#TransformantXàtiva #PolítiquesValentes #InfànciaIDrets #XàtivaUnida
La Glorieta José Espejo es va omplir de política viva en un acte on la ministra Sira Rego, el diputat Nahuel González, la Coordinadora d'Esquerra Unida i exconsellera Rosa Pérez i la portaveu local Amor Amorós van posar sobre la taula els grans reptes de la legislatura i la necessitat d'una acció transformadora des dels municipis fins al govern estatal.
La vesprada del 5 de juny, la Glorieta José Espejo de Xàtiva va ser molt més que un espai públic. S’hi va parlar alt i clar de política amb sentit, de la que toca terra i escolta, de la que es fa amb paraules però sobretot amb fets. L’acte “Transformant”, organitzat per Xàtiva Unida, va reunir veus destacades de l’esquerra transformadora per fer balanç del que s’ha fet i del que encara queda per fer.
Amor Amorós obri l’acte posant el focus en la transformació local
En la primera intervenció de la vesprada, Amor Amorós, regidora i cap de llista de Xàtiva Unida, va obrir l’acte recordant que transformar una ciutat com Xàtiva no es fa a soles. Segons va expressar, és necessari un projecte clar, treball sostingut i voluntat política, com la que representa Xàtiva Unida. Tot i això, va reconéixer que el camí no està exempt d’entrebancs i que encara queda molt per fer.
Amorós va fer balanç de les polítiques impulsades pel seu grup a nivell local, com l’aprovació del primer Pla Municipal LGTBI+, o la defensa del territori davant projectes que poden posar en perill el patrimoni natural de la ciutat. Va finalitzar la seua intervenció amb una crida a continuar treballant des de la proximitat, amb una mirada inclusiva i compromesa amb la sostenibilitat i la justícia social. “Transformar és treballar des d’ací, amb la gent, sense grans titulars però amb convicció.”
També va recordar que, sense pressió social i institucional, no hi ha avanços que duren. Que la ciutat no es transforma sola.
Nahuel González: “El valencianisme es fa, no es reparteix”
"Qui ens pot donar lliçons de valencianisme a nosaltres, als de Xàtiva, als d'Alcoi, als de Gandia i la Safor?". El diputat al Congrés Nahuel González va posar èmfasi en el valencianisme real, el que no es mesura en paraules boniques sinó en fets concrets. “Tan valencianista és defensar el tren com la memòria democràtica o els drets laborals. No cal que ningú ens done carnet de res”, va dir. Va recordar que defensar les rodalies, l’estabilitat laboral o el finançament és també valencianisme, En un missatge clar, va reivindicar la necessitat d’unitat: “Podem tindre diferències, però estem obligats a treballar junts, inclús en el PSPV. Perquè davant tenim el feixisme.” I va alertar que els avanços, si no es defensen, poden desaparèixer: “Quan et descuides, tornen a aparéixer els cotxes on hi havia vianants i el ciment on hi havia parcs naturals.”.Rosa Pérez: “Quan governes per a la gent, els resultats es noten”
Amb un to directe i gens ambigu, Rosa Pérez, exconsellera de Transparència i Memòria Democràtica, va recordar que els canvis reals només arriben quan es governa amb valentia. “Vam ser la primera comunitat en el rànquing de transparència, i això no és casualitat: és una manera d’entendre la política.” Va defensar les polítiques públiques com a mur de contenció davant la desigualtat i va insistir en la necessitat de recuperar l’esperit transformador que ha sigut seua bandera: “Cap altra comunitat havia posat en marxa pressupostos participatius autonòmics als municipis.”
També va posar èmfasi en la protecció laboral: “Vam blindar milers de treballadores i treballadors a través de clàusules socials, perquè la dignitat laboral no és negociable.” I ho va enllaçar amb la defensa dels serveis públics, criticant frontalment els intents de privatització: “La democràcia també es construeix defensant l’escola pública, la sanitat pública i els drets de totes.”
“El problema no és Mazón. És el Partit Popular”
Però si hi hagué un moment on Rosa Pérez alçà més la veu, va ser a l’hora de parlar del Partit Popular. “No estem davant una qüestió només política, estem davant una emergència democràtica.” Va denunciar la corrupció estructural: “En el primer mes després de la DANA, es van adjudicar 100 milions d’euros a dit a empreses condemnades per corrupció. Això no és gestió, és saqueig.” I va lligar-ho amb una crítica més profunda: “El problema no és només Mazón. El problema és el Partit Popular, una organització que no governa per la gent, sinó per interessos propis.”
En el seu discurs també va recordar les víctimes oblidades, les que no caben en les memòries oficials: “Quan defensem la transparència, estem parlant també de justícia per a totes aquelles persones que van ser assassinades per defensar la democràcia.” Paraules que, entre el públic, despertaren silenci i assentiment.
“La política també pot ser un espai de dignitat”: Sira Rego
Va tancar el torn d’intervencions Sira Rego, ministra d’Infància i Joventut. I ho feia amb contundència, amb la veu de qui no vol deixar res en l’aire. Davant l’abstenció, el cansament i la desafecció, Rego va defensar el valor de la política com a eina per transformar la realitat: “La victòria d’ells és la nostra desmobilització, és pensar que tots som iguals, que la política no serveix per a res. I això no és veritat.”
En el centre del seu discurs: la infància. Va parlar del dret dels xiquets i xiquetes a ser escoltats, a ser reparats quan són víctimes, i va reclamar que la violència de gènere cap a la infància siga reconeguda legalment amb més fermesa. Va defensar polítiques públiques i universals, “mecanismes de redistribució per a la gent que menys té”, i va posar damunt la taula una proposta clara: una prestació universal per criança.
També va mostrar la cara més bel·ligerant del seu espai polític davant el genocidi a Gaza. Va ser taxativa: “Hem lluitat moltíssim dins del govern. El reconeixement de Palestina, la cancel·lació de contractes d’armes amb Israel o el posicionament a la Cort Penal Internacional són fruit de la nostra pressió.” I va demanar trencar relacions amb el que anomenà “Estat genocida d’Israel”.
L’acte va acabar com havia començat: amb paraules que toquen terra i persones escoltant. Un debat obert, amb preguntes del públic, reflexions compartides i la sensació que la política, quan es fa des de la força i el compromís i amb les mans netes, pot encara servir per a alguna cosa.
Redacció Crònica
No hay comentarios :