#RibaRojaDelTúria #Rearmament #OcupacióVerda #CarlosSanchezMato
L’economista Carlos Sánchez Mato va exposar a Riba-roja del Túria que el nou objectiu de despesa militar d’Espanya i Europa, impulsat per la pressió dels Estats Units, hipoteca recursos públics que podrien reforçar l’ocupació verda i l’Estat del Benestar. Mato adverteix que la ciutadania vol pau i que el rearmament allunya aquest horitzó.
La xarrada de Carlos Sánchez Mato va estar presentada pel regidor d’EUPV de Riba-roja, José Manuel Gallardo, qui després d’introduir al conegut economista, va contar la seua experiència defensant estos temes en el ple de Riba-roja. Allí, segons Gallardo, encara que sembla que tots volen el mateix, la majoria socialista s’imposa mantenint el gasto del 2%, que en realitat suposa acceptar el paradigma de Trump, encara que siga per fases, disfressat de benestar social. “No dic res —afegia Gallardo— de les postures de la dreta, que estan més en el bel·licisme que en altra cosa”.
Rearmament o ocupació verda
Carlos Sánchez Mato, economista i veu de referència dins d’Izquierda Unida, va reunir ahir un grup de veïns a Riba-roja del Túria per explicar amb dades per què l’aposta pel rearmament europeu no respon als interessos reals de la ciutadania.
Segons Mato, la majoria social no vol més armes, sinó pau, ocupació digna i un Estat del Benestar més fort. Però el nou compromís de despesa militar impulsat per l’OTAN i pressionat pels Estats Units va just en direcció contrària. Espanya ha decidit elevar la inversió en defensa fins al 2 % del PIB en 2025, avançant quatre anys l’objectiu pactat. Això suposa uns 33.123 milions d’euros, amb 10.471 milions addicionals respecte a l’actual pressupost.
On crea més treball cada euro
La pregunta és clara: on és més útil cada euro públic? Mato respon amb números. La transició ecològica, per exemple, preveu generar entre 430.000 i 522.000 llocs de treball a Espanya d’ací a 2030. Només la rehabilitació energètica de vivendes crearia entre 33.000 i 88.000 feines cada any, amb un impacte directe en l’estalvi energètic i la qualitat de vida.
En canvi, la inversió militar, tot i la magnitud econòmica, té un impacte molt més limitat. El Govern estima que amb l’augment del pressupost de defensa es podrien generar fins a 100.000 llocs de treball, però menys d’un terç serien directes. A més, l’ocupació militar és menys intensiva per cada milió invertit i no deixa beneficis ambientals ni socials a llarg termini.
Cost d’oportunitat i drets socials
Mato va recordar que cada euro destinat a armament és un euro menys per a escoles, hospitals o polítiques de transició energètica. I que el cost d’oportunitat d’aquesta via pot hipotecar altres reptes urgents, com la lluita contra la crisi climàtica.
A més, Mato deixà clar què significaria realment pujar al 5% com alguns sectors demanen. Amb els càlculs damunt la taula, va detallar que eixos diners no eixirien del no-res: si Espanya arribara al 5% del PIB en defensa, caldria retallar un 13% les pensions, un altre 13% el gasto en sanitat pública (inclosa la concertada), un 13% l’ensenyament públic, i també l’atenció social i la dependència. Un impacte directe i visible sobre drets bàsics i vida quotidiana.
Quan els 10.000 milions (2%) no ixen del no-res
Sánchez Mato va alertar: prenguem bona nota, perquè el president Pedro Sánchez, per a justificar el gasto del 2% —és a dir, eixos 10.000 milions d’euros que han aparegut de no se sap on— ha deixat clar una cosa que és una realitat: si incrementem el gasto militar ha de ser a costa del nostre Estat del Benestar. Ho ha dit clarament i ningú ho posa en dubte, ni tan sols l’oposició de dretes, la qual cosa deixa en evidència la realitat que vivim. El que sorprén és que hagen aparegut 10.000 milions sense afectar el Benestar, quan realment sí que afecten —va manifestar Sánchez Mato— perquè són diners que no es destinen al que cal: habitatge, serveis socials, sanitat i educació. I ja sabem com estan les cues de la sanitat i els problemes en educació i dependència.
Comparativa amb Rússia: qui té avantatge real
Per a entendre l’abast del debat, Sánchez Mato va posar sobre la taula una comparativa que sovint es passa per alt: la Unió Europea en conjunt ja supera Rússia en molts indicadors militars convencionals. Segons dades recents, la UE suma més de 1,3 milions de soldats actius i al voltant d’1,5 milions de reservistes, mentre que Rússia compta amb entre 1 i 1,5 milions de militars i uns 1,5 a 2 milions de reservistes.
En força terrestre, la UE reuneix prop de 4.352 tancs davant els 6.384 russos, però en vehicles blindats supera clarament Moscou: 34.000 unitats enfront de 14.700. En artilleria, Rússia té avantatge —més de 13.000 peces davant de les 6.200 europees—, però en força aèria la UE manté un marge: més de 5.000 aeronaus davant de les 4.700 russes. A la mar, la diferència s’amplia: la UE té 7 portaavions, 78 fragates i 46 submarins, mentre que Rússia disposa d’un únic portaavions, 12 fragates i 61 submarins.
Tot i esta superioritat convencional, Rússia destina prop del 7% del seu PIB a la despesa militar, el que hipoteca més el seu desenvolupament, mentre que la UE no necessita eixe esforç, perquè actualment ja té superioritat i amb menys percentatge del PIB. Per tant, incrementar el % del PIB no busca més que fer el negoci de les empreses armamentístiques americanes, per això Trump, l’autòcrata emperador, ho exigeix i Europa, i tampoc Espanya, no deuen anar per eixe camí.
Pau o guerra: una elecció de futur
En un context marcat per guerres com la d’Ucraïna, els bombardejos a Gaza o les tensions amb l’Iran, Mato sosté que escalar la carrera armamentística només alimenta els conflictes i reforça el lobby de les armes. Mentrestant, la gent demana pau, i esta, segons l’economista, es defensa invertint en benestar, habitatge, serveis públics i transició ecològica.
Al final de la xarrada, els assistents van obrir un xicotet debat on moltes intervencions incidien en la pressió mediàtica per acceptar el paradigma trumpià i la militarització planificada de la societat, mentre es continuen matant persones innocents a Gaza per obra del delegat de Trump a Israel, Netanyahu, qualificat de genocida que està causant molt de mal a Orient Mitjà. També es va assenyalar que la guerra d’Ucraïna ni es para ni es vol parar, prolongant assassinats i morts de manera contínua. Allí es veu més clar —van coincidir diversos assistents— el negoci de la inversió i el repartiment del territori ucraïnés: armes a canvi de terres rares, recursos i la seua futura reconstrucció.
Redacció Crònica
En Castellano
#RibaRojaDelTúria #Rearme #EmpleoVerde #CarlosSanchezMato
El economista Carlos Sánchez Mato expuso en Riba-roja de Túria que el nuevo objetivo de gasto militar de España y Europa, impulsado por la presión de Estados Unidos, hipoteca recursos públicos que podrían reforzar el empleo verde y el Estado del Bienestar. Mato advierte que la ciudadanía quiere paz y que el rearme aleja ese horizonte.
La charla de Carlos Sánchez Mato fue presentada por el concejal de EUPV de Riba-roja, José Manuel Gallardo, quien tras presentar al conocido economista, contó su experiencia defendiendo estos temas en el pleno de Riba-roja. Allí, según Gallardo, aunque parece que todos quieren lo mismo, la mayoría socialista se impone manteniendo el gasto del 2%, que en realidad supone aceptar el paradigma de Trump, aunque sea por fases, disfrazado de bienestar social. “No digo nada —añadía Gallardo— de las posturas de la derecha, que están más en el belicismo que en otra cosa”.
Rearme o empleo verde
Carlos Sánchez Mato, economista y voz de referencia dentro de Izquierda Unida, reunió ayer a un grupo de vecinos en Riba-roja de Túria para explicar con datos por qué la apuesta por el rearme europeo no responde a los intereses reales de la ciudadanía.
Según Mato, la mayoría social no quiere más armas, sino paz, empleo digno y un Estado del Bienestar más fuerte. Pero el nuevo compromiso de gasto militar impulsado por la OTAN y presionado por Estados Unidos va justo en dirección contraria. España ha decidido elevar la inversión en defensa hasta el 2 % del PIB en 2025, adelantando cuatro años el objetivo pactado. Esto supone unos 33.123 millones de euros, con 10.471 millones adicionales respecto al presupuesto actual.
Dónde crea más empleo cada euro
La pregunta es clara: ¿dónde es más útil cada euro público? Mato responde con números. La transición ecológica, por ejemplo, prevé generar entre 430.000 y 522.000 puestos de trabajo en España de aquí a 2030. Solo la rehabilitación energética de viviendas crearía entre 33.000 y 88.000 empleos cada año, con un impacto directo en el ahorro energético y la calidad de vida.
En cambio, la inversión militar, a pesar de su magnitud económica, tiene un impacto mucho más limitado. El Gobierno estima que con el aumento del presupuesto de defensa se podrían generar hasta 100.000 puestos de trabajo, pero menos de un tercio serían directos. Además, el empleo militar es menos intensivo por cada millón invertido y no deja beneficios ambientales ni sociales a largo plazo.
Coste de oportunidad y derechos sociales
Mato recordó que cada euro destinado a armamento es un euro menos para escuelas, hospitales o políticas de transición energética. Y que el coste de oportunidad de esta vía puede hipotecar otros retos urgentes, como la lucha contra la crisis climática.
Además, Mato dejó claro qué significaría realmente subir al 5% como algunos sectores piden. Con los cálculos sobre la mesa, detalló que ese dinero no saldría de la nada: si España llegara al 5% del PIB en defensa, habría que recortar un 13% las pensiones, otro 13% el gasto en sanidad pública (incluida la concertada), un 13% la enseñanza pública, y también la atención social y la dependencia. Un impacto directo y visible sobre derechos básicos y vida cotidiana.
Cuando los 10.000 millones (2%) no salen de la nada
Sánchez Mato advirtió: tomemos buena nota, porque el presidente Pedro Sánchez, para justificar el gasto del 2% —es decir, esos 10.000 millones de euros que han aparecido de no se sabe dónde— ha dejado claro algo que es una realidad: si incrementamos el gasto militar ha de ser a costa de nuestro Estado del Bienestar. Lo ha dicho claramente y nadie lo pone en duda, ni siquiera la oposición de derechas, lo que deja en evidencia la realidad que vivimos. Lo sorprendente es que hayan aparecido 10.000 millones sin afectar al Bienestar, cuando realmente sí que afectan —manifestó Sánchez Mato— porque son dinero que no se destina a lo que hace falta: vivienda, servicios sociales, sanidad y educación. Y ya sabemos cómo están las colas de la sanidad y los problemas en educación y dependencia.
Comparativa con Rusia: quién tiene ventaja real
Para entender el alcance del debate, Sánchez Mato puso sobre la mesa una comparativa que a menudo se pasa por alto: la Unión Europea en conjunto ya supera a Rusia en muchos indicadores militares convencionales. Según datos recientes, la UE suma más de 1,3 millones de soldados activos y alrededor de 1,5 millones de reservistas, mientras que Rusia cuenta con entre 1 y 1,5 millones de militares y unos 1,5 a 2 millones de reservistas.
En fuerza terrestre, la UE reúne cerca de 4.352 tanques frente a los 6.384 rusos, pero en vehículos blindados supera claramente a Moscú: 34.000 unidades frente a 14.700. En artillería, Rusia tiene ventaja —más de 13.000 piezas frente a las 6.200 europeas—, pero en fuerza aérea la UE mantiene un margen: más de 5.000 aeronaves frente a las 4.700 rusas. En el mar, la diferencia se amplía: la UE tiene 7 portaaviones, 78 fragatas y 46 submarinos, mientras que Rusia dispone de un único portaaviones, 12 fragatas y 61 submarinos.
A pesar de esta superioridad convencional, Rusia destina cerca del 7% de su PIB al gasto militar, lo que hipoteca más su desarrollo, mientras que la UE no necesita ese esfuerzo, porque actualmente ya tiene superioridad y con menos porcentaje del PIB. Por tanto, incrementar el % del PIB no busca más que hacer negocio para las empresas armamentísticas estadounidenses, por eso Trump, el autócrata emperador, lo exige y Europa, y tampoco España, no deben ir por ese camino.
Paz o guerra: una elección de futuro
En un contexto marcado por guerras como la de Ucrania, los bombardeos en Gaza o las tensiones con Irán, Mato sostiene que escalar la carrera armamentística solo alimenta los conflictos y refuerza el lobby de las armas. Mientras tanto, la gente pide paz, y esta, según el economista, se defiende invirtiendo en bienestar, vivienda, servicios públicos y transición ecológica.
Al final de la charla, los asistentes abrieron un pequeño debate donde muchas intervenciones incidían en la presión mediática para aceptar el paradigma trumpista y la militarización planificada de la sociedad, mientras se siguen matando personas inocentes en Gaza por obra del delegado de Trump en Israel, Netanyahu, calificado de genocida que está causando mucho daño en Oriente Medio. También se señaló que la guerra de Ucrania ni se para ni se quiere parar, prolongando asesinatos y muertes de manera continua. Allí se ve más claro —coincidieron varios asistentes— el negocio de la inversión y el reparto del territorio ucraniano: armas a cambio de tierras raras, recursos y su futura reconstrucción.
Redacción Crónica





No hay comentarios :