#Riba-rojaDeTúria #MemòriaHistòrica #Exhumacions
Ahir, 4 de juliol de 2025, l’alcalde de Riba-roja, Robert Raga, acompanyat de la regidora Eva Lara i membres de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, va visitar el cementeri de Villar del Arzobispo on es localitzen i exhuma nou veïns afusellats després de la Guerra Civil.
A l’acte van participar també l’alcaldessa de Villar, M. Àngeles Beaus, i el regidor Javier Martínez, que el 2023, a instàncies de familiars, van activar una campanya per localitzar els dotze veïns executats el 21 de juny de 1939. Dirigits per Alejandro Calpe, Miguel Mezquida, Arantxa Jansen i Sandra Mínguez, de l’Associació Científica d’Arqueig Antre, ja s’han recuperat deu dels cossos cercats, amb opcions que en capes inferiors en puguen aparéixer més.
Perfilant les restes, s’han identificat les de tres veïns de Riba-roja: Amadeo Bellver Mas (36 anys), Joan Lerma Ingresa (37) i José Bigorra Pedrós (28). Eren tres dels vint-i-dos riberencs afusellats i enterrats en fosses comunes: aquests a Villar; nou més, a Paterna —on ja s’han reconegut Francisco Gil Lozano (fossa 128) i Vicente Giménez Martí (fossa 126), traslladat el 16 d’abril de 2024 al cementeri de Riba-roja—; i la resta, a Riba-roja, amb un últim cas pendent, el de Tomás Gil Lázaro, possiblement al cementeri de Llíria.
Ara, els tècnics dediquen esforços a netejar, classificar i inventariar restes i materials amb fitxes personalitzades. Un cop tancat aquest dorsal, arrencaran els estudis genètics i antropològics per confirmar cadascuna de les identitats. Els antropòlegs han detectat almenys dos cranis perforats per tret i diverses fractures per metrallament o signes de violència.
Iniciades el 2018 amb ajuts de la Diputació de València i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les tasques també han posat al descobert un pilot d’aviació soviètic i una inhumació individual que podria correspondre a un combatent.
L’alcalde Robert Raga ha explicat que aquesta exhumació, feta ahir, “és un pas més per reivindicar la memòria històrica i reparar el mal causat a les víctimes i les seues famílies”. Ha agraït l’impuls de l’alcaldessa de Villar i l’esforç dels antropòlegs, i ha recordat que “respon al compromís del Govern amb les famílies perquè puguen donar una sepultura digna als seus”.
Des de 2015, l’Ajuntament de Riba-roja manté viu aquest compromís amb diverses mocions de condemna del cop militar del 18 de juliol de 1936. El febrer de 2019 va néixer l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Riba-roja de Túria per localitzar, exhumar, identificar i dignificar la memòria de totes les persones represaliades.
Redacció Crònica
