#DANA #CanviClimàtic #València
El conseller d’Agricultura, Miguel Barrachina, evita explicar què va passar amb Carlos Mazón durant la DANA de finals d’octubre i carrega contra el govern espanyol. Mentre nega de facto el canvi climàtic, promet embassaments i préstecs bancaris, però cap prevenció ambiental.
Barrachina calla on era Mazón el 29 d’octubre i acusa Sánchez de voler tombar el Consell amb “la caixa”
Ni una sola menció a on era Carlos Mazón aquell 29 d’octubre, quan la DANA va arrasar la província de València. I tampoc cap explicació sobre per què no parla ell mateix. Però això sí: el conseller d’Agricultura, Aigua, Pesca i Ramaderia, Miguel Barrachina, ha eixit en tromba a defensar el seu president i, de pas, a carregar contra el govern de Pedro Sánchez. Eludint responsabilitats pròpies i fugint d’estudi amb un discurs de trinxera.
Amb la DANA vam cometre un error: fiar-nos de Pedro Sánchez
Però allò més preocupant no és només el silenci entorn de Mazón, sinó l’estratègia d’un conseller que nega amb els fets —i amb les polítiques— l’existència del canvi climàtic. Sense ni un sol pla de prevenció o d’adaptació climàtica, Barrachina basa tota la resposta a les pluges extremes en més formigó i més embassaments, obviant el debat central: com evitem que cada tardor es repetisquen les avingudes d’aigua.
La culpa sempre és de Madrid
Segons Barrachina, el problema no és la manca de planificació autonòmica, sinó que “el govern de Pedro Sánchez, per desídia o per ideologia”, ha bloquejat obres com l’embassament de Vilamarxant o intervencions al barranc de la Saleta. També ha culpat la Llei de l’Horta del Botànic de frenar inversions “per motius paisatgístics”, i ha acusat l’exministra Teresa Ribera d’haver-se agafat a eixa llei com a excusa.
Ara, diu, només hi ha “parxes” del govern espanyol, mentre que la Generalitat —afirma— fa “obres que salven vides”. El missatge és clar: “els rius són de Sánchez, però nosaltres ajudem”.
Més crèdits que ajudes
Sobre la reconstrucció post-DANA, Barrachina ha explicat que els 145 milions per al sector primari venen tots de préstecs bancaris, i ha remarcat que “Sánchez no ha posat ni un cèntim”. L’ajuda, segons ell, s’ha canalitzat cap als vivers, l’arròs i altres sectors afectats.
També ha anunciat un nou paquet d’ajudes per a replantar, cobrint el cost de les plantes, la mà d’obra i les tasques agrícoles, per tal de recuperar la capacitat productiva.
Buseo, l’exemple que ho tapa tot
Una altra de les grans promeses de Barrachina és la rehabilitació de l’embassament de Buseo, “el primer amb una programació integral d’obres”, segons ha dit. Ara mateix, s’estan invertint 5 milions i les Corts han aprovat 30 milions més.
Però el debat de fons continua absent: com evitar que el territori siga cada vegada més vulnerable davant episodis climàtics extrems? Cap mesura de reforestació, de regulació urbanística o de restauració d’ecosistemes. Tot es redueix a més obra pública i a repetir l’esquema del segle passat.
Quan el camp es buida i no hi ha pla B
Respecte a la pèrdua de terres de cultiu, Barrachina ha admés que més de 2.700 hectàrees s’han abandonat enguany, i que el risc d’abandonament és real. “Cada granja que tanca és una derrota col·lectiva”, ha reconegut.
Per a frenar-ho, ha anunciat una línia de 29 milions per a joves agricultors, i ajudes per a modernitzar explotacions. També ha presumit que el Consell aporta 33,1 milions als segurs agraris, cosa que —segons ell— fa que els agricultors paguen només un terç del que pagarien sense suport públic.
Ara bé, ha carregat contra l’Estat per no declarar com a zona catastròfica les comarques afectades per la calamarsa: els Serrans, la Plana Baixa, el Camp de Morvedre i l’Alt Palància.
Missatge de confrontació i tancament de files
L’entrevista acaba amb una acusació directa al president del govern espanyol. Barrachina diu que Sánchez vol tombar el govern valencià amb l’economia, perquè no ho va aconseguir amb les urnes.
El que no ha pogut amb la DANA, ho intentarà amb la caixa
Ha reconegut que el pagament als proveïdors està en risc si persisteix la “asfíxia” del govern central. I ha acabat amb una oda a Mazón, a qui veu com el president del “canvi”, el que ha eliminat “l’impost a la mort” i ha “donat llibertat lingüística a les famílies”.
En resum, Barrachina no ha donat cap explicació sobre el que realment importa —on era Mazón quan tocava estar al capdavant— i ha fet una exhibició de trinxera ideològica, amagant la realitat climàtica i repetint receptes antigues per a un problema que ja no és del segle XX.
Redacció Crònica
No hay comentarios :