Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Los Serranos, Paterna

'La microbiota ens fa humans': el doctor Fernández-Real explica com l’intestí i el cervell es connecten

Fernández Real

.


#microbiota #saludmental #Girona #FernandezREal

La ciència no deixa de descobrir com allò més íntim i invisible pot condicionar com pensem i sentim.

El metge i investigador José Manuel Fernández-Real, premiat per la Fundació Lilly 2025, assegura en una entrevista amb el digital Sinc que una alteració en la microbiota pot provocar malalties mentals i metabòliques. Segons defensa, “jo soc jo i la meua microbiota”, i explica com certs bacteris poden influir en addiccions, depressió o fins i tot en la resposta a la insulina.

Des de fa més de tres dècades, Fernández-Real estudia la inflamació crònica de baix grau i la seua relació amb les patologies metabòliques. Este enfocament el va portar a observar la microbiota intestinal, un conjunt de microorganismes que conviuen amb nosaltres i que considera “una espècie de sistema immunitari vital”.

En l’entrevista de la revista Sinc, l’investigador detalla que han pogut demostrar com una elevada presència de proteobacteris afavoreix la inflamació, amb efectes negatius sobre òrgans i teixits, inclòs el cervell. A l’inici, el seu equip ja va veure que una microbiota rica en actinobacteris tenia un efecte protector. Des d’aleshores, han aprofundit en esta connexió entre intestí i cervell.

Per a ell, la comunicació és bidireccional. “El nervi vague és la principal autopista de contacte entre el cervell i l’intestí”, explica. I remarca que, a més de les connexions nervioses, existeixen múltiples substàncies i transmissors que permeten al cervell modular la microbiota.

Sobre la influència de la dieta, Fernández-Real subratlla que, encara que la genètica té un paper, l’alimentació i el sistema immunitari són determinants. Aposta per patrons com la dieta mediterrània o d’origen vegetal, tot i que admet que encara no hi ha una definició científica clara de què és una microbiota saludable.

En relació amb les addiccions, el científic explica que han identificat una absència del bacteri Blautia en persones amb addicció al menjar. Este mateix patró es va confirmar en ratolins, i afegint Blautia a la seua microbiota, l’addicció es va reduir. No obstant això, reconeix que encara no s’ha provat en humans, però s’han utilitzat prebiòtics per augmentar la presència d’este bacteri.

L’entrevista també aborda la ferritina, una proteïna relacionada amb el metabolisme del ferro. Segons afirma, el seu excés pot deteriorar l’acció de la insulina i desencadenar resistència i diabetis tipus 2. A més, indica que una inflamació crònica pot fer augmentar els nivells de ferritina fins i tot en persones sanes.

Per a futurs projectes, Fernández-Real. que huí dia treballa en la Secció d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, a més de col·laborar en l'Institut d'Investigació Biomèdica de la mateixa ciutat. vol explorar si la depressió, també associada a la microbiota, es pot prevenir o mitigar a través de la dieta. Alerta, especialment, del consum elevat i continuat de proteïna, que podria afavorir estats depressius.


Crónica CT
* ho pots llegir perquè som Creative Commons