#Alcàsser #CanviClimàtic #EnergiaSostenible

La vesprada del 26 de juny, més de 120 veïns i veïnes es van reunir al saló de la Societat Musical Santa Cecília per escoltar experts i intercanviar opinions sobre l’esgotament dels recursos energètics i les conseqüències del canvi climàtic, posant sobre la taula reptes i alternatives per al futur de la nostra societat.

A les 19 h, quan el termòmetre encara marcava temperatures pròpies d’una onada de calor, la llum càlida de bombetes de baix consum omplia la sala històrica de Santa Cecília. L’organització, a càrrec d’Esquerra Unida d’Alcàsser amb el suport del PCPV, presentava la jornada “Col·lapse Energètic i Canvi Climàtic: Reptes i Futur de la Nostra Societat”.

Intervencions dels ponents

Antonio Turiel, investigador del CSIC, va obrir la sessió amb xifres contundents: reserves de petroli i gas en declivi, augment de la demanda elèctrica i límits físics que el planeta no pot superar. Va fer servir un to rigorós però proper, explicant com la fi del creixement il·limitat és ja una realitat sobre la qual no podem fer la vista grossa.

Juan Bordera, periodista i diputat de Compromís, va assenyalar les contradiccions del model econòmic actual. Amb frases clares i un estil combatiu, va defensar la necessitat de redefinir el progrés, situant la justícia social i la protecció mediambiental al centre de les polítiques.

Irene Calvé, del secretariat de transició energètica del PCPV, va desgranar el funcionament del mercat elèctric i els obstacles que frenaran la transició a curt termini: inversions insuficients, influència dels grans operadors i risc de càrrega als sectors més vulnerables. Va insistir que les decisions polítiques i financeres han de donar prioritat a les persones i no només al guany econòmic.

Debat i participació ciutadanes

Després de cada intervenció, el públic va saltar amb preguntes concretes —sobre tarifes, alternatives renovables, emmagatzematge d’energia— i fins i tot aportacions més poètiques que trencaven la rigidesa habitual. Hi va haver qui va llegir un poema sobre la relació entre humà i natura i qui va proposar crear un grup local per fer seguiment de les polítiques energètiques.

Entre preguntes i rèpliques, va quedar clar que la societat no pot deixar passar aquesta oportunitat de repensar el model: l’escenari del creixement infinit ja no encaixa amb la realitat del canvi climàtic i l’esgotament de recursos. Sota la tènue llum, la foscor de la incertesa es va convertir en un llenç de propostes i compromisos compartits.

En acabar, la sala va quedar impregnada d’un sentiment de responsabilitat col·lectiva: aquella nit, el cor d’Alcàsser va bategar decidit a explorar noves vies energètiques i a reclamar una política que posi límits al consum desmesurat.