconòmics, en estes percepcions.
Els resultats revelen que el patriotisme cultural i el nacionalisme solen estar lligats a actituds més negatives cap a les persones immigrants. En canvi, el patriotisme polític –és a dir, l'orgull pels valors democràtics i les institucions del país, més que per la seua cultura o tradicions– s'associa amb postures més obertes i favorables. També influïxen altres factors, com el nivell educatiu, les creences religioses, la situació econòmica, el gènere, el lloc d'origen i, novament, l'educació.
Així, com en altres casos, s'observa que aquells espanyols amb un nivell educatiu més alt tendixen a mostrar actituds més benèvoles cap als immigrants. A més, la religió exercix un paper clau: els ciutadans que no s'identifiquen amb cap fe o que pertanyen a confessions minoritàries són més proclius a donar suport a la integració, mentres que els catòlics mostren nivells més alts de reticència.
El factor mediambiental
Més enllà dels factors socioeconòmics, un altre aspecte crucial és l'impacte del canvi climàtic en els fluxos migratoris. La migració climàtica no està plenament reconeguda en el discurs jurídic i polític, encara que la ciència demostra la seua influència en la mobilitat humana.
Per exemple, en l'estudi que hem publicat en la revista Challenges s'examinen els desplaçaments provocats per catàstrofes mediambientals i les postures respecte al calfament global. Els resultats revelen un augment dels desplaçaments a causa de les conseqüències del canvi climàtic, com les inundacions i les tempestes.
Estes troballes es poden traslladar també al cas de les illes Canàries, on els desastres climàtics poden provocar un augment de la immigració, igual que ocorre a Itàlia. Això pot estar relacionat amb la recent arribada d'immigrants no sols procedents d'Àfrica, sinó també d'altres continents com Àsia, on els desastres mediambientals estan augmentant exponencialment.
Lliçons apreses
Un important projecte en este camp és la Acció COST (Connecting Theory and Practical Issues of Migration and Religious Diversity). Juntament amb investigadors de tota Europa, hem organitzat tres tallers en punts estratègics de la immigració cap a Europa: Sciacca (Itàlia), Las Palmas de Gran Canaria i Esmirna (Turquia). Estos esdeveniments han reunit acadèmics, responsables polítics, representants de la societat civil i altres actors clau per a debatre i analitzar, des de diferents perspectives, els desafiaments que planteja la migració en cada context específic.
L'aprenentatge més significatiu d'estes trobades és clar: els països que aconseguisquen integrar als immigrants comptaran amb avantatges substancials en el futur pròxim, especialment en un continent que afronta un marcat envelliment demogràfic.
Així que, d'acord amb estudis anteriors, la migració ben gestionada no sols ajuda a pal·liar la disminució de la població activa, sinó que també enriquix la diversitat cultural i econòmica de les societats receptores.
Alessandro Indelicato, Investigador Postdoctoral, Universitat de Las Palmas de Gran Canaria
Este article va ser publicat originalment en The Conversation. Llija el original.
* ho pots llegir perquè som Creative Commons