#Ceres #NASA #Ciència
La investigació publicada a Science Advances assenyala que el planeta nano, situat al cinturó d’asteroides, va comptar en el passat amb energia química i aigua subterrània capaç de generar condicions per a la vida microbiana.
La NASA ha trobat indicis que el planeta nan Ceres, situat al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter, podria haver comptat en el passat amb una font d’energia química capaç de mantindre condicions habitables durant milions d’anys. No hi ha proves que hi haja hagut vida, però les investigacions assenyalen que sí hi havia “aliments” disponibles per a microorganismes si hagueren arribat a sorgir.
L’estudi, publicat esta setmana a la revista Science Advances, explica que Ceres disposava de molècules capaces d’alimentar alguns tipus de metabolismes microbials. Les dades provenen de la missió Dawn de la NASA, que va finalitzar el 2018. Aquella nau va mostrar que les zones més brillants de la superfície de Ceres eren dipòsits de sals provinents d’un líquid subterrani.
Un treball posterior, el 2020, va confirmar que l’origen d’aquell líquid era un immens dipòsit d’aigua salada baix la superfície. A més, es va detectar la presència de compostos orgànics basats en carboni, imprescindibles però no suficients per al manteniment de la vida microbiana.
El nou estudi ha anat més enllà: mitjançant models tèrmics i químics s’ha simulat l’evolució interna de Ceres. El resultat apunta que fa uns 2.500 milions d’anys el planeta nan podria haver tingut un oceà subterrani actiu, on l’aigua calenta ascendia des del nucli rocallós gràcies a la desintegració d’elements radioactius. Segons el principal autor de la recerca, Sam Courville, “a la Terra, quan l’aigua calenta del subsòl es barreja amb l’oceà, es genera un banquet d’energia química per als microbis”.
Els investigadors situen la possible finestra d’habitabilitat de Ceres entre fa 4.000 i 2.500 milions d’anys, període en què el seu nucli va assolir la màxima temperatura i els fluids càlids es van introduir en l’aigua subterrània. Hui, però, el planeta nan és molt més fred, amb abundància de gel i salmorra concentrada, i sense prou calor intern per a mantindre l’aigua líquida.
Ceres, a diferència de llunes com Encélado (Saturn) o Europa (Júpiter), no rep calor addicional del joc gravitatori amb un planeta gegant. Això significa que el seu potencial per a mantindre un ambient habitable ja pertany al passat.
Segons la NASA, aquest descobriment obri una nova porta per entendre altres cossos gelats del sistema solar: llunes i planetes nans semblants a Ceres podrien haver passat també per etapes temporals de condicions habitables.
Redacció Crònica
Ceres planeta nano