L’avantprojecte que el Consell de Ministres ha posat en marxa —pactat amb la FAPE, l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) i les federacions sindicals de periodistes d’UGT i CCOO— consagra una protecció legal “específica i completa” al dret de no revelar fonts, limite els supòsits d’intervenció judicial i restringeix l’ús de programari de vigilància intrusiva.
El Consell de Ministres ha donat llum verda este dimarts a l’avantprojecte de llei orgànica que regularà, per primera volta, el dret al secret professional dels i de les periodistes i dels prestadors de serveis de comunicació. El text —fruit de mesos de treball conjunt amb la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE), l’Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), les Federacions de Sindicats de Periodistes i les seccions de periodistes d’UGT i CCOO— arriba a la tramitació pública amb un consens inèdit en la professió.
Félix Bolaños, ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, ha remarcat en roda de premsa que la norma «protegeix el treball de la premsa i la confidencialitat de les seues fonts» i s’alinea amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Constitucional i el nou Reglament Europeu sobre Llibertat de Mitjans. Segons l’avantprojecte, són titulars del dret no sols els professionals de la informació, sinó també el personal editorial i qualsevol persona que, per la seua relació professional, puga arribar a identificar una font.
El cor de la llei delimita el secret professional: la facultat de no revelar ni la identitat de la font, ni el canal de transmissió, ni cap dada que en facilite la identificació. El text preveu dos únics escenaris en què un jutge podrà ordenar la pràctica de diligències per descobrir la font:
- Perill greu i imminent per a la vida, la integritat física o la seguretat d’alguna persona.
- Risc greu i imminent per a la seguretat nacional o per a elements fonamentals del sistema constitucional.
En estos supòsits, les mesures hauran de ser estrictament proporcionals: el sacrifici de drets no podrà superar el benefici per a l’interés general. El projecte també marca un segon límit: la instal·lació de programari de vigilància intrusiva en dispositius dels professionals només serà possible en delictes penats amb més de cinc anys de presó, d’acord amb el Codi Penal.
La norma obri la porta, a més, a mecanismes d’autorregulació —codis deontològics o protocols de bones pràctiques— que reforcen la transparència i la pluralitat informativa. Amb l’avantprojecte ara en fase d’audiència pública, els col·lectius firmants confien que el consens assolit amb el Govern es mantinga durant el tràmit parlamentari.
Redacció Crònica
