![]() |
| Està ja assenyalant la porta a Feijoo? |
#Feijóo #Ayuso #Madrid
Isabel Díaz Ayuso va entrar a la sala com qui sap que, esta vegada, té la clau. Va saludar Feijóo, que somreia davant d’Aznar i Rajoy, com si entre tots hagueren de signar-li un últim contracte. Perquè això és el que és: una entrevista de treball davant 3.200 militants que l’han tornat a elegir amb un 99% dels vots.
Feijóo va repetir que vol un “Govern per a tots” i que no pensa pactar amb Bildu. Amb Vox, en canvi, cap problema. “No vaig a arraconar els seus votants”, va dir davant els aplaudiments. Va assegurar que no es deixarà doblegar pel nacionalisme, tot recordant que a Galícia ja va “guanyar l’independentisme”. I es va comprometre a fer un Govern en solitari perquè, segons ell, l’únic Executiu de coalició que hi ha hagut a Espanya “no ha funcionat”.
Sense vetos, sense tancar portes. Al contrari: obert a Junts, obert a qualsevol grup que done números. Només Bildu queda fora, mentre no demane perdó a les víctimes d’ETA i ajude a aclarir els crims. Així ho va repetir, davant d’una platea que corejava crits contra Sánchez. El lema és clar: o ell o Pedro Sánchez.
Més enllà dels vetos, va traure una llista de deu promeses per als primers 100 dies: regeneració institucional, nou pla de vivenda, baixar impostos, reforçar la classe mitjana, més metges de família, un Pacte Nacional de l’Aigua, reduir la immigració il·legal, reforçar la seguretat, revisar la política de defensa, una nova Llei de Llengües i la reforma del Poder Judicial. Tot molt general, sense xifres ni terminis clars, i amb un detall que no va mencionar: fins ara, en el Congrés, el PP ha votat contra quasi totes les propostes que volien millorar la situació dels més vulnerables en eixos mateixos temes.
Darrere, Ayuso assentia, aplaudia i es feia fotos. Sap que la seua imatge projecta el múscul que li falta a Feijóo. L’expressió era la mateixa que la de Rajoy i Aznar, presents com a padrins veterans. La foto de família recordava més a un aparador d’herència que a un equip amb idees noves.
Feijóo va prometre posar fi a la “pesadilla” de Sánchez i tornar la “normalitat” a Espanya. Entre promeses i cites a Suárez, Aznar o González, va deixar caure que la seua prioritat és garantir “una Espanya de ciutadans lliures i iguals”. Sap que és l’última oportunitat abans que algú, potser la mateixa Ayuso, li tanque la porta de tornada a Galícia.
Redacció Crònica
![]() |
| Hi hà llenguatge no verbal més clar! |

