#PP #CongrésPP #Madrid

El Partit Popular ha viscut dos dies de congrés per a exonerar-se, atacar Sánchez i marcar frontera amb Bildu i el PSOE, però sense tancar la porta a Vox. Aznar i Rajoy reapareixen entre fantasmes de corrupció i guerres oblidades.

No parlarem de Mazón que és per a menjar apart. Ni de Matas, ni Zaplana,  ni de...

El congrés del PP ha sigut, més que res, un gran respir i un indult col·lectiu per a molts. Dos dies de discursos per a alçar la veu contra tot el que no siguen ells mateixos. En una sola imatge del conclave caben més dècades de corrupció que en bona part de la història política de l’Europa moderna. No sols pels que hi estaven asseguts, sinó per tots els ministres, secretaris, comptables i càrrecs que s’han anat acumulant durant els anys de govern popular.

Mentrestant, insultar s’ha posat de moda. Aznar, amb la memòria de vacances, atacava com si acabara d’arribar. Ni rastre de les armes de destrucció massiva que mai es van trobar. Ni de la guerra d’Iraq, que va portar Espanya sense el permís del Congrés. Tampoc dels agents del CNI enviats allí i assassinats per tapar aquell embolic. Ni dels militars morts en aquell avió infame (El YAK). amuntegats en bosses i repartits sense ni identificar.

Rajoy, per la seua banda, continua sense saber si és Mariano o M. Rajoy. Del famós missatge a Bárcenas, res de res. Ni del martell que va fer miques els discos durs. Cospedal tampoc apareix: ni el finiquito en diferit, ni la seu de Génova que encara arrossega taques del passat.

Quan fa no tant un jutge els va definir com una organització criminal, ara li diuen lawfare i avant. I Feijóo? Tranquil: vol governar a soles. Amb Bildu ni a la porta. Amb el PSOE, diu que tampoc. Amb Vox? Cap cordó sanitari. De Dorado, aquell narco amb qui apareix en fotos antigues, assegura que eren amics sense més.

Per rematar, Ayuso s’hi suma comparant Espanya amb una dictadura comunista i deixant anar que Sánchez, si poguera, es posaria un xandall caribeny. Mentrestant, el PSOE afronta la seua pròpia crisi, seus vandalitzades i un silenci que es fa cada volta més pesat.

I no parlarem de Mazón que és per a menjar apart.

Àgora CT