La llei 6/2002 converteix qualsevol expresident valencià en conseller nato del Consell Jurídic Consultiu amb sou públic i despatx propi. Carlos Mazón hi accediria només dimitint; Francisco Camps ja en va gaudir una dècada. La pregunta és si la dignitat política aguanta quan hi ha 228 víctimes pendents de resposta.
1. Els drets, negre sobre blanc
L’Estatut dels Expresidents (llei 6/2002) traça dos camins:
• Legislatura completa (4 anys o més). 15 anys de sou de 75.000 € anuals, dos assessors, despatx, vehicle i xofer.
• Mandat inferior. Una paga equivalent al temps exercit —mínim 2 anys—, a raó de 205 € per dia.
Els privilegis logístics (oficina, assessors, cotxe) són vitals des del primer dia i sense data de caducitat. L’expresident pot suspendre i reactivar la remuneració quan li convinga.
Els dos únics fins ara Mazón i Camps, o Camps i Mazón
2. El cas Mazón
14 de juliol de 2023: el DOGV publica el seu nomenament.
13 de juliol de 2025: supera el llindar mínim de dos anys.
Si dimitira l’endemà, asseguraria 24 nòmines de 75.000 € (150.000 € en total). Cada dia extra al Palau equival a 205 € futurs. Si arribara a 2027, el cobrament s’estendria fins 2042.
3. El precedent Camps
Francisco Camps va dimitir el 20 de juliol de 2011 pel cas dels vestits. Va entrar al CJCV amb dret a 15 anys de lloc consultiu, però en 2021 en va sol·licitar la baixa, després de 10 anys cobrant per a entrar en el despatx d'avocats del seu defensor (Pablo Delgado). Mentrestant, gaudí de sou, xofer i oficina a càrrec del pressupost autonòmic.
4. La crítica que plana
Amb 228 persones mortes durant la DANA d’octubre de 2024 i diversos consellers citats als jutjats, la cadira del CJCV per a Mazón representa 205 € de silenci polític al dia. Pot un president acceptar el blindatge institucional mentre les famílies encara pregunten per què no va arribar al Cecopi fins les 20.28 h, amb l’alerta massiva ja enviada i la tragèdia consumada?
Les Corts han tornat a debatre el privilegi sense èxit. Cert que Compromis va proposar la reducció; PP i Vox el blindaren i el PSPV s’abstingué. Alhora, la Cambra de Comerç d’Alacant manté la plaça de gerent (95.000 € anuals) que Mazón té en excedència, opció que li permetria ajornar —no renunciar— al salari consultiu.
Queda oberta la qüestió: és moralment assumible convertir una presidència qüestionada en un salari consultiu quan la memòria de 228 víctimes encara pesa com la pedra?
Redacció Crònica
 |
| Mazón i Camps en l'any 2023 (EFE) |