Ahir el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de la nova Llei d’Informació Classificada, que fixa un termini de 45 anys prorrogables quinze més. Izquierda Unida, amb Antonio Maíllo al capdavant, celebra l’avanç, però defensa que 30 anys serien suficients per garantir l’accés a la història.
Ahir el Consell de Ministres va donar llum verda a l’avantprojecte de la nova Llei d’Informació Classificada, que substitueix la norma franquista que encara regia la gestió dels ‘secrets oficials’. El text estableix un termini de classificació de fins a 45 anys, ampliable quinze anys més si es motiva degudament, de manera que alguns documents podrien romandre ocults fins a un total de 60 anys. La normativa crea quatre nivells d’accés —Alt Secret, Secret, Confidencial i Restringit—, i reserva les decisions sobre els dos primers al Consell de Ministres, amb límits temporals graduats segons el risc de revelació no autoritzada o ús indegut.
No obstant això, cal reconèixer que aquesta proposta incorpora avenços impulsats per IU i Antonio Maíllo, que han exercit pressió perquè el debat sobre la durada del secret arribe fins a aquesta reforma.
Antonio Maíllo, coordinador federal d’Izquierda Unida, ha qualificat la mesura de “bona notícia, però insuficient”. Des del seu partit reclamaven que cap document quedara classificat més de 30 anys, un termini que consideren més coherent amb el ritme accelerat amb què la societat actual assimila i digereix els fets. “Esperar 60 anys per accedir a la informació més delicada ens sembla massa”, ha assenyalat, en referència als principis de Veritat, Justícia, Reparació i No Repetició, pilars de la Memòria Democràtica a l’estat espanyol.
Per fer-ho més tangible, si prenem l’esperança de vida mitjana a l’estat espanyol (83,8 anys), els 45 anys de classificació equivaldrien a més del 50 % de la vida d’una persona (uns 54 %), mentre que l’horitzó màxim de 60 anys suposaria el 72 % de l’existència. Això implica que grans etapes vitals —infància, adolescència i bona part de l’adultesa— restarien fora de l’abast col·lectiu per conèixer fets rellevants. En canvi, el topall de 30 anys proposat per IU cobrira “només” el 36 % de la vida, permetent que la majoria de generacions actuals pogueren accedir a la documentació quan ja són plenament actives en la societat.
Segons Maíllo, una llei que retarde tant la desclassificació topa amb la demanda ciutadana de transparència i amb el dret a conèixer la nostra pròpia història, especialment la part més amagada o controvertida.
Redacció Crònica
 |
| Maillo en declaracions d'ahir |