Sant Antoni, L'Eliana, Bétera, Riba-roja, Pobla de Vallbona, Serra, Benaguasil, Benissanó, Olocau, Llíria, Gàtova, Nàquera, Vilamarxant, Casinos, Marines, Loriguilla, Comarques Interior, Paterna

El silenci administratiu que trenca el cor de les famílies: l’exhumació de 12 fusilats al cementeri de Benaguasil queda frustrada

#MemòriaHistòrica #DretsHumans #Benaguasil

Amb l’esperança viva de retre homenatge i donar sepultura digna als seus éssers estimats, dotze famílies de Benaguasil han vist com un laberint de tràmits municipals ha tombat el projecte de localització i exhumació dels seus avantpassats afusellats durant la Guerra Civil. La renúncia a la subvenció de 84 000 € i els permisos atorgats quan ja era massa tard dibuixen una batalla administrativa que colpeja de ple el dret de les víctimes a la memòria i a un enterrament digne.

A Benaguasil, dotze famílies feien camí amb l’esperança de rescatar la fossa comuna on reposen els seus avantpassats afusellats durant la Guerra Civil. Aquella fita, recolzada per una subvenció de 84 000 € de la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, havia de servir perquè arqueòlegs com Alejandro Calpe excavaren i identificaren els cossos. Però la lentitud administrativa ha tombat el projecte abans que s’arranque la primera pala.

Segons conta La Vanguardia, el 24 de juny l’associació va renunciar a percebre la subvenció perquè el permís municipal —indispensable— no va arribar a temps. Malgrat una pròrroga fins al 30 de juny, els tècnics van comprovar que, per dedicar-hi el mes i mig mínim que exigeix l’obra, no podien començar. I així, l’Ajuntament va emetre l’autorització l’endemà, 25 de juny, però el document no va caure a les mans de la Talaia fins al 26, amb només quatre dies laborables per davant.

L’alcalde de Benaguasil, Joaquín Segarra —que també exercix d’assessor del grup popular a la Diputació de València— atribueix la demora a la Direcció General de Patrimoni - segons LaVanguardia: “Només podíem moure fitxa quan tinguérem el vistiplau, que no va arribar fins al 20 de juny”. L’associació, però, denuncia que la sol·licitud ja era a l’ajuntament des de l’agost passat i veu en la tardança una estratègia per bloquejar indefinidament l’exhumació.

Mentrestant, les famílies queden atrapades en aquest laberint burocràtic, sense sepultura digna i amb la memòria col·lectiva incompleta. La paralització dibuixa un cop dur al dret a conèixer la veritat i a retre homenatge a les víctimes del franquisme.

Redacció Crònica

 

Treballs d'exhumació en una de mes fosses del cementeri de Paterna. /MB
EFE