Cançons del Misteri d’Elx, melodies populars i una entrega coral que va remoure el silenci de la Casa de la Cultura. A Olocau, ahir, no va cantar només un cor: va cantar un poble.
A Olocau, la vesprada d’ahir no va ser una més. A la Casa de la Cultura no es va sentir només música, es va sentir arrel, emoció i una memòria que canta des del fons. L’Agrupació Coral Renàixer de Vilamarxant no va fer un simple concert: va regalar una sacsejada emocional amb veus que sabien on posaven el peu.
Una cinquantena de persones van omplir la sala. Entre elles, l’alcalde Antonio Ropero i els regidors Pascual Esteve i Desa Vilaplana, asseguts com qualsevol veí, escoltant. I allò que es va escoltar va ser delicat, potent i honest.
El programa no buscava lluir-se: buscava dir. Dir amb Enmig del riu, De Pedreguer a la Xara o El cuquet i l’estrela que la tradició no és una cosa morta, sinó viva, viva com les veus que la porten al present. I que el Misteri d’Elx, més que patrimoni, és oració cantada.
La Coral Renàixer canta amb ofici i emoció, però també amb una intenció clara: recuperar allò que ens pertany. Ho fan bé, amb gust, i amb una complicitat que es nota només d’entrar. El públic no sols va aplaudir: va quedar tocat.
El concert formava part del programa ‘València és música 2025’ de la Diputació, amb la complicitat de la Regidoria de Cultura d’Olocau, que va cedir l’espai. Però més enllà de subvencions o campanyes, l’acte d’ahir va demostrar que la cultura, quan es fa de veritat, mou.
En acabar, l’alcalde va dir-ho clar: “Ens han oferit un concert extraordinari, on la música de la nostra terra ha sigut la gran protagonista”. I amb raó. Perquè a Olocau, ahir, va cantar una coral. Però darrere, hi havia tot un poble.
Redacció Crònica
